06.02.2017 - 14:20
Defensa en judici que van voler canalitzar “el clam popular” que demanava la consulta
BARCELONA, 6 (EUROPA PRESS)
L’expresident de la Generalitat Artur Mas ha assumit aquest dilluns la responsabilitat “de tot” el procés participatiu sobre la independència del 9 de novembre del 2014, en declarar en judici davant el Tribunal Superior de Justicia de Catalunya (TSJC).
Durant un interrogatori en què s’ha negat a contestar la Fiscalia i l’acusació popular, Mas ha defensat a preguntes del seu advocat, Xavier Melero, que va ser seva “la iniciativa política” de la consulta i que és el responsable de tot.
En l’última pregunta, sobre si també va ser el responsable d’obrir els instituts on es van celebrar les votacions, Mas ha afirmat que és “el màxim responsable de la idea del procés de participació” i de substituir una consulta sobre la independència suspesa pel TC per un procés participatiu en què van participar 2,4 milions de persones.
Després de concloure la seva resposta, el president del TSJC, Jesús María Barrientos, ha intervingut per puntualitzar que no havia respost a la pregunta concreta. Mas ha contestat de forma taxativa: “He dit que era responsable de tot; si dic de tot, d’això també”.
La Generalitat havia acatat la suspensió del TC de la primera consulta sobre la independència i va canviar de pla organitzant el que va denominar un procés participatiu, que també va ser suspès, però en aquest cas el Govern català no ho va desconvocar, deixant-ho suposadament en mans de voluntaris.
“Vull deixar clar que les directrius venien de la Presidència de la Generalitat i de mi mateix. Els altres membres del Govern van seguir aquestes directrius. Això afecta Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs”, també acusats en la causa, encara que el cas d’Homs l’investiga el Tribunal Suprem (TS).
Mas ha recordat que la iniciativa d’impulsar el 9N tenia “unes arrels profundes clares, i estrictament democràtiques”, i ha fet un repàs als esdeveniments polítics des que va avançar les eleccions al novembre del 2012 i que es van traduir en dos terços dels diputats del Parlament partidaris del dret a decidir.
“Volíem canalitzar bé des del punt de vista institucional un clam popular”, segons el qual era president, i ha afegit que després de la primera suspensió del TC els van deixar sols, sense esmentar explícitament a quina formació es referia.
Mas ha puntualitzat que des d’un principi es va dir que la consulta no seria vinculant ni tenir conseqüències jurídiques, per la qual cosa després es van convocar unes eleccions autonòmiques per saber la posició dels catalans, la qual cosa va suposar en el Parlament “una majoria a favor de la independència de Catalunya”.
Respecte a les valoracions de la consulta, ha ressaltat que la junta de fiscals de Catalunya va considerar que no hi havia indicis de delicte i que el president del Govern central, Mariano Rajoy, va declarar públicament el 8 de novembre que el que s’anava a celebrar l’endemà no era un referèndum ni res que se li assemblés i no tenia cap efecte.
Per això, l’advocat de Mas va insistir a demanar que Rajoy i el ministre de Justícia declarin en aquest judici i que se sumi a la causa aquest informe dels fiscals catalans, però el tribunal ha rebutjat aquesta pretensió després d’oposar-se també la Fiscalia.
Davant la suspensió del TC, Mas ha explicat que va haver de contraposar “dos deures”: Escoltar la petició de la ciutadania i d’un procés que estava en marxa, i atendre una resolució del TC.
“L’altre deure era un deure més important pel mandat parlamentari i la crida de la ciutadania”, segons Mas.
“Vaig entendre que, davant la impossibilitat de suspendre, de la indefinició de la suspensió del TC i davant el que passava al país, el meu deure era que aquesta jornada es pogués celebrar en condicions de normalitat democràtiques”, ha subratllat.
AVÍS DE BARRIENTOS
Sobre si va saber de les denúncies presentades el dia de la consulta en els jutjats de guàrdia, Mas ha declarat que, en veure com es desenvolupava el procés participatiu, es van adonar que actuaven “correctament”, i s’ha preguntat per què, si era tan evident que això era un delicte, el TC no va fer res per fer complir la seva providència.
Aquesta pregunta retòrica ha fet que Barrientos el reprengués recordant-li que no és objecte de la seva declaració formular preguntes, sinó que solament ha de contestar-les, i Mas ha respost que no faria preguntes però sí afirmacions: “El TC en cap moment va fer res per fer complir la notificació”.
Ha insistit en l’actitud de la Fiscalia de guàrdia, que no va actuar per frenar la consulta ni va fer cap actuació: “Cap actuació vol dir cap”.
VOLUNTARIS IMPRESCINDIBLES
Mas ha assegurat que els 42.000 voluntaris que van participar en la consulta del 9 de novembre del 2014 “van ser element i peça clau imprescindible de l’organització del 9N” i sense ells hauria estat materialment impossible.
També ha explicat que, després que el TC suspengués el 29 de setembre diversos preceptes de la Llei autonòmica de consultes i la convocatòria de la consulta popular, va haver-hi un canvi de format en el qual l’administració “ja no tenia capacitat per ella mateixa de dur a terme el procés participatiu”.
Segons ha dit, volien sobretot fer “una cosa seriosa i que s’entengués a tot el món”, i que, davant un procés d’alta complexitat organitzativa i logística, o s’apuntava molta gent o no s’hauria pogut fer.
Així, ha dit que en cap cas s’hauria pogut dur a terme la consulta “sense la participació dels 42.000 voluntaris”, i ha recordat que, al principi, quan va demanar la participació de voluntaris per organitzar la consulta, va dir que se’n necessitaven 20.000.
Sobre l’organització de la consulta, ha explicat que tenien un gran compromís de fer-la perquè era la voluntat “d’una bona part del poble de Catalunya”, per la qual cosa van seguir sense renunciar al seu objectiu i canviant el format que el TC havia posat en qüestió.
La Fiscalia –a la qual Mas, Ortega i Rigau han rebutjat contestar– creu, en canvi, que Mas va articular “una estratègia de desafiament complet i efectiu a la suspensió acordada pel TC”, generant l’aparença que les actuacions administratives públiques es paralitzaven i el procés quedava en mans de voluntaris, segons consta en el seu escrit d’acusació.
