The Washington Post ·  Lauren Kaori Gurley, Molly Hennessy-Fiske i Gaya Gupta

Minneapolis, Estats Units. Alex Pretti, l’home assassinat abans-d’ahir durant una manifestació a la ciutat de Minneapolis, a l’estat nord-americà de Minnesota, per agents del Servei d’Immigració i Control de Duanes dels Estats Units (ICE) treballava com a infermer en una UCI dedicada a veterans de guerra, segons que n’ha explicat la família, amics i companys de feina.

“L’Alex era una ànima caritativa que es preocupava profundament per la seva família i amics, i també pels veterans de guerra als quals atenia com a infermer de l’UCI a l’hospital de veterans de Minneapolis”, diu la família Pretti en un comunicat compartit amb el Washington Post. “L’Alex volia marcar la diferència en aquest món.”

Pretti, de 37 anys, és la tercera persona assassinada a trets per agents de l’ICE en aquestes darreres setmanes.

Segons l’agència, l’home va ser abatut a trets pels agents a la sortida d’una popular botiga de dònuts situada a uns dos quilòmetres i mig de casa seva. El tiroteig es produí després d’un altercat entre Pretti, que duia una pistola de nou mil·límetres a sobre, i agents de l’ICE. Brian O’Hara, cap de la policia de Minneapolis, ha explicat que Pretti tenia llicència per a dur armes.

Uns quants representants del govern Trump –inclosa la secretària de Seguretat Nacional, Kristi Noem– han descrit Pretti com un “terrorista domèstic”. Pretti, segons Noem, “irrompé armat a l’escena i amb l’objectiu d’aturar una operació policíaca dels agents federals”.

En el comunicat, la família de Pretti qualificà la descripció que el govern Trump ha fet de l’assassinat com “una mentida repugnant […] reprensible i repulsiva”, tot afirmant que l’home havia estat assassinat mentre provava de protegir una dona que els agents de l’ICE havien fet caure a terra.

“És evident que l’Alex no brandava una arma quan va ser atacat pels pinxos covards i assassins de l’ICE de Trump”, afirma el comunicat. “Si us plau, que se sàpiga la veritat sobre el nostre fill. Era un bon home.”

El tiroteig ha causat protestes i enfrontaments entre manifestants i les autoritats prop del lloc dels fets. L’ICE ha impedit que la policia estatal accedeixi a l’escena del crim, segons que confirmà el cos abans-d’ahir.

Joshue Green, company de feina de Pretti, explica al Washington Post que l’home ja havia tingut un altre enfrontament físic amb agents de l’ICE. L’endemà, recorda, aparegué a la feina amb un ull embenat, i li explicà que hi tenia un trau que li havia fet un agent de l’ICE amb un cop de porra.

Els drets humans, explica Green, eren una de les grans preocupacions de Pretti, que havia participat en les protestes per la mort de Renée Good, assassinada a trets per un agent de l’ICE a Minneapolis a començament d’aquest mes.

Green va dir que Pretti no era un home irascible ni fàcil de provocar. “Era una persona molt tranquil·la i asserenada, i sempre tenia un comportament molt correcte”, diu. “Sempre somreia. És molt xocant, que hagi passat això.”

La doctora Aasma Shaukat explica que contractà Pretti com a investigador del Sistema de Salut de Veterans de Minneapolis, ara fa aproximadament una dècada. “L’Alex era la persona més dolça, amable i gentil que mai hagis conegut”, diu Shaukat, ara metge i investigadora clínica a Nova York.

“Tenia molta empenta i energia. Volia dedicar-se a l’àmbit de la salut, treballar amb pacients i ser infermer”, recorda. “Ho feia de meravella. Feia molt bé la seva feina, era un gran company d’equip.”

“Volia treballar per als veterans, tenia un gran sentit del deure i pensava que eren un grup vulnerable que necessitava la nostra ajuda”, afegeix.

Dimitri Drekonja, metge especialista en malalties infeccioses a Minneapolis, recorda que li impressionà que Pretti aconseguís de trobar feina en una unitat tan exigent com l’UCI tan bon punt acabà els estudis. “És una prova de les seves habilitats que se sentís preparat per a això, que estigués disposat a afrontar aquest envit i volgués ajudar”, diu Drekonja, que treballava amb Pretti a Minneapolis. A tots dos, recorda, els apassionava el ciclisme de muntanya, i sovint feien les mateixes rutes plegats.

Mai no parlaven d’immigració ni de política a la feina, segons que diu Drekonja.

“Parlem d’algú que sempre estava disposat a ajudar”, diu Drekonja. “És impossible imaginar-se una interacció negativa amb l’Alex. Es fa molt difícil de pair que el govern dels Estats Units el matés a ell, un treballador del govern dels Estats Units, als carrers d’aquesta ciutat.”

Pretti era membre d’un sindicat local d’infermers; el sindicat germà de l’organització, el Consell 238 de l’AFGE, publicà un comunicat abans-d’ahir en què en qualificà l’assassinat d’horrorós.

“L’assassinat del nostre company sindical Alex Pretti és un acte de violència inconcebible i una traïció als valors que els treballadors del govern federal juren defensar”, afirmà Justin Chen, president del Consell 238 de l’AFGE, en un comunicat.

“És tan injust”, diu Shaukat sobre el tiroteig. “Coneixent l’Alex, probablement estava provant de protegir, ajudar o defensar algú dels agents. No tenia ni un bri de maldat; sempre parlava de fer el bé.”

El seu pare, Michael Pretti, declarà abans-d’ahir a l’Associated Press que havia advertit al seu fill que anés amb compte a les manifestacions. “Vam tenir aquesta conversa amb ell fa dues setmanes, ja saps, que sortís al carrer i que protestés, però que no es fiqués pel mig, que no fes cap bajanada”, explicà Michael Pretti. “I ell va dir que sí. Que sabia què havia de fer.”

Pretti vivia en un barri tranquil del sud de Minneapolis, amb cases unifamiliars i petits edificis de pisos, on els veïns solen reunir-se al carrer a passar la fresca durant els mesos d’estiu.

Chris Gray, professor de matemàtiques en un centre d’educació especial, viu en un edifici de pisos prop del de Pretti. Gray –que, com molts voluntaris del barri, ha passat els darrers dies patrullant els carrers del barri a la recerca d’agents de l’ICE– diu que encara que no coneixia molt bé Pretti, el tiroteig l’afectà personalment.

“Sembla que això és el pa que s’hi dóna ara”, diu Gray. “Podria haver estat jo o qualsevol altre. Poques vegades m’havia sentit així”, sentencia.

Hennessy-Fiske informa de Houston estant. Gaya Gupta i Meryl Kornfield informen de Washington estant. Razzan Nakhlawi i Aaron Schaffer, de Washington estant. Tots ells han contribuït en aquest article.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb