02.02.2017 - 14:42
El tribunal ha de valorar la pertinència de la prova sol·licitada tant per la defensa com per la Fiscalia
MADRID, 2 (EUROPA PRESS)
La defensa de l’exconseller de Presidència de la Generalitat Francesc Homs sol·licita que el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy; el ministre de Justícia, Rafael Catalá; l’ex-fiscal general de l’Estat Eduardo Torres-Dulce, i l’expresident de la Generalitat Artur Mas compareguin com a testimonis en el judici que se celebrarà contra ell en el Tribunal Suprem pels delictes de prevaricació administrativa i desobediència greu que presumptament va cometre en impulsar la consulta del 9N.
Així s’assenyala en l’escrit de conclusions provisionals presentat aquest dijous per la seva advocada Eva Labarta, al que ha tingut accés Europa Press, i en el qual l’actual diputat del PDeCAT en el Congrés demana la seva absolució per entendre que per la seva banda no va haver-hi “ànim deliberat de faltar a la legalitat ni consciència d’una infracció dels deures sinó el contrari”.
L’advocada defensa que Homs, per qui la Fiscalia sol·licita nou anys d’inhabilitació especial per a l’exercici de càrrecs públics electius per ignorar les resolucions del Tribunal Constitucional contra la consulta, va procedir “al compliment del mandat que li ha estat exigit com a governant, en ús de les seves competències com a conseller de Presidència i considerant a tot moment que ni ell ni ningú infringia la legalitat penal amb la seva procedir”.
La petició de testimonis no vol dir que aquests finalment hagin de comparèixer davant el tribunal, ja que la petició de prova de la defensa, igual que la inclosa per la Fiscalia en el seu escrit d’acusació provisional, encara ha de ser valorada per la sala penal del Suprem. Es decidirà la seva pertinència mitjançant acte, han informat a Europa Press fonts de l’alt tribunal.
A més de Rajoy i els altres tres testimonis, la defensa d’Homs ha sol·licitat la compareixença de gairebé una vintena de persones en la vista, entre els quals s’inclouen el president de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques, Miguel Buch; el director de l’Institut d’Estudis d’Autogovern i president del Consell Jurídic Assessor parell la Transició Nacional, Carles Viver i Sunyer, i altres responsables d’organismes catalans com Federico Undina, director de l’Institut d’Estadística de Catalunya; Ignasi Genovés, director general d’Atenció Ciutadana i Difusió o Carles Fabró, cap de Gabinet de Presidència.
Al llarg del seu escrit de 24 pàgines la defensa d’Homs assenyala que el Govern va interposar recurs contra la resolució del TC per tractar de conèixer el seu abast, i subratlla que aquesta petició “malament es compareix amb la negativa oberta i clara a acatar que necessàriament ha de concórrer i amb l’imprescindible element subjectiu de l’injust de qualsevol delicte dolós”.
La Fiscalia considera que Homs va tenir un paper d’indubtable rellevància en la preparació de la convocatòria. Aquesta acusació es basa en l’existència d’una carta en la qual exconseller de Presidència respon l’empresa contractada per dissenyar els programes informàtics per a les votacions i que havia sol·licitat a la Generalitat la confirmació que els seus serveis no vulneraven la suspensió del TC.
CARTA A “COMERCIANTS”
La defensa qualifica aquest document com una carta “a comerciants” que constitueix “un actuar absolutament innocu des de la perspectiva de la rellevància penal” i que no pot ser equiparat a una resolució administrativa susceptible de tenir-se per prevaricadora.
Homs insisteix que va actuar en absència de peticions concretes pel TC, que gens se li va notificar personalment i en conseqüència a res va ser requerit ni advertit que li portarà a dictar resolució alguna.
Tampoc creu que pugui parlar-se de desobediència en entendre la defensa que la providència del TC tenia un caràcter “genèric i abstracte” impedint conèixer l’abast real del que es pretenia i podia comportar la paralització de l’actuació del Govern respecte a la consulta. El fet que ell pogués tenir un coneixement genèric de l’assumpte “de cap manera pot satisfer el requisit ‘sine qua non’ que exigeix el tipus penal de desobediència”, segons la seva lletrada.
CONNOTACIONS POLÍTIQUES
Conclou per tant que els fets no revesteixen rellevància penal “per atípics”, per la qual cosa no són constitutius de delicte algun i que “només des d’una òptica amb connotacions de caràcter polític pot sorgir un conflicte d’aquesta categoria, ja que la legalitat és una i la interpretació de la llei penal, almenys la interpretació garantista, és una també”.
Qualifica a més la querella contra ell i la presentada contra l’expresident Mes i altres alts càrrecs –que seran jutjats a partir del proper dilluns– de “voluntarista” perquè va ser enviada a la Fiscalia de Catalunya “amb l’ordre de signatura i presentació” després que els fiscals catalans no li trobessin autor de cap fet delictiu.
