03.02.2017 - 14:13
Retrata les “brutals contradiccions” d’una societat convulsa amb ressons en l’actualitat
BARCELONA, 3 (EUROPA PRESS)
La periodista i escriptora Pilar Rahola ha guanyat el XXXVII Premi Ramon Llull, dotat amb 60.000 euros, amb la novel·la històrica ‘Rosa de cendra’, ambientada en la Setmana Tràgica i que posa en relleu les “brutals contradiccions d’una societat convulsa que marcarà el segle” als ulls d’una família normal, ha dit la guanyadora en roda de premsa aquest divendres.
Rahola ha explicat que aquesta novel·la continua la saga de la seva novel·la ‘Mariona’, ja que és la “mirada petita que es fa gran”, amb personatges petits que solen ser els més complexos cap a fenòmens com el naixement del sindicalisme i el lerrouxisme.
A les seves pàgines, Albert Corner i Espiga fa temps que va deixar enrere la guerra de Cuba, i la seva àvia Mariona li havia demanat que tornés viu, però mai més serà el mateix, ja que el seu instint de supervivència li fa pastar una fortuna i relacionar-se amb l’alta burgesia catalana, formant una família i acomodada.
Rahola ha assegurat que, sense voler teixir vincles i sense cap referència al segle XXI, en la seva novel·la es pot reconèixer fàcilment la CUP, els moviments antisistema, el sindicalisme i fins al discurs “més espanyolista de C’s”, reflectint-se com un mirall invers.
LERROUXISME I BOMBES
Situada entre 1901 quan la Lliga Regionalista guanya les eleccions i 1909 amb la Setmana Tràgica, la novel·la repassa episodis com el sindicalisme obrer, el lerrouxisme, la violència de les bombes anarquistes, l’articulació del catalanisme polític, a més de les baralles internes de la societat catalana i el paper de l’Estat.
També apareix la “Barcelona que descobreix la gran cultura”, que té una nova arquitectura, el passeig de Gràcia, la projecció de la Pedrera, l’obertura de la Via Laietana i la construcció del Palau de la Música, però també la que crema convents.
Rahola ha explicat que en el punt de vista no ha pres partit per cap personatge, sinó que escriu literatura, però ha assenyalat que els personatges li han portat a veure a posteriori paral·lelismes amb l’actualitat, assegurant que aquell moment de convulsió “recorda de manera poderosa al moment actual”.
La novel·la és sobretot una història de família i dels fets que transcorren en el seu interior, de la mà de personatges com Albert, el nét de Mariona, que torna de la guerra de Cuba: “Quan vaig acabar ‘Mariona’ tots s’imaginaven que el nen de 19 anys tendre seria el fill que torna”, ha dit Rahola, que va aprofundir en aquest personatge al que no ha volgut jutjar després d’haver d’haver caminat sobre cadàvers durant la guerra.
Rahola també busseja en altres personatges per indagar en temes com la mirada femenina i la realitat d’un homosexual qüestionat pels seus propis companys revolucionaris: “La Setmana Tràgica és molt masculina, però comencen a sortir dones burgeses, conservadores i catòliques amb una mirada femenina”, ha apuntat.
“Escrivint he pogut entendre posicions polítiques que no comparteixo”, ha reconegut Rahola, que no ha inclòs herois de guerra a les seves pàgines, sinó a éssers contradictoris, com Albert, que torna de la guerra envilit i pitjor persona del que es va anar.
Han integrat el jurat Carles Casajuana, Pere Gimferrer, Gemma Lienas i Emili Rosers, i si Gimferrer ha enaltit el personatge de l’antiheroi de la Guerra de Cuba i que Melilla, Lienas ha aplaudit que un dels seus personatges representa el naixement del pensament feminista.
