19.01.2017 - 15:30
Rull replica que està “absolutament obert” a aprofundir en les propostes ‘cupaires’
BARCELONA, 19 (EUROPA PRESS)
Els vots de la CUP i JxSÍ han facilitat tramitar els pressupostos de la Conselleria de Territori i Sostenibilitat, presentats aquest dijous pel conseller Josep Rull al Parlament i que comptaven amb esmenes a la totalitat per part de PP, C’s, PSC i SíQueEsPot, si bé els anticapitalistes han plantejat vuit taxes ambientals a incloure en els comptes.
En concret, la diputada de la CUP Mireia Boya ha proposat un impost sobre emissions, una taxa a la indústria agroalimentària per la seva generació de gasos d’efecte hivernacle, peatges per congestió a alguns municipis, taxa al carboni, a grans embarcacions i a les hidroelèctriques, un cànon eòlic i impost a les nuclears.
“Són vuit impostos finalistes. No fa falta que els assumeixi tots, té per escollir. És un pas ferm que el país necessita”, ha dit Boya a Rull, i ha lamentat que els comptes del departament, de 1.669 milions d’euros (9,8% més), siguin continuistes.
La CUP també ha plantejat la creació de dos fons que afecten la Conselleria de Territori i Sostenibilitat: el fons de lluita contra el canvi climàtic i el fons de patrimoni natural.
“Estem absolutament oberts a aprofundir”, ha contestat el conseller, que ha recordat que la Llei del canvi climàtic està en tramitació parlamentària i ha proposat impulsar una proposició de llei entre tots els grups parlamentaris per impulsar l’Agència del Patrimoni Natural com més aviat millor.
Una crítica generalitzada de l’oposició ha estat el que consideren una absència de polítiques de biodiversitat: “Reconec que no venim d’uns anys molt feliços en biodiversitat i tenim moltes coses pendents per fer, i per això demano una comissió de medi ambient per parlar de l’estratègia de biodiversitat del Govern”, ha dit Rull.
El conseller ha lamentat que uns 500 milions dels comptes estiguin “hipotecats” per fer front a pagaments diferits, peatges a l’ombra, crèdits i concessions per a infraestructures com la L9 de Metro.
Algunes de les infraestructures que s’impulsaran aquest any són el túnel de Tres Ponts en la C-14, l’ampliació de la capacitat amb un tercer carril en la C-58 i C-17, i en transport públic s’invertiran 612 milions: 374 per a les ATM de Barcelona, Lleida, Camp de Tarragona i Girona, 184 en Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), 42 en transport interurbà i 12,5 a Rodalies.
En matèria d’habitatge, l’Incasol tornarà a construir habitatge protegit destinat al lloguer –cosa que no passava des del 2011– a Barcelona, Rubí i Masnou, i en urbanisme el Govern també està treballant en una nova llei d’ordenació del territori per “modernitzar el país” i que s’encamini cap al reciclatge urbà.
Una vegada més ha erigit el model de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i el cànon de l’aigua “com a punta de llança de la inversió pública”, ja que permetrà invertir entre 500 i 600 milions en els pròxims cinc anys.
C’s: “CAPITALISME D’AMIGUETS”
Rull ha criticat la diputada de C’s Marina Bravo que s’hagi referit als comptes utilitzant expressions com “capitalisme d’amiguets”, cosa que el conseller ha considerat inacceptable i que fins i tot mereixeria no contestar a les seves preguntes.
Bravo ha plantejat que els comptes incloguin majors aportacions a ajuntaments per a transport públic, un major control ambiental, més partides per bonificar els peatges i impulsar fortament la Llei de barris.
Des del PSC, Jordi Terrades ha indicat que si el Govern fes una “reforma fiscal valent” la Conselleria comptaria amb més recursos per invertir en partides socials i en el territori, mentre que Hortènsia Grau (SíQueEsPot) ha reclamat apostar per l’electrificació del transport ferroviari com clau per lluitar contra el canvi climàtic.
Alberto Villagrasa (PP) ha criticat que el Govern sempre faci referència als incompliments de l’Estat en matèria de Rodalies i ha indicat que “si es fes cas de totes les freqüències que la Generalitat demana podrien haver accidents”, mentre que Marc Sanglas (JxSí) ha carregat contra el Govern espanyol pels seus incompliments en inversions ferroviàries.
