17.02.2017 - 19:24
El seu matrimoni amb la infanta Cristina li permetia exercir “pressió moral suficient” sobre els funcionaris públics, segons la sentència
MADRID, 17 (EUROPA PRESS)
La sentència del cas Nóos assegura que la proximitat a la Prefectura de l’Estat del marit de la infanta Cristina, Iñaki Urdangarin, “va resultar determinant” a l’hora de moure la voluntat de les autoritats, que assumien sense cap qüestionament les seves pretensions.
El tribunal, que l’ha condemnat a sis anys i tres mesos de presó per la comissió de delictes de prevaricació, malversació, frau, dos delictes contra la Hisenda Pública i tràfic d’influències, considera que el seu “privilegiat posicionament institucional va resultar essencial per a l’obtenció en el seu benefici de determinats contractes.
Les tres magistrades encarregades de jutjar el cas es refereixen quan realitzen aquesta afirmació a la intervenció d’Urdangarin al patrocini de l’equip ciclista Banesto. A conseqüència d’aquest contracte l’empresa d’Urdangarin i Torres es va fer amb més de 340.000 euros públics per donar seguiment al patrocini, muntar una ‘oficina del projecte’ i elaborar material promocional.
Asseguren respecte a la prevaricació en aquest cas que resulta evident que sense la seva mediació el delicte no hauria pogut cometre’s, diu la resolució que destaca també el paper fonamental jugat en l’operació per l’aleshores president balear, Jaume Matas, i el soci del marit de la infanta, Diego Torres.
“PRESSIÓ MORAL”
No és l’única vegada que la sentència esmenta la vinculació d’Urdangarin amb la Casa del Rei. També precisa en un altre punt que es va prevaler del seu paper com a membre de la Família Reial, “en ocasió de la relació de parentiu que per vincle matrimonial havia adquirit”, per exercir la “pressió moral suficient” sobre els funcionaris públics.
A l’apartat de fets provats, el tribunal reflecteix que la col·laboració entre la fundació hereva de Nóos, la Fundación Deporte, Cultura e Integración Social (FDCIS) va fundar el seu conveni amb la Fundación Madrid 16, destinada a impulsar la candidatura olímpica de la capital, en aquesta proximitat.
La missió d’Urdangarin havia de ser la d’impulsar “tasques pròpies d’un lobby”, dirigides la realització de tot un seguit d’accions amb l’objectiu d’influir davant els membres del Comitè Olímpic Internacional, amb la intenció que aquests adoptessin decisions favorables als interessos de la candidatura.
Aquesta funció se li va atorgar –diu la resolució– “amb motiu de la seva condició d’esportista d’elit, la seva vinculació al moviment olímpic i la seva proximitat a la Prefectura de l’Estat” que li permetia disposar de “contactes i influències al més alt nivell entre els membres del Comitè Olímpic Internacional”.
