13.02.2017 - 14:57
Demana més plantilla a la Urbana i que l’ordenança de civisme sigui un codi de bones pràctiques
BARCELONA, 13 (EUROPA PRESS)
La Síndica de Greuges de Barcelona, Maria Assumpció Vilà, va dur a terme el 2016 un total de 3.344 actuacions, de les quals 1.735 van ser consultes i 1.609 queixes, entre les quals destaquen les vinculades als serveis socials, a la mobilitat i al turisme, àmbit en el qual va haver-hi 123 queixes, 108 de les quals per la campanya de l’Ajuntament perquè els ciutadans alertin dels pisos turístics que operen il·legalment.
Vilà ha defensat en roda de premsa que s’han de perseguir els pisos turístics il·legals perquè no contribueixen i no es poden controlar i, preguntada pels mitjans per aquesta campanya, ha dit: “La demanda d’aquesta col·laboració ciutadana no em sembla malament. Qui vulgui que ho faci i qui no, que no ho faci”.
Ha avisat que el preu del lloguer a la ciutat està augmentant en part pels pisos turístics, cosa que provoca l'”expulsió” de veïns i famílies, i ha demanat al Govern central i a la Generalitat mesurades per controlar els preus del lloguer, ja que excedeix l’àmbit competencial de l’Ajuntament.
Del total de 1.609 queixes que va rebre la Síndica –per sobre de les 1.541 de 201–, 232 van ser per l’àmbit del transport públic, circulació de vehicles i senyalització; 200 per activitat econòmica –en què s’engloba el turisme—; 152 per medi ambient —inclou el soroll–; 150 per serveis socials, i 137 per habitatge.
97 més van ser per hisenda municipal; 95 per urbanisme; 66 per procediments administratius; 64 per seguretat ciutadana i llibertat cívica; 63 per educació, cultura i esport; 48 per l’ús i manteniment de l’espai públic; 44 per atenció, comunicació i participació; 35 per funció pública; 32 per ciutadania i immigració, i 20 per accessibilitat, que se sumen a 139 queixes més no competencials que s’han derivat a altres organismes.
Pel que fa als serveis socials, la Síndica ha atès casos vinculats a l’atenció de persones grans, a la llei de dependència, a menors estrangers sense referents familiars i demandes de serveis socials bàsics, entre d’altres, i ha expressat preocupació per la sobrecàrrega dels centres de serveis socials i que en l’atenció a persones vulnerables “no hauria d’haver-hi pressupost, sinó que hauria de ser obert”.
URBANA I ORDENANÇA DE CIVISME
La Sindicatura va rebre el 2016 un total de 64 queixes en l’àmbit de seguretat ciutadana, diverses de veïns que asseguraven que la Guàrdia Urbana no va acudir encara que van trucar per sorolls o aldarulls, davant la qual cosa Vilà ha lamentat que els agents ofereixen una versió contradictòria i no existeixen mecanismes per comprovar-ho, i ha demanat ampliar la plantilla actual, “perquè no és suficient la que hi ha actualment”, la qual cosa provoca una desatenció ciutadana, segons ella.
Ha citat un cas “molt lamentable” en el qual veïns van alertar el telèfon d’emergències 112 que una dona estava sent agredida en sortir de casa seva però no s’hi va presentar la Guàrdia Urbana encara que van tornar a trucar, cas sobre el qual va demanar informació la Síndica i davant el qual van assegurar que hi havia hagut un error en la trucada i que existeix un extens protocol davant casos de violència masclista, resposta que Vilà estudia si és suficient.
Fonts municipals han detallat a Europa Press que la trucada va ser directament transferida als Mossos d’Esquadra, per la qual cosa la Urbana no va arribar a tenir coneixement del cas, que corresponia a la policia catalana, amb la qual col·labora la Urbana, cos que treballa amb la Regidoria de Feminismes i LGTBI per millorar la coordinació i actualitzar els procediments interns.
Sobre l’ampliació de la plantilla que defensa la Síndica, les mateixes fonts han recordat que treballen per mantenir i reforçar la plantilla de la Urbana i Bombers de Barcelona, “des d’un context de limitació estatal de l’oferta pública”, malgrat la qual la Comissió de Gobierno va aprovar la convocatòria de 169 places de la policia local.
Sobre l’Ordenança de Convivència –coneguda com la de Civisme–, Vilà ha insistit a advocar per modificar-la perquè no criminalitzi als col·lectius més vulnerables –ha citat nens que juguen al carrer, a persones sense llar i a prostitutes–, i ha plantejat substituir-la per un codi de bones pràctiques i fer pedagogia en lloc de sancionar al primer avís.
“Primer s’ha d’advertir i fer pedagogia. No se’ls ha de multar d’entrada, i amb multes absolutament desproporcionades”, ha asseverat Vilà, qui ha defensat que ha d’existir una ordre però que ha de ser ponderada, i excloure de la responsabilitat infractora els menors de 14 anys, sense prejudici de la responsabilitat civil que puguin tenir els seus pares o tutors.
MOBILITAT I ACCESSIBILITAT
Els ciutadans van presentar 20 queixes vinculades a l’accessibilitat i a la mobilitat personal, àmbit en el qual Vilà ha demanat a l’Ajuntament encoratjar la Generalitat a fer accessibles totes les estacions de la xarxa de Metro, i ha exigit també garantir-la a totes les escoles i edificis de serveis de la ciutat, en la qual també demana més zones de joc infantil adaptades a menors amb alguna discapacitat.
Sobre mobilitat, ha destacat que moltes reclamacions han estat per multes per no haver validat correctament la targeta en accedir al transport públic, perquè van ser per errors en la màquina o perquè en “diversos” casos la targeta era una falsificació que desconeixia l’usuari, i d’altres també van ser multats per portar un títol personal però no el DNI o una identificació que pogués demostrar que era seu.
Va rebre 48 reclamacions sobre l’espai públic, moltes vinculades a terrasses i molèsties als carrers i places, i ha demanat una “reflexió important dels requisits d’activitats lúdiques i sobre els decibels que provoquen els concerts, perquè es facin en llocs on no resideixi tanta ciutadania, per evitar molèsties”.
