Alerta, que la pitjor Espanya va llançada

La meva sincera enhorabona per aquest editorial, Vicent.
Imagino que quan vas escriure l’editorial, ja vas preveure que hauries de contestar els comentaris de tots els defensors del discurs d’extrema dreta, i per tant, també dels defensors d’AC. Imagino, a més, que no vas sobrat de temps, per això t’agraeixo que hagis dedicat una bona estona a contestar els seus comentaris.

Opino que és el que cal fer: a l’extrema dreta se li han de tallar totes les vies d’oxigen possibles. Se l’ha de combatre per terra, mar i aire, i s’han de rebatre totes i cadascuna de les seves justificacions.

Ni la decepció per la deserció de militància independentista dels nuclis durs d’ERC, Junts i CUP, ni la deserció de militància progressista dels partits polítics d’esquerra, tant catalans, com espanyols o europeus, ni l’estupor que provoca la manifesta mediocritat i desídia qie exhibeix la UE liderada per la Von der Layen, poden justificar de cap manera el discurs xenòfob.

De la por, de la decepció i del descontentament social sorgeix la justificació del discurs xenòfob; la justificació massiva esdevé la normalitzaciò d’aquest discurs, i a partir d’aquí ja està servida l’estratègia propagandística més adequada per a cada entorn. L’extrema dreta ho sap.
Històricament s’ha alimentat sempre d’aquesta estratègia. Goebbels n’era un gran estratega, i fins a l’actualitat, sempre ha comptat amb adeptes polìtics d’entre les democràcies més exemplars, i les democràcies no tan exemplars. El Monstre és aquí, a escala mundial, i està ben alimentat. Gaideix d’una salit de ferro.

És innegable que estem vivint un canvi de cicle: les acaballes d’una era, i l’inici d’una de nova. I, entremig, sempre apareixen els monstres. De nosaltres depèn que es quedin o que tornin a hivernar em un son ben profund.
Em temo, però, que no hi ha raons per a l’optimisme, quan és el jovent qui majoritàriament alimenta el monstre.

[Nota: aquest comentari ha estat denunciat per més de tres subscriptors com a inadequat. Per això, després de ser revisat per la redacció, ha estat esborrat seguint les normes sobre els comentaris i el criteri del director. Qualsevol discrepància sobre aquesta pràctica la podeu adreçar a director@vilaweb.cat]. També podeu llegir ací les normes de la comunitat de lectors sobre els comentaris.]

Tant l’editorial d’ahir 8 de setembre, com el d’avui, em provoquen una sensació de desassossec.
Ahir fent referència al moviment independentista. Avui fent referència a la nostra nèmesi, Espanya.
Sóc de mena que tendeixo a imaginar-me el pitjor dels escenaris que hi ha davant. O sigui, que llegir els dos textos, per desanimar-me, oli en un llum. El pitjor rau en que no es tracta de teoria, sinó de dades, d’experiències viscudes, de realitat. Enllaçaré els dos elements, tot parlant de “nosaltres” i “d’ells”. L’arrel de la problemàtica crec que és la influència que allò més cridaner, popular i populista domina la mentalitat de les societats dèbils. El vaixell buit és el que fa més soroll, diuen. Si la majoria de ciutadans tenen ànima de súbdits poc il•lustrats, prefereixen un vaixell buit i sorollós (pa i circ) que un vaixell ben proveït i silenciós (art i cultura). I aquí estem. La demografia espanyola i sud-americana ens sobrepassen, i amb ells, el soroll. Ens influencia, i l’imitem. Exemples.
Des de la cobdícia per treballar ràpid i descuradament a la recerca del benefici immediat (què, si no, va provocar la cursa desbocada de les caixes d’estalvi prudents, cap al “pelotazo”?), fins a la desídia del departament d’Ensenyament, que en un parell de dècades s’ha encarregat d’esfondrar un sistema educatiu que feia goig i ens produïa orgull. En aquest darrer cas substituïm la cobdícia per la covardia, per l’acomodació a la moda dels influenciadors, d’allò políticament correcte, que foragita els que tenen idees clares i assenyades sobre com posar els límits als adolescents, perquè representa un discurs que anomenen caduc. Com si els entrenadors d’esports dels nostres joves no cridessin, esbronquessin, castiguessin; com si la policia no multés, com si l’administració no ens limités alguns drets. Resulta que els professors i els equips docents no poden exercir la seva feina amb coerció. Tothom que té poder pot exercir coerció menys els més cultes i més educats (això han de ser els mestres) de la societat. Així ens va.
Gairebé tothom coneix algun amic professor que explica que, els docents, quan es reuneixen, tant al començament de curs, com cada trimestre, la tasca que els ocupa/preocupa és com evitar que els alumnes salvatges de cada curs boicotegin les classes. Així ens va.
A partir d’aquí, si imitem els comportaments dels pitjors, (espanyols i sud-americans, i que se’m disculpi la generalització), ¿com podem tenir una societat amb bons líders polítics, amb seguidors majoritaris de la feina ben feta, amb una força pacífica i decidida cap a un progrés de mitjana centreeuropea? Pocs volen prendre riscos, la majoria s’amaga en l’anonimat, i ens governen els més desvergonyits. I així ens va.
I, com que no hi ha civisme, guardes de seguretat. El que ens costa. Heu vist tants guardes de seguretat –incultes i mal educats- en països com Àustria, Suïssa, Països Baixos? Ja us ho dic jo, no. Educació i civisme estalvien diners, malestar i tercermundisme.

