26.11.2025 - 20:00
|
Actualització: 27.11.2025 - 08:00
El secretari general del PP, Juanfran Pérez Llorca, també batlle de Finestrat (Marina Baixa), aspira a convertir-se avui en el vuitè president de la Generalitat Valenciana. De moment, i de manera oficial, només té assegurats els quaranta vots del Partit Popular. Els altres que necessita, fins a arribar a cinquanta, que és la majoria absoluta de la cambra, els haurà de pidolar, durant el seu discurs, a Vox.
Com el juliol del 2023, o el març del 2025, per a aprovar el pressupost, el Partit Popular depèn dels tretze diputats del grup de l’extrema dreta per poder investir el substitut de Carlos Mazón. Pérez Llorca ha estat en la fotografia d’aquells dos pactes. Ara no hi haurà ni cap document escrit, ni cap encaixada de mans en públic. És una imposició de Vox que Pérez Llorca ha acceptat de gust. Tant Compromís com el PSPV estan convençuts que el pacte existeix, però que al PP li fa vergonya reconèixer-ho. La tranquil·litat que aparenta el candidat també ho fan pensar.
Manen les direccions espanyoles
Aquestes darreres setmanes, les direccions espanyoles del PP i Vox han negociat aquesta investidura, que representarà molta més influència per a Vox. Tres voltes els ha necessitat el PP, i tres voltes ha cedit el PP a les demandes del partit de Santiago Abascal. En aquesta ocasió no hi ha pacte del tovalló i el ple arrencarà sense un compromís explícit de Vox, que sotmetrà el candidat a un examen. De Juanfran Pérez Llorca esperen que verbalitze un rebuig ferm a les polítiques climàtiques emmarcades en l’agenda 2030. Mazón ja en va abjurar el mes de març, però ara Vox va més enllà i, de Madrid estant, una de les portaveus les ha qualificades de polítiques climàtiques socialistes.
També volen que el PP s’alinee amb els ultres en tot allò que fa referència a la seguretat que vinculen amb la immigració. Sobre això, el Consell ja va aprovar aquella norma segons la qual les estadístiques sobre delinqüència farien diferència entre els espanyols i els immigrants. Va ser el pacte migratori que va fer que el partit de Santiago Abascal abandonàs tots els governs autonòmics el juliol del 2024. Quant a la recepció de menors, el PP ha gesticulat i ha interposat recursos, però ha continuat acollint-los. Vox ha proposat unes altres mesures, com ara, deixar sense ajusts públics les dones que duguen vel o prohibir el burca en espais públics.
I per fer una referència a les causes i les conseqüències de la gota freda, Vox ha demanat que no hi haja cap dubte ni mirament a l’hora de construir dics, preses o pantans en barrancs i rambles com la de Torrent.
La direcció valenciana del PP ha confirmat que el discurs que llegirà Pérez Llorca ha estat supervisat i autoritzat per la direcció espanyola del partit. I aquesta direcció també ha dit que a la tribuna de convidats no hi haurà cap representant del Partit Popular espanyol.
L’oposició demana que se’n vagen tots
D’ençà de la dimissió de Carlos Mazón, tant Compromís com el PSPV han posat molt d’esforç a demanar eleccions. No volen un recanvi de Mazón, sinó que reclamen que els ciutadans puguen votar.
José Muñoz, síndic dels socialistes, ha dit que la crisi institucional no era cosa de Mazón i prou, sinó de tot el PP, que l’ha encobert i li ha donat suport. També ha tirat per elevació i ha culpat Alberto Núñez Feijóo. A parer de Muñoz, el PP hauria de demanar l’acta de diputat a Mazón, ara ja ex-president, de qui ha dit que manté l’aforament per evitar de ser citat a declarar per la jutgessa de Catarroja.
A la pregunta òbvia de per què votaran no a la investidura de Pérez Llorca, José Muñoz ha respost que hi havia molts motius per a fer-ho, entre els quals, la gran victòria de Vox, que continua imposant les seues polítiques negacionistes i d’extrema dreta.
El diputat de Compromís Gerard Fullana considera Pérez Llorca el delegat de Mazón, i per això també ha reclamat la convocatòria d’eleccions. Per a la coalició, la investigació judicial oberta a Catarroja apunta tot l’entorn del Consell. “Ha arribat a citar Juan Francisco Pérez Llorca, a qui Madrid ha imposat com a presidenciable”, ha dit Fullana.
Un suport granític a Mazón que ja es trenca
Mazón va dimitir el dia 3, un any després de la gestió negligent de la gota freda del 29 d’octubre de 2024, i enmig dels escàndols que ocasionen les noves informacions sobre el seu comportament aquell dia. Ara el PP ha de recompondre la seua posició institucional per arribar a la primavera del 2027, quan, en teoria, hi ha d’haver les eleccions. I ho ha de fer tenint, a la seua bancada, un Mazón que conserva una acta de diputat que veu com una cuirassa que el protegeix de l’encausament per part de la jutgessa que instrueix el cas de les 229 víctimes mortals.
Si res no ho impedeix, mentre Pérez Llorca faça el seu discurs, sense límit de temps, demanant la confiança de la cambra i adreçant-se a la ciutadania per vendre una regeneració de les institucions, Mazón seurà encara en el seu escó blau. Just el que hi ha sota el del síndic que ocupa Pérez Llorca, i cap al qual tantes voltes s’ha girat per compartir confidències rialles aquesta legislatura.
Quan Pérez Llorca nomene el seu govern i la bancada del PP es reorganitze, caldrà veure on se situa Carlos Mazón i si participa en les sessions o fa com Francisco Camps, que quan va dimitir de president va mantenir l’acta, però era el diputat sempre absent. La majoria absoluta del PP era tan aclaparadora que el seu vot no calia.
En aquest darrer any, el Partit Popular s’ha comportat com una pinya, com una màquina compacta i inexpugnable pe a mantenir Mazón al capdavant del Consell. L’han defensat fins a l’extenuació. Fins fa res. Ahir, la vice-presidenta primera, Susana Camarero, la dona forta del Consell, va evitar de posar la mà al foc per Mazón. I el dia abans, el diari Levante citava “fonts del PP” per a estalonar la informació segons la qual Vilaplana va acompanyar el president en funcions amb el seu cotxe fins al Palau de la Generalitat. El suport, que fins ara era granític, s’ha començat a esmicolar arran de l’arribada d’un nou dirigent tant al govern com al partit.
Temps il·limitat per a fer el discurs
El debat d’investidura començarà a les onze del matí amb la intervenció del candidat, Juanfran Pérez Llorca. Tindrà un temps il·limitat per a llegir el discurs amb què ha de seduir Vox. Quan acabe, la presidenta pot suspendre la sessió el temps que considere oportú. Fins i tot, podrien ser vint-i-quatre hores. Quan es reprenga, els grups parlamentaris, de més representació a menys, respondran al discurs. Cada síndic tindrà trenta minuts. Pérez Llorca els podrà respondre per separat o a tots alhora, i encara hi haurà un altre torn de rèplica.
La votació es farà de manera pública i per crida i, per tant, no es pot fer de manera telemàtica. Si el candidat no obté la majoria absoluta, es farà una nova votació quaranta-vuit hores després. En aquest cas, n’hi haurà prou que obtinga més vots afirmatius que negatius. Però l’abstenció de Vox no seria suficient, perquè l’oposició suma quaranta-sis diputats, i el PP, quaranta.
