13.03.2017 - 15:41
Rebat els acusats: els voluntaris van estar sempre “sota el control” del Govern
BARCELONA, 13 (EUROPA PRESS)
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha conclòs que l’expresident de la Generalitat Artur Mas i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau van desobeir “conscient i deliberadament” el mandat del Tribunal Constitucional (TC) en mantenir la consulta sobre la independència del 9 de novembre del 2014 malgrat l’ordre de suspendre-la.
“Concertats entre ells per a això, van decidir mantenir el procés participatiu anunciat”, sosté la sentència –recollida per Europa Press–, que condemna per desobediència Mas a dos anys d’inhabilitació, Ortega a un any i nou mesos, i Rigau a un any i sis mesos.
Després de la suspensió cautelar del TC del 4 de novembre es va mantenir activa la web institucional, la campanya de publicitat, el repartiment massiu de correspondència oficial, es va repartir el material per a la votació, es van instal·lar els programes informàtics i es va condicionar un centre de premsa per donar els resultats, assenyala la resolució.
A més, recalca que el procés judicial contra Mas, Ortega i Rigau no és per la convocatòria del procés participatiu –que es va anunciar el 14 d’octubre– “ni tampoc sobre la col·locació d’urnes, com interessadament s’ha volgut fer veure”: es jutja la desobediència d’una ordre del TC, recorda la sentència.
ELS VOLUNTARIS
El tribunal ha contradit l’estratègia de les defenses –especialment d’Ortega– que el procés participatiu estava en mans dels voluntaris: “Aquests voluntaris van estar sempre sota el control organitzatiu del Govern de la Generalitat”.
Detalla que els tres van desoir la suspensió cautelar i sosté que al·legar –com van fer els acusats en judici– que tot va quedar en mans de voluntaris “no se sosté a partir de la verificació de la ingent, per no dir frenètica, activitat preparativa”.
“Tota la generositat dels voluntaris resultaria inútil si no haguessin disposat de centres de votació oberts, del material precís pel desenvolupament de les votacions i dels equips tecnològics”, sosté el tribunal, que incideix que això transcendia del cos de voluntaris i era responsabilitat directa d’Ortega, com a vicepresidenta i consellera de Governació.
ORDRE “DIRECTA” DE SUSPENSIÓ
El tribunal de la Sala Civil i Penal del TSJC, presidida per Jesús María Barrientos, també rebat l’argument d’Artur Mas que no va rebre una ordre concreta i personal de suspensió, i exposa en la sentència que la providència del TC era “una ordre directa meridiana i explícita del procés participatiu”.
“Tancava un mandat clar, exprés, concret i terminant de suspendre tota activitat administrativa orientada a la realització del procés participatiu”, sosté el TSJC, que afegeix que era un deure inexcusable acatar-la, i que, en cap cas necessitava d’un requeriment o advertiment personal de tipus algun.
El tribunal recorda també que “la claredat del mandat contingut en una resolució judicial no pot fer-se dependre de la millor o pitjor voluntat d’entendre-ho que pugui admetre el destinatari”.
“VA PERVERTIR” ELS PRINCIPIS DEMOCRÀTICS
El TSJC considera que Mas “va pervertir els principis democràtics de divisió i equilibri de poders” en voler decidir ell solament –com va dir en judici que s’havia plantejat– sobre el suposat conflicte de deures entre complir una resolució del Parlament o una providència del TC.
“Va fer trancar una regla bàsica imprescindible per a una convivència pacífica, la que passa indefectiblemente per la submissió de tots a l’imperi de la llei i al compliment de les resolucions judicials”, afegeix la sentència.
ABSOLTS DE PREVARICACIÓ
El tribunal descarta que els acusats cometessin un delicte de prevaricació administrativa –com sí pretenia el fiscal– perquè no identifica “un acte objectivament injust” –condició que requereix aquest tipus delictiu– més enllà de la seva voluntat de desobeir el TC.
El TSJC considera que en no haver suspès els preparatius de la consulta i la mateixa convocatòria del procés participatiu van ser actes il·legals “per desbordament competencial”, però que els condemnats no havien de saber-ho al moment de realitzar-los perquè encara no s’havia pronunciat sobre este tema l’alt tribunal.
Així, segons la sentència, en la posició que tenien els acusats en les dates dels fets “no pot descartar-se un judici interpretatiu –en tot cas erroni– que es representi la possible legalitat del procés de participació en els termes en què es va produir”.
A més, assegura que no identifiquen una “resolució deliberada i intrínsecament prevaricadora en l’omissió del deure suspendre el procés participatiu”.