“Els espanyols que viuen a Catalunya, una bona part, han interioritzat que això és una guerra, que el debat sobre la independència no té cabuda en la democràcia, i que ells són uns privilegiats perquè poden usar unes armes que nosaltres no tenim.”

No sé en quin món (endogàmic) viu vostè, pero li aconsello que parli més amb els “espanyols” i despotriqui menys. Sembla que el seu imaginari comença a filtrar la realitat del seu voltant. Acompanyi afirmacions com aquestes amb estadistiques o dades reals.
Cada dia una nova perla: Si abans d’ahir els catalans eren uns covards, ara els espanyols son uns belicistes que busquen eliminar-nos. I tan agust es queda vostè, esclar que si.

PENS EN EL COMPANY COMENTARISTA Jaume Sastre,
PERÒ QUALSEVOL ALTRE QUE N’ESTIGUI BEN INFORMAT M’ESTARIA BÉ
.
M’AGRADARIA QUE ALGÚ ENS INFORMI TANT COM PUGUI D’ALLÒ QUE ENS HAURIA D’INFORMAR VILAWEB I ENS OCULTA PER LES RAONS DE SEMPRE:
.
1) PRESA DEL CONTROL DEL CdlR…
COM I DE QINA MANERA ?
QUÈ VA PASSAR I COM SE VA PACIFICAR O ASSALTAR EL CdlR ?
.
2) QUI CONTROLA I COM LA UNIVERSITAT CATALANA D’ESTIU DE PRADA DE CONFLENT ?
.
.
QUE, DE MOMENT, NO TENIM ALTERNATIVA ALS TRAÏDORS (PER MÉS QUE AL SR PARTAL NO LI AGRADI DE RECONÈIXER-LOS PEL SEU VERITABLE NOM) ÉS UN FET…
.
PERÒ MOLT ME TEM QUE ELS TRAÏDORS TAMPOC NO TENDRAN NI ELS NOSTRES VOTS NI ELS NOSTRES ESFORÇOS
.
I SÍ, VILAWEB ENCÉN UN CIRI A L’ANC POPULAR,
LA NASCUDA DE LA BASE
I UN ALTRE CIRI AL TRAÏDOR llach,
PER CAUSA DE QUI TENIM generalitat imperial
I NO TENIM ANC DE BASE SINÓ anc DE llach
.
SEMBLA COM SI VILAWEB ESTIGUÉS CONVENÇUT QUE SENSE ELS TRAÏDORS LA INDEPENDÈNCIA ÉS IMPOSSIBLE…
.
MENTRE QUE SEMBLA QUE LA BASE DEL MOVIMENT INDEPENDENTISTA ESTIGUI CONVENÇUDA QUE LA INDEPENDÈNCIA ÉS IMPOSSIBLE AMB ells
.
I TAMBÉ, SR PARTAL, NO FA PER VÓS DE PROVAR D’ATEMORIR-NOS AMB EL MÉS HOSTIL DE L’imperi
.
CONTRÀRIAMENT, INFORMAR-NOS D’ALLÒ SOBRE EL QUE VOLDRÍEM ESSER INFORMATS (EN PLENITUD I SENSE SUBTERFUGIS) ÉS UNA DE LES VOSTRES PRINCIPALS OBLIGACIONS (SÍ, OBLIGACIONS)

