23.01.2017 - 18:23
Aprofita el V Centenari de la mort de Ferran el Catòlic, per elogiar un Rei que “va imaginar Espanya i la va obert a Europa”
MADRIGALEJO (CÀCERES), 23 (EUROPA PRESS)
La vicepresidenta, ministra de la Presidència i per a les Administracions Territorials, Soraya Sáenz de Santamaría, ha recordat aquest dilluns referint-se a l’amenaça d’un referèndum a Catalunya, que Espanya “es fonamenta en la voluntat sobirana del conjunt del poble espanyol” que assenti la “premissa fonamental” que “el que és de tots” es decideix “entre tots”, per la qual cosa ha avisat que “ningú es pot erigir en propietari de la Constitució” mentre que “no hi ha més poder sobirà que el de tots i cadascun dels espanyols”.
Durant els actes del V Centenari de la mort del rei Ferran el Catòlic i firma del seu últim testament a Madrigalejo (Càceres), Santamaría ha valorat que aquest monarca va deixar “una Espanya unida”. “No debades aquest any es commemora la figura d’un Rei que va imaginar Espanya i la va obrir a Europa”, ha postil·lat.
La vicepresidenta també s’ha referit a la “unió” que el rei Ferran va formar amb Isabel la Catòlica ja que tots dos, tal com ha expressat, van conformar “un pacte entre iguals que va mantenir el caràcter propi i diferenciat en els seus respectius regnes”. “Aquesta va ser l’arrencada d’aquest projecte compartit que és Espanya i el testament (de Ferran el Catòlic) el seu assentament definitiu”, ha asseverat.
“Aquesta és la nostra història i el nostre origen com a nació”, ha destacat Sáenz de Santamaría i alhora ha reafirmat que “avui la nostra nació es basa en la voluntat sobirana del conjunt del poble espanyol, aquesta és la pedra angular sobre la qual reposa el model de convivència que ens vam donar, un contracte social que beu la millor tradició il·lustrada i que assenti una premissa fonamental: El que és de tots ho hem de decidir entre tots”.
“Deia Ortega que la sobirania significa la voluntat última de la col·lectivitat i per això ningú es pot erigir en propietari de la Constitució perquè no hi ha més poder sobirà que el de tots i cadascun dels espanyols”, ha postil·lat.
Sáenz de Santamaría s’ha expressat així durant el seu discurs a l’acte de clausura del V Centenari de la mort i firma de l’últim testament del rei Ferran el Catòlic a Madrigalejo (Càceres), al qual també ha acudit l’alcalde d’aquesta població, Sergio Rey; la delegada del Govern espanyol a Extremadura, Cristina Herrera, i l’expresident regional José Antonio Monago, entre d’altres autoritats. Cal destacar que no hi ha assistit cap membre de la Junta.
“ACCIÓ CONJUNTA”
Alhora, la vicepresidenta ha remarcat “la unió” del rei Ferran amb Isabel la Catòlica, “reis Trastàmara dels dos territoris, visió castellana i visió catalano-aragonesa” –ha dit–, en un temps “de no pocs problemes interns, de tensions a l’exterior, de crisi econòmica i social, de canvi cultural”.
En aquest sentit, ha posat en valor que el que tots dos van fer ha estat “conformar un pacte entre iguals que va mantenir el caràcter propi i diferenciat dels seus respectius regnes”.
“No hi va haver entre ells divisió de funcions sinó acció conjunta” ja que, tal com ha assegurat, “tots dos eren conscients que per separat ni el Regne de Castella ni la Corona d’Aragó haguessin tingut la capacitat de liderar un projecte modern i de futur en un món també llavors canviant, i per aquesta raó, van optar per unir els seus destins”.
Santamaría ha subratllat que “aquesta ha estat l’arrencada d’aquest projecte compartit que és Espanya” i, ha afegit que el testament que Ferran el Catòlic va atorgar a Madrigalejo és “el seu seient definitiu”.
“En ell (testament) Fernando anteposa la visió d’Estat als seus afectes familiars, als seus vincles personals i fins a a les legítimes Forals aragoneses”, ha dit.
“En el moment de tenir prop la mort, Madrigalejo revoca Aranda de Duero i revoca tot allò que pogués posar en perill la unió de dues sobiranies: la de Castella i Aragó, tot allò que pogués posar en perill el destí unit dels dos regnes”, ha recordat.
Així, la vicepresidenta ha afirmat que Espanya és “una vella nació” que “requeria” en època del rei Ferran i “requereix avui una permanent actitud de diàleg”: “El que no és pacte, acord o transacció i pretén ser tot o res, no és política, és imposició; sense consensos i acords la vida en comú es converteix en un projecte fallit”, ha sentenciat.
D’igual manera, Sáenz de Santamaría ha ressaltat la “vocació europeista molt primerenca” de Ferran el Catòlic, la qual, ha apuntat, “no ha de fallar-nos als espanyols mai”.
La també ministra de la Presidència ha destacat que el Govern d’Espanya ha volgut sumar-se “a aquesta cita” del V Centenari de la mort de Ferran el Catòlic i “donar impuls a aquesta figura”, i ha considerat que “entre tots” s’ha pogut fer “un generós exercici de memòria” que ha “permès mirar el passat i recuperar un polític sagaç i prudent, capaç de teixir aliances”.
Santamaría també ha elogiat el lema elegit per a aquesta commemoració –‘Aquí va morir el Rei i va néixer Espanya’–, del qual ha dit que és “sens dubte una evocació ambiciosa que demostra el noble afany de donar la rellevància a un personatge que va construir la història del nostre país” i que “ho va convertir en verdader Estat”.
“La nostra tasca és seguir construint aquesta realitat vigorosa que és Espanya, sense inclusions, amb el concurs de tots, buscant solucions per afrontar els reptes”, ha apuntat la vicepresidenta, perquè ha conclòs “no pretenguem canviar el passat, l’hem de commomerar, és el futur el que està a les nostres mans i això sí que està en nosaltres escriure’l i canviar-lo”.
PAPER DE MADRIGALEJO EN LA HISTÒRIA
Per la seva banda, l’alcalde de Madrigalejo, Sergio Rey, ha recordat que el 22 de gener del 1516 Ferran el Catòlic va enviar a redactar a Madrigalejo”el seu quart i últim testament” en què “va prendre la decisió de nomenar hereva universal a la seva filla Joana i, a causa de la incapacitat d’aquesta, nomenar regent el seu nét Carles”.
“Aquell document signat en el nostre poble ens va unificar per primera vegada sota una mateixa corona a tots els territoris que avui coneixem com Espanya”, ha exalçat Rey, qui ha destacat que el 2016, Madrigalejo ha “reivindicat fins a la sacietat el paper” que va jugar en la història.
Per aquesta raó, el primer edil ha ressaltat que el poble “ha treballat amb totes les seves forces” per fer arribar “a tots” el que va passar en aquest municipi de Càceres fa cinc segles: “Va ser dur, però el treball i el sacrifici han valgut la pena”, ha assegurat.
Finalment, en el transcurs del citat acte tant la vicepresidenta com l’alcalde han lliurat els premis Ferran el Catòlic a la Fundació Tatiana Pérez de Guzmán el Bo, al catedràtic d’Història de la Universitat d’Extremadura Miguel Ángel Melón, a ‘El Periódico d’Extremadura’, a l’Associació Cultural Madrigalejo 2016, al ‘Diari Hoy’, al Programa Ruta Quetzal de Miguel de la Cuadra Salcedo, a Canal Extremadura i a l’Associació de Mestresses de Casa de Madrigalejo.
