09.12.2025 - 00:49
Un sondeig exclusiu d’Ifop per a L’Indépendant situa l’actual batlle d’extrema dreta de Perpinyà, Louis Aliot, en una posició de força de cara a les eleccions municipals de març del 2026. Amb un 44% d’intenció de vot al primer torn, l’alcalde del Rassemblement National obtindria un resultat difícil de contrarestar en un panorama marcat per la divisió de l’esquerra i la debilitat de la dreta tradicional. La seva hegemonia es veu reforçada per un nivell de popularitat que arriba al 60% d’opinions favorables i per la incapacitat dels seus adversaris de construir una alternativa clara.
L’estudi mostra que Aliot ha ampliat considerablement el seu suport sociològic durant el mandat. Entre els electors de cinquanta anys o més, arriba gairebé al 50% de preferència; entre els jubilats, obté un 46%; i destaca especialment entre els professionals independents, comerciants i artesans, on assoleix un 65%, un registre poc habitual dins l’electorat del RN. També aconsegueix penetrar en segments tradicionalment menys propers a l’extrema dreta, com els quadres i professions intel·lectuals, on rep un 45%. A les classes populars, nucli estructural del vot frontista, manté un 41%. A aquesta consolidació interna s’hi afegeix la seva capacitat d’absorbir vot d’altres espais: segons l’Ifop, recupera un 28% dels votants de Jean-Marc Pujol el 2020 i un 26% dels electors que havien votat Emmanuel Macron en el primer torn de la presidencial, un indicador que confirma la seva estratègia de notabilització i la seva voluntat de projectar una imatge menys ideologitzada que la d’altres figures del partit.
Un element destacat del sondeig és el rebuig gairebé total del seu electorat a penalitzar-lo per les seves causes judicials: un 78% dels votants d’Aliot afirmen que aquests assumptes no influiran en la seva decisió, ja sigui perquè consideren que són afers antics o perquè interpreten les iniciatives judicials com a políticament motivades. Aquest grau de fidelitat dificulta encara més l’aparició d’un adversari capaç de disputar-li la victòria.
A l’esquerra, el panorama és de fragmentació profunda. La perspectiva de tres llistes —LFI–Ecolo, el Partit Socialista i la candidatura d’Agnès Langevine (Ecolo amb suport ampliat)— debilita severament les possibilitats d’aquest espai polític. Si les tres propostes concorren per separat, la llista d’esquerra insubmisa i ecologista seria la primera en aquest bloc i destacaria entre la joventut, on concentra un suport significatiu, i entre obrers i empleats, on arriba al 25%, molt per sobre del 10% atribuït al PS i del 7% de Place Publique. Les dades també indiquen una diferència clara de notorietat entre Agnès Langevine i Mathias Blanc: mentre que Langevine obté un 20% d’opinions favorables, Blanc es queda en el 12%, un diferencial que explica per què només una llista conjunta encapçalada per Langevine podria situar-se per davant de LFI. L’Ifop considera que una unió de la resta de l’esquerra sense LFI podria alterar els equilibris i, fins i tot, crear una dinàmica capaç d’establir un adversari clar a Aliot. Tanmateix, una aliança que inclogués l’esquerra insubmisa es veu improbable, atesa la situació política estatal.
A la dreta, la candidatura de Bruno Nougayrède, sostinguda pels Republicans i pels macronistes, es mou només entre el 13% i el 15%, molt lluny del 32% que van sumar conjuntament Pujol i Romain Grau el 2020. L’Ifop apunta tres motius principals per explicar aquest retrocés: el dèficit de notorietat del candidat, la captura per part d’Aliot d’una part clau del vot de dreta —especialment entre persones d’edat avançada, comerciants, artesans i quadres— i, sobretot, la competència d’una candidatura emergent que erosiona l’espai del centre: la llista d’Annabelle Brunet.
La candidatura de Brunet apareix en el sondeig com la gran novetat del centre progressista local. Es tracta d’una llista catalanista i de perfil divers, que ha anat construint una base pròpia al voltant d’un discurs de defensa de la identitat catalana de Perpinyà, de la revitalització cultural i lingüística de la ciutat i d’una crítica ferma tant al centralisme parisenc com a la gestió d’Aliot. Brunet, coneguda per la seva trajectòria municipal anterior i per la seva presència mediàtica notable, capta un segment significatiu de l’antic electorat macronista i atrau votants que busquen una opció moderada però explícitament vinculada a la catalanitat nord-catalana. El seu espai electoral, encara limitat, esdevé però prou consistent com per alterar la correlació de forces i complicar qualsevol intent d’articulació d’un front anti-Aliot des de la dreta o el centre.
El sondatge suggereix que una eventual unió parcial de l’esquerra —particularment entre Langevine i el PS— podria ser percebuda com un gest polític rellevant, capaç de modificar l’escenari de la campanya i de pressionar LFI, que en un escenari de tres llistes dominaria les negociacions entre les dues voltes. Amb tot, mentre no aparegui un opositor clar i unificat, Aliot es manté sense rival capaç de disputar-li el lideratge. L’estudi conclou que existeix una esquerra forta a Perpinyà, però que el seu èxit dependrà completament de la capacitat de federar-se o, si més no, de construir una dinàmica conjunta que pugui activar el vot útil contra l’extrema dreta.