Un partit polític es defineix per múltiples consideracions ideològiques en els diferents àmbits que afecten a la societat que vol representar. En el cas de AC, sembla coincidir amb VOX en el tema de la immigració. La seva ideologia independentista sembla coincidir amb Junts, ERC ó Cup corregida i augmentada. Socialment, en la vesant dreta/esquerra, sembla coincidir amb un aiguabarreig de Junts i ERC. En la vesant religiosa…… i així caldria enumerar la resta de semblances. Per què Vicenç sempre agafes només la semblança que l’aparella amb VOX i no la resta?

Vicent, un altre editorial a la pila de peces infames amb que ens castigues últimament.
.
És penós que un diari independent i catalanista com el que no us canseu de repetir faci campanya, dia si dia també, contra un partit independentista.
.
Prou d’enganyar Vicent, AC no es un partit racista. És un partit que va en contra de l’involució dels drets adquirits durant dècades per part de l’islamisme wahhabita que ens està portant l’immigració massiva.
.
Per sort, la gent ha madurat molt amb el procés, dubta i es qüestiona coses. Només cal mirar l’allisada que et fan els comentaris.

Vós, Vicent Partal, en sabeu molt, de fer el despistat.

Segons vos, ara resulta que tots els qui tiren a votar VOX ho fan contra l’independentisme català, i deixeu de dir que, tant aquí com a Europa, el que duu majoritàriament la gent a votar l’extrema dreta és el sentiment de sentir el seu país sotmès a una invasió inacabable de persones de pobles culturalment molt diferents, davant la qual els partits tradicionals fan com si no ho veiessin.

Enganyeu, Vicent, com heu enganyat aquests darrers anys dient que ERC i Junts eren verdaders partits independentistes.

I ara enganyeu, a més, titllant la Sílvia Orriols d’extrema dreta, quan simplement és una nacionalista catalana de debò.

Ja tornam tenir l’oncle Tom, Vicent Partal, fent el joc al colonialisme espanyol tot i dedicant-se a fer por sobre l’arribada del poli dolent de Felipe VI, PP-VOX, al govern de la metròpoli per tal que els independentistes continuem donant suport als partits polítics que ens han venut i ens han traït (ER-Junts-CUP). I això no és tot perquè per al guerravivilista anarquista Partal ara resulta que els qui confrontam obertament amb Espanya som uns paranoics que veim conspiracions del CNI arreu i també resulta que per a Partal la gran amenaça ara és Aliança Catalana, un partit que està agafant força gràcies precisament als covards i traïdors Puigdemont, Junqueras, la CUP i del mateix Partal, l’ideòleg de la via catalana a la independència a través del “caos” que ens ha duit al cul de sac on ens trobam.

A veure, anam a pams! La història demostra que quan governa a Espanya el poli dolent de Felipe VI, l’independentisme de la nació catalana puja disparat com un coet. Ja va passar durant els govern d’Aznar (1996-2004) i de Rajoy (2012-2018) i, en canvi, és desmobilitza quan governa el poli bo com ja va passar durant els governs del PSOE de Rodríguez Zapatero (2004-2011) i ara de Pedro Sánchez (2018-?).

Josep Costa ha dit en reiterades ocasions que a l’Espanya autèntica és a dir, Castella, Extremadura, Andalusia, Múrcia, gran part d’Aragó, la Rioja i Cantàbria, ja fa anys que PP-VOX tenen la majoria absoluta i que si Sánchez del PSOE està governant és perquè partits de les colònies com PNB, Bildu, ER, Junts, CUP, BNG, Compromís, Més…
han donat suport al poli bo de Felipe VI aplicant l’estratègia del “mal menor” que ha estat un rotund fracàs.

Per altra banda, Partal oculta amb premeditació que els feixistes PP-VOX ja governen al País Valencià i a les Illes Balears. I? Què ha passat a València? Idò que la gestió nefasta de la tragèdia de la Dana a càrrec del PP (Mazón) i dels toreros de VOX han provocat una mobilització i una ràbia sense precedents contra Madrid. I a Balears, l’atac criminal contra el català per part de Prohens (PP) i de Cañadas (VOX) ha tornat a mobilitzar l’Assemblea de Docents, i l’aposta per provocar un nou boom de la construcció i augmentar la sobreexplotació i saturació del territori està generant un gran malestar. I això, afegit a la casa de putes sense llum que és VOX amb una escalada de bregues internes que no tenen aturall.

Un govern per majoria absoluta (PP-PSOE) al govern del Regne d’Espanya és l’espurna que fa falta perquè es produeixi la insurrecció global de totes les colònies a la vegada perquè també els gallecs, després de la gestió horripilant que ha fet el PP dels incendis forestals esfereïdores d’aquest estiu, van rabiosos com picats d’aranya.

El 2017 Felipe VI només tenia un front de guerra obert sobre el qual va poder concentrar totes les forces: Catalunya. Amb un govern del poli dolent (PP-VOX), Felipe VI tindrà oberts, com a mínim, 6 fronts de guerra a la vegada: Catalunya, País Valencià, Illes Balears, País Basc, Navarra i Galícia. I si hi afegim: Ceuta, Melilla i Canàries, ja són NOU.

Ja n’hi ha prou de ploramiques i de pusilánimes que es dediquen a sembrar el “caos”, la confusió, a embolicar la troca, a infravalorar l’enemiga Espanya, a desaprofitar les oportunitats i a projectar la covardia dels dirigents polítics d’ER, Junts, CUP, ANC i ÒC sobre la totalitat del nostre poble.

Entenc l’advertència del Vicent , en el mon del qual hi som nosaltres i molta mes gent, sobretot d’aquí Europa, estan dins d’un fandango de resultats del tot imprevisibles.
Llegint però, el que crec un excel·lent article de l’Enric Vila, que ens recomana na Sílvia Valls (10:00) i del que es despren , que nomes ens falta que nosaltres – com fem sempre, que per empitjorar les coses, ens fem mes mal del que toca.
Veig que darrerament insistim i insistim molt, en construir novament el nostre relat genuï, aquesta vegada de conseqüències tant o mes nefastes com les que estem estem patint darrerant, que es alló de passar als veïns, la culpa dels nostres problemes.
Així doncs, amb el relat del “TOTS SON IGUALS”, ens assolit d’afavorir fins amb satisfacció, els interessos dels que ens fan tant de mal.
Potser si que de moment, ens trèiem l’emprenyament de sobre, pero siguem honestos, amb l’experiencia recent serem capaços de tornar a repetir un experiment de consequencies tant tronades?.
Tornarem a ficar en el mateix sac a moviments com el de la la Sílvia Orriols amb els de VOX?.
Tot això si no es decepcionant, ja em diran el que es.

Espanya no existeix. És un ens virtual en què hi ha una Castella que domina i colonitza les nacions perifèriques i s’autoanomena Espanya.
Com a exemple, el seu rei, en Felip Vl. Nosaltres hem tingut 4 reis Felip. Els seus van ser 5 Felips reis de Castella, però cap no va ser rei d’Espanya simplement perquè Espanya no existia (neix el 1868 amb Amadeu l). Per tant, el fet d’anomenar-lo Felip Vl i no Felip l d’Espanya ja mostra que, per a ells, Espanya és Castella.
Hi ha espanyols que diuen que ja no volen ser-ho. I no estic parlant dels que no som espanyols (castellans) sinó dels que sí que ho són. I el motiu és, sobretot, cultural: els indigents intel·lectuals (que n’hi ha força) s’apoderen de les institucions i generen fàstic a la gent normal. No volen que se’ls relacioni amb aquell bestiar.
No sé si tot això ens portarà el 2029 on deia Alexandre Deulofeu. Tant de bo!

