08.03.2017 - 16:14
Nega que es quedés amb tres milions del Palau
BARCELONA, 8 (EUROPA PRESS)
L’exdirectora financera del Palau de la Música Gemma Montull ha assegurat aquest dimecres, a la seva declaració com a acusada en judici, que el llavors president de la institució, Fèlix Millet, era el “cap suprem”, que ho controlava tot i que la resta de càrrecs i treballadors es limitaven a complir les seves ordres.
“Controlava absolutament tot el que allí passava. Tenia la seva mà dreta, Jordi Montull, el meu pare, que era qui l’ajudava”, ha respost en el seu interrogatori a preguntes del fiscal anticorrupció Emilio Sánchez Ulled, emocionada i entre llàgrimes en moments de la seva declaració, en un judici en què s’enfronta a 26 anys de presó.
Ha explicat que en la seva targeta figurava que era directora financera però no tenia autonomia, igual que els seus companys en el Palau, i inclosa la directora de la institució per a promoció i màrqueting, la també acusada Rosa Garicano: “De poder de decisió no en teníem cap”.
Gemma Montull ha descrit que en aquesta època Millet era considerat una persona honorable per a tothom i que l’atenien “tots els governs”.
Entre llàgrimes ha negat quedar-se 3 milions d’euros com l’acusa el fiscal: “No m’he quedat ni un sol euro del Palau de la Música Catalana. Això és dolorós per a mi i per a la meva família perquè se m’ha atribuït el robatori de tres milions d’euros que en cap moment m’he endut”.
També ha al·ludit als 23 milions que, segons el fiscal, es van extreure irregularment en efectiu del Palau del 2000 al 2009: “Crec que que aquestes xifres són superiors a les que podria ser real” ja que es pagaven moltes coses en metàl·lic, com els viatges dels cors.
En canvi, considera possibles les quantitats de les que es van apropiar Millet i Montull –més de 7 milions el primer i 1,3 el segon–: “Poden ser xifres raonables”.
Gemma Montull –que ha dit que anava “a col·laborar en l’esclariment dels fets”– ha explicat que va entrar a treballar per a la institució al desembre del 2003 en el departament de comptabilitat i que el 2005 la van fer directora financera encara que les seves funcions no van canviar, cobrant uns 70.000 euros anuals.
Segons ella, l’estructura directiva del Palau la va construir Millet “a la seva pròpia mesura i criteri pensant que era el millor per al Palau”, encara que lamentablement s’ha vist que després hi havia un altre tipus d’interès, ha afegit textualment.
“PERÒ ÉS EL MEU PARE”
Ha admès que no va fer retrets al seu pare ni a Millet malgrat descobrir que es van adjudicar un ‘bonus’ d’un milió d’euros anual –repartit al 80-20%–, i que tots dos consideraven que ho mereixien perquè creien en el “Jo ho valc”, encara que ella no ha volgut valorar si ells ho mereixien o no.
“Les irregularitats les feia el meu pare, però és el meu pare”, ha admès llavors entre plors, en preguntar-li per què no va fer res quan va veure sobresous.
Sobre les obres sumptuoses a les cases de Millet i del seu pare, que van fer les mateixes empreses que feien treballs per al Palau, ha assegurat que va descobrir que les havia pagat el Palau una vegada va esclatar l’escàndol: “Per a mi era opac poder saber que això era així”.
Quant a les obres a casa seva, ha recordat que és filla única, que el seu pare li preguntava si volia alguna reforma i que ella mai va parlar amb els industrials ni els va pagar: “Ho feia el meu pare”.
Ha dit que es treia diners de l’entitat en efectiu; majoritàriament, de l’Associació de l’Orfeó Català, perquè no necessitava estar auditada com a tal, i no es va demanar declarar-la d’interès públic –encara que això hagués comportat exempcions fiscals– precisament per mantenir aquesta “opacitat”.
