[VÍDEO] La lliçó d’Àlex Carabal a les Corts: “Saben què és perdre-ho absolutament tot?”

Avui han començat les compareixences de les víctimes de la gota freda a les Corts Valencianes, un any i gairebé quatre mesos després de la catàstrofe. El tercer a comparèixer en aquesta primera sessió ha estat Àlex Carabal, president de l’associació Damnificats per la DANA de l’Horta Sud, una de les tres associacions de víctimes majoritàries.

“Per fi som ací, per fi som a casa, i és un orgull ser-hi”, ha començat. Ha exposat que tenia un paper complicat i que havien donat moltes voltes abans d’arribar a les Corts. “La justícia i la veritat deuen ser l’únic element reparador per a aquestes famílies. No sé d’on trauen les forces per a poder continuar dia a dia lluitant i exposant-se. No poden fer un dol lògic i normal perquè estan contínuament concedint entrevistes, perquè van eixint notícies noves i contradictòries, amb el micròfon i el directe”, ha explicat.

Sobre l’ajut als familiars de les víctimes mortals anunciat pel president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, ha valorat que els diners podrien anar bé, però que allò que necessitaven era saber què va passar i per què va passar: “Hem de tindre plans d’emergències i que els coneguem. El que va vindre no es podia haver aturat amb els mitjans que hi havia. Únicament es podia haver aturat amb la prevenció i amb l’avís molt abans.”

Carabal ha acusat l’ex-president Carlos Mazón i s’ha preguntat que, si no tenia res a amagar, per què no havia anat a declarar voluntàriament a la jutgessa de Catarroja. També ha criticat que se li hagués donat un lloc més ben remunerat i, a més, amb José Manuel Cuenca d’assessor. I ha apuntat que la gestió no es va fer bé, que es va perdre molt de temps en nimietats abans d’enviar l’alerta en massa i que s’havia demostrat que tot això va costar vides.

Carabal ha dit que l’atenció psicològica va ser lamentable i que la van fer voluntaris. “La gent, després d’un any, està fatal”, ha afirmat, i ha recordat l’estat en què es troben encara molts pobles afectats, sense ascensors ni garatges, entre més. En la mateixa línia, ha denunciat la situació que han viscut els menuts en la seua escolarització i que, al seu poble, la Generalitat volia posar els mòduls pre-fabricats del centre educatiu en un camp on s’havien amuntegat cotxes afectats per la gota freda, amb totes les filtracions consegüents al sòl. Finalment, ha explicat, es va instal·lar en una altra zona, que és inundable.

També ha criticat durament la falta de reacció de l’administració després de la catàstrofe. “Com van poder arribar abans adolescents a peu? Saben què és la gent que no ha hagut de demanar mai res, haver d’anar a una cua a demanar aigua? A demanar compreses, a demanar roba interior… No ho sabran, i tant de bo que no ho sàpiguen mai, però saben què és perdre-ho absolutament tot? No només els records, tot. Quedar-te al carrer amb allò que portes a sobre i mullat. Fi. No hi ha res més. I no hi havia cap administració ajudant. És gravíssim. Però és que l’endemà, tampoc. Van ser quatre dies eterns i no és que siguem en una aldea allunyada a la muntanya, som a cinc rodones de València.”