No vull polemitzar ni retreure res, però sí evidenciar que quan en el bon article editorial d’avui, el director diu: “…els espanyols que viuen a Catalunya, una bona part, han interioritzat que això és una guerra, que el debat sobre la independència no té cabuda… Per això estan tan envalentits i es creuen amb dret… I per això proposen obertament l’anihilació de la nació catalana com a tesi i projecte.”, és una bona lectura de la situació (i ho és, certament), però quan ho he escrit jo fa unes setmanes enrera, pràcticament amb les mateixes paraules, anava “confós”, doncs el conflicte era entre nacions i assenyalar els colons no corresponía…
Els que suposadament votaran vox, segons les interessades dades demoscòpiques, son els que varen votar psoe, i ciudadanos i altre cop psoe… o qualcevol cosa anticatalana que els hi venguin.

L’any 1931 a “La conquista del Estado”, el Ledesma deia: “Ya se inicia en España una poderosísima apetencia de imperio, representada por el afán de equipararse en un orden hispánico que seccione y supere la leve mirada regional. De ahí que cuanto acontezca en relación a Cataluña signifique para nosotros una especie de prueba de nuestra capacidad de imperio… Ni la más mínima concesión puede ser tolerada…” El que va passar després és prou conegut.

En aquesta repetició històrica, no és clar què passarà a casa nostra, si la involució durà Espanya a esdevenint part del futur tercer món.

El que sí es clar és l’esfondrament d’occident. Hores d’ara ja és pot veure que el MAGA ha convertit els USA en un país en clara degradació política, social i econòmica, a qui les potencies emergents comencen a prendre pel pito del sereno. I Europa pot acabar molt pitjor, en mans de saltataulells fanatitzats incapaços de tolerar la diferència.

Sovint veig una manera de pensar que a mi em sembla la política de l’estruç: pensar la societat com si no existís la possibilitat de que arribés una situació de guerra o d’un govern criminal o de misèria econòmica, etc, etc. La història [i el present] n’estan plenes d’aquestes situacions i malgrat tot les societats segueixen endavant.
.
A l’octubre del 2017 Espanya estava disposada a arribar a lo que seria un govern de Vox llençat a fons, però això no vol dir que no haguéssim pogut guanyar. No hi vam arribar per que els nostres dirigents es van rendir abans.

Segueixo pensant que confonem islamofòbia amb racisme.
Discursos d’odi són els que fan els jueus ortodoxos, molts musulmants, VOX, PP, PSOE, Podemos, Premsa subvencionada, Immigrants que venen al Catalunya i no es volen integrar, etz, etz.
I molt pitjor, fets d’odi són els que van fer els partits espanyols quan ens van enviar els piolins pel referèndum i el que segueixen fent dia rera dia.
Ara disfrutem del Virrey Illa, amb la col.laboració dels nostrats botiflers
Però el més fàcil és posar el focus en la Sra. Orriols.
Vés per on!

Totes les definicions que feu, Sr. Partal, de la miop esquerra tradicional són per emmarcar.
Ja tindrem el zum zum de la propera campanya electoral: l’absència d’idees que millorin la situació socio-econòmica de les persones, les que directament perjudiquen la classe mitja, el mensypreu a Catalunya i, sobretot, QUE VE EL LLOP!! és el seu hit!

Com a Països Catalans, apuntar-nos a la macedònia contra l’extrema-dreta, i bla, bla, bla amb mi que no comptin. Ho sento, però hi ha partits que es mereixen que l’extrema dreta els passi per sobre.

Tingueren la revolució catalana, justa, digna i democràtica, al davant, i ara a mantenir-se al poder amb debats i adoctrinament allunyats dels problemes reals.

Donc sembla que a ningú li importi un borrall això de que pugui governar els ultrafeixistes espanyols, que tenen exercit, policies, guardies cibils,premsa, tv, conferència episcopal et etc.
Uns equiparan un partit nacionalista català, gairebé insignificant i sense mitjans, però amb molta empenta i les coses clares i una lider que sols se li senten dir veritat que la gent normal podem perfectament entendre, que no te ni exercit, ni policies nu gc,ni tot això
Altres intentant tornar a reconstruir allò que ja és impossible.
Altres buscant un lider on no hi és..,……i així anem fent sense construirr una base sòlida que aguanti la nació per 1000 anys.
Encara estem a temps per fer barrar em pas al ultranacionalists espanyols en però continuem sense fer res per poder combatrel’s..
YO TORNO A PROPOSAR QUE FEM UNA BASE SOLIDA PER ASENTAR LA NACIÓ.

