Què passa quan un alumne perd casa seva? Un grup de docents crea una guia per abordar els desnonaments infantils

En Raima fa dos mesos que es dutxa a l’institut, esmorza a l’aula de professors i utilitza la roba d’objectes perduts. En Raima i la seva família fa dos mesos que viuen al carrer. Amb un nom fictici, una professora explica el cas real d’un alumne seu. No és un cas esporàdic: en són centenars, els infants afectats per desnonaments. A Barcelona, quatre afectats de cada deu per un desnonament són menors d’edat. El 2024, 1.331 famílies van ser desnonades a la ciutat. A Catalunya, es podrien reactivar 13.000 desnonaments perquè Junts, el PP i Vox van tombar-ne la moratòria al congrés espanyol.

“Quan hi ha un desnonament, què passa amb els nens? Com els afecta els estudis? Què hi poden fer, les escoles?” Amb la voluntat de respondre totes aquestes preguntes, el col·lectiu Docents080 –un grup de professors, educadors i membres d’AFA de Barcelona– ha presentat la Guia d’actuació dels centres educatius pel dret a l’habitatge, que vol establir una pauta per a tots els centres educatius que abordi de manera col·lectiva els problemes individuals de l’habitatge.

De fet, tal com han explicat els membres del col·lectiu en la presentació de la guia, una anàlisi feta en 46 centres educatius de Barcelona l’any passat constatava que hi havia 215 alumnes que havien estat desnonats. D’aquests centres, el 85% tenien alumnes que havien hagut de canviar de residència i un 13% tenien alumnes sense llar. “L’experiència ens diu que quasi tots els centres educatius han viscut algun desnonament. Una altra cosa és que no l’hagin abordat”, expliquen a VilaWeb membres de Docents080. 

Malgrat que hi ha àrees geogràfiques que en reben més les conseqüències, sobretot en barris o ciutats amb un nivell socioeconòmic més baix, ningú s’escapa de la crisi de l’habitatge. De fet, Docents080 remarca que hi ha uns quants centres concertats que tenen alumnes desnonats. El problema, asseguren, s’ha agreujat últimament: “Assistim a molts desnonaments invisibles, que vol dir que moltes famílies es veuen obligades a canviar de domicili sense voler-ho, per poder pagar un lloguer. I això és un desnonament igualment, perquè trenques el lligam i la vida de l’infant amb aquell centre educatiu”, explica Anna Pérez, professora i membre de Docents08.

El dret de l’educació i la salut, a la corda fluixa 

La guia neix amb la voluntat de garantir que els infants tinguin unes condicions d’habitatge dignes perquè no es vegi vulnerat el seu dret de l’educació. Perquè, tal com remarquen els impulsors, el dret de l’habitatge i el dret de l’educació haurien de ser sinònims. “És imprescindible que garantim la igualtat d’oportunitats a les aules, perquè no pot ser que tractem igual un nen que té una situació tranquil·la a casa que un altre que pateix perquè no sap on dormirà aquesta nit”, ha remarcat Pérez. 

“En el moment en què un alumne perd la seguretat residencial, el nivell educatiu cau en picat. El seu nivell de concentració baixa moltíssim i puja l’ansietat emocional”, afegeix Pérez en declaracions a VilaWeb. Segons dades del Consorci Sanitari de Barcelona i l’Agència de Salut Pública, els infants afectats per la inseguretat residencial presenten uns nivells alarmants de mala salut mental, deu vegades superiors a la mitjana. 

“Sabem de nanos que només podien fer els deures a la sala de les rentadores de la pensió on s’estaven amb la família. Imagina-t’ho: fer els deures amb una rentadora al costat no és el mateix que fer-los en una habitació pròpia, tranquil·lament. També tenim casos de nens i nenes que vénen a l’escola sense esmorzar, perquè viuen en una pensió tan lluny del centre que n’han de sortir molt d’hora i encara no hi han obert el càtering”, denuncia Docents080. 

Núria Cervera, professora i membre de Docents080, posa l’accent també en l’empitjorament de la salut dels infants: “Nosaltres, perquè som mestres, però si ara parlessis amb metges, ens dirien que també cau en picat la salut. Tenim tres potes, que seria l’habitatge, l’educació i la salut, que van de bracet, i tots tres drets són vulnerats.” 

Com han d’actuar els centres educatius amb un desnonament? 

La guia, que podeu sol·licitar ací, permetrà que cada centre pugui crear els seus propis protocols a l’hora d’abordar un desnonament: dóna pautes sobre la manera d’intervenir el dia concret que desnonen l’infant, com es pot detectar que una criatura viu al carrer, com s’hi pot posicionar el centre o com pot oferir suport emocional a les famílies i els alumnes afectats, entre moltes qüestions més.  

Una de les eines més potents i efectives de què disposen els centres, i que pot posar en pràctica la directora o el director, és redactar un document en què informi el jutge encarregat d’autoritzar el desnonament de la situació de vulnerabilitat de la família, per mirar d’aturar-lo, atès que els directors tenen la categoria d’autoritat pública. El jutge, en aquest cas, es veurà més collat: se li exigeix que protegeixi el dret de l’educació de l’infant, que és un dret fonamental, més ben blindat per llei que no pas el dret de l’habitatge. De fet, Docents080 celebra que aquesta mesura té prou efectivitat a l’hora d’aturar desnonaments i encoratja tots els directors dels centres educatius a implicar-se amb els alumnes en una situació com aquesta. 

“Els centres educatius són una de les eines més potents per a actuar i canviar coses dins el sistema”, subratlla Joan Artigal, membre de Docents080, que denuncia la passivitat de les institucions: “Tenim un sistema que ha volgut invisibilitzar els desnonaments als infants, i l’administració continua actuant com si no passés res. Tenim un sistema educatiu que actua d’esquena a la realitat del país i nosaltres volem evidenciar que els centres educatius no ho podem fer sols.” 

En aquesta línia, Cervera es queixa que han hagut de ser els docents els qui han creat i han impulsat la guia, perquè l’administració no ha fet la feina que havia de fer: “No hi ha una guia, no hi ha unes pautes, no hi ha un pla de l’administració que expliqui com s’ha d’abordar el problema. A més, s’actua com si això no passés. Però, per molt que tanquis els ulls, la realitat continua existint.” 

Cervera exigeix a les administracions que posin més recursos a les aules i que, principalment, augmentin el nombre d’educadors socials o de psicòlegs als centres educatius. 

A partir d’ara, el col·lectiu Docents080 avisa que es reunirà amb partits polítics i entitats de tota mena per tal de sensibilitzar sobre la realitat que es viu en moltes escoles i per evitar que els desnonaments que afecten els infants continuïn essent un tabú social. El 9 de maig faran una jornada formativa a tots els centres educatius de Catalunya que ho vulguin. L’hora i el lloc encara s’han de confirmar. 

L’estigma de no tenir casa

“En general, ara ja es parla amb més naturalitat de la crisi de l’habitatge i ja s’ha fet palès que, si hi ha un problema, és estructural i no pas individual, però encara hi ha moltes famílies que ho viuen amb culpabilitat”, explica Pérez. Certament, haver d’encarar l’estigma, la tristor i l’angoixa que acompanyen els desnonaments és una batalla que experimenten nens i nenes de tot el país. “Moltes famílies, segons l’edat de les criatures, ni els expliquen que els han desnonat. I aquesta manca d’informació crea més inseguretat i ansietat, per no saber què passa”, detalla Pérez. En uns altres casos, són els mateixos infants els qui no ho volen explicar a l’escola per por o vergonya.

La guia de docents per l’habitatge vol ajudar a expulsar aquest sentiment de culpa de les famílies desnonades i fer que deixi de ser un tema tabú o un estigma a les aules. “Així com a les aules abordem temes com ara la violència de gènere per lluitar per una igualtat de condicions real, també cal que parlem del tema del dret de l’habitatge”, explica Pérez, que afegeix: “Si parlem d’aquesta realitat, els nens s’adonaran que no estan sols, que no són els únics a qui els passa i que tampoc no és culpa dels seus pares, la situació que viuen.” 

Resumint, la idea d’aquesta guia és denunciar que sense casa no hi ha educació possible i que les administracions s’han de posar les piles de manera urgent per tal de garantir a tots aquests infants una vida digna i una igualtat de condicions reals amb la resta de companys de classe. 

El col·lectiu impulsor, Docents080, va néixer a final del 2024 a Barcelona, inspirat en una plataforma que havien creat a Salt (Gironès) pocs mesos abans. Ara mateix s’hi han adherit uns quants col·lectius més de tot Catalunya: al Baix Llobregat, el Baix Montseny, la Catalunya Central, el Maresme, Lleida, Santa Coloma de Gramenet, el Vallès i Vilanova.