10.05.2017 - 17:45
Critica que la Fiscalia hagi de sofrir minvament per “sospites injustes” i nega l’existència d’arbitrarietat en la seva actuació
MADRID, 10 (EUROPA PRESS)
El fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, ha exposat aquest dimecres durant la seva compareixença davant la Comissió de Justícia del Congrés dels Diputats les últimes actuacions d’Anticorrupció — com la presentació de les querelles pel ‘cas Mercamadrid’, contra la trama eòlica a Castella i Lleó o les diferents decisions que han portat a la investigació de més de 60 persones en l”Operació Lezo’, que afecten càrrecs del PP– com “fets” enfront dels qui acusen el fiscal cap Anticorrupció, Manuel Moix, de determinades “maniobres” tendents a evitar investigar delictes comesos per persones del partit del Govern espanyol.
“No hi ha una sola dada objectiva, concloent i al marge d’elucubracions sobre fets de corrupció que s’hagin vist paralitzats” sota el mandat de Moix, ha dit Maza, que ha destacat també la brevetat d’aquest, ja que va ser nomenat fa tan sols dos mesos. “Comparteixo la seva visió de cap a on ha d’anar la Fiscalia”, ha afegit en ressaltar que un dels elements importants que va ser pres en consideració per al seu nomenament va ser el pla d’actuació que va presentar en la seva candidatura.
Maza s’ha mostrat així de contundent durant una declaració inicial davant els diputats, que van sol·licitar la seva compareixença per explicar les diferents polèmiques que han esquitxat en les últimes setmanes la Fiscalia Anticorrupció i la seva pròpia gestió al capdavant de la Fiscalia General de l’Estat. Sobre el ‘cas Lezo’, ha assenyalat que les decisions adoptades per aquest departament venen a confirmar la independència i determinació d’aquest.
El fiscal general de l’Estat ha defensat fermament el cap Anticorrupció i el Ministeri Públic en general i ha rebutjat que hagi de sofrir cap minvament “en el concepte públic” per l’existència de “sospites injustes”. Nega igualment l’existència d’arbitrarietats pels fiscals, dels quals ha destacat el seu “respecte absolut a la legalitat”.
Quant a les polèmiques mediàtiques, ha assenyalat que els mateixos mitjans de comunicació en els quals s’exposen les crítiques a la Fiscalia i a les actuacions donen compte de la formulació de les diferents querelles i actuacions, de les quals també ha destacat la sol·licitud de presó sense fiança per al fill gran de Jordi Pujol.
En aquest sentit, ha mostrat la seva sorpresa per algunes interpretacions en les quals s’ha vingut a acusar la Fiscalia de paralitzar la relativa al finançament il·legal de l’antiga Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) perquè així convindria als interessos polítics del Govern central a Catalunya.
FISCALS DEL TRES PER CENT
Sobre una altra de les polèmiques, per la intenció de Moix de rellevar els fiscals del cas del ‘tres per cent’ a Catalunya –que el mateix Maza ha paralitzat de moment–, ha explicat que la transició d’assumptes és “molt senzilla” en Anticorrupció perquè tots els fiscals d’aquest departament estan “altament qualificats”.
Al seu judici, en tot cas es tractaria d’un traspàs d’informació entre companys”, i que “no resulta de justícia” dubtar de la competència dels fiscals establerts a Catalunya i proposats per la substitució dels actuals, que són José Grinda i Fernando Bermejo. “Si es donés el cas de donar suport als nous fiscals se m’acusarà de voler paralitzar la investigació i, al contrari, si no els dono suport diran que desautoritzo el fiscal cap nomenat per mi”, s’ha queixat Maza.
Sobre un altre assumpte, com és el relleu en la prefectura de la Fiscalia a Múrcia, que el va obligar a comparèixer fa només dos mesos en aquesta mateixa Comissió Justícia, ha recordat que unes setmanes més tard el càrrec qüestionat ha ampliat la imputació contra l’expresident de Múrcia, Pedro Antonio Sánchez.
LA FISCALIA I LEZO
Quant al ‘cas Lezo’, ha dit que va ser també la Fiscalia Anticorrupció la que va sol·licitar “que es dirigís la imputació contra els més de 60 investigats i va interessar la presó provisional per a algun d’ells, entre els quals, com tothom sap, es troba l’expresident de la Comunitat de Madrid”.
Maza ha negat conèixer el contingut d’aquest “intercanvi de parers” perquè no hi estava present ni és objecte de la seva competència. Se li va donar compte que es van analitzar qüestions sobre mitjans de prova i que li consta “que fruit d’aquests diàlegs es va anar perfilant la posició general de la Fiscalia com en tants casos succeeix”, dirigida a evitar macrocauses per aconseguir instruccions més àgils.
“En aquest marc es va moure la discussió jurídica objecte de tant comentari públic”, ha assenyalat Maza sobre les diferents notícies sobre l’actuació de la Fiscalia en ‘Lezo’, quan en realitat es tractava de dividir o no la causa en altres menors. I tots van concloure, segons el fiscal general de l’Estat, que es podia dividir la causa entre l’anterior al 2001 –època de govern de Ruiz-Gallardón-, tema que va ser objecte de polèmica en els mitjans de comunicació.
LA FISCALIA ES VA OPOSAR A LA LLIBERTAT D’INVESTIGATS A LEZO’
Així mateix, ha puntualitzat que es tracta de “la mateixa Fiscalia i el mateix cap”, que es va oposar a la sol·licitud de llibertat dels esmentats investigats. Per això considera que “quan un analitza pausadament” les informacions dels mitjans de comunicació “semblaria que hem de parar el temps el 8 de març”, que va ser la data de presa de possessió de Moix.
En aquest punt ha incidit que la Fiscalia és un òrgan jerarquitzat en el qual s’utilitza la figura del visat, la qual cosa implica que el superior ha de revisar el treball dels fiscals de plantilla i “això ocorre així sempre”. Ha afegit que és totalment compatible amb la independència del criteri que el fiscal de l’assumpte tingui en la direcció de la causa.
La forma de treballar, ha explicat Maza en la Cambra baixa, és que els assumptes que portin els fiscals d’un cas donin compte al seu cap de les seves actuacions de forma periòdica. Així, ha defensat que en aquestes converses es donen “intercanvis de parers” i que “això no és destacable ni noticiable” i que el contrario “sí que seria identificar la unitat de criteri amb la imposició”.