Doncs sincerament, potser que Vox presideixi Espanya és el que l’independentisme necessita per espavilar. I potser fins i tot fa que més gent se sumi al projecte. Conec gent que quan a Espanya governava el PP, van pensar de defensar la independència, encara que no n’estaven del tot convençuts, però quan el PSOE el va fer fora van deixar de fer-ho. Si Vox guanya les eleccions, és possible que aquest cop la defensin sense fissures, perquè diuen que Vox és el pitjor del pitjor.
Que això podria portar a violència encara superior a la de l’1-O i fins i tot provocar morts? És possible. Però potser seria l’única manera que el món veiés com és realment Espanya. Perquè a altres llocs del món hi ha morts en manifestacions contra les polítiques del govern. Aquí hi hauria morts (si n’hi ha) perquè volem votar i no ens deixen. Seria molt diferent. I recordem que la UE va mediar perquè es fes el referèndum d’independència de Montenegro. Si la violència d’Espanya es desferma encara més que l’1-O, organitzacions com el Consell de la República, l’ANC, Òmnium, l’AMI i algunes més podrien aportar un munt d’arguments a la UE i a l’ONU i aquests es veurien obligats a prendre partit.
Evidentment, jo no vull que hi hagi morts. Que ningú es confongui i es pensi que jo dic això. Dic que, en el cas que passi, potser fins i tot ajudaria a facilitar un referèndum vinculant emparat per la UE.
I evidentment, també espero que Vox no arribi a governar Espanya, sinó que dic que, si passa, potser seria fins i tot beneficiós pel moviment independentista.
Perquè recordem que l’independentisme va arribar al seu punt més àlgid entre el 2017 (amb el PP al govern) i 2019 (amb la sentència del Procés) quan Espanya atacava Catalunya (ja sigui físicament o judicialment). Si Vox arriba a presidir Espanya estic convençut que l’independentisme revifaria.
I evidentment, no dic que s’hagi de votar a Vox. Que hi ha independentistes que diuen que, precisament per tot això, votaran a Vox per veure si l’independentisme es posa les piles.
No. Jo defenso votar sempre partits independentistes. Si guanya Vox, que sigui perquè l’han votat els espanyols, no nosaltres. A Catalunya els partits independentistes han d’obtenir el màxim de vots possibles).

El panorama que ve és dantesc i ens enganxa en un moment de debilitat. Les esquerres ( no només aqui) han blanquejat partits d’ultradreta i els han donat espais de comunicació, pensant que això dividia el vot de dretes i els permetia presentar-se ells com a únics garants de la democràcia. Ara s’han fet grans i ningú sap què fer.
Per altra banda a Espanya ve el mostre PP-VOX o el no menys monstre PP-PSOE ( un cop defenestrat el sanchisme) . Ara estan en l’aniquilació del Sanchisme per posar-hi algú típus Page ( o de la corda de Felipe González).
Ens hem de preparar per enfrontar-nos a això.

A Catalunya tenim tres grups polítics ben diferenciats:
.
1) Els ultra-espanyolistes PP i VOX al que se li ha afeixit el actual PSC de Illa
.
2) L’esquerra woke de ERC i els Comuns als que s’hi ha afeixit ara les CUP’s que amb les seves polítiques nefastes (només cal veure les de lloguer d’habitatges que han tingut com a conseqüència la impossibilitat de llogar un pis a BCN o la de inmigració que ha destrosat els serveis públics -tots- i ha empobrit als catalans i ens ha fet perdre la llengua en gran part) han sigut els qui més han fet per fer créixer l’extrema dreta de VOX i PP.
.
3) Junts i AC que estan en contra de l’espanyolisme feixiste i de l’esquerra woke.
.
De la mateixa manera que Vicent Partal no ha sigut capaç de interpretar les causes del fracàs del Procés (veure el meu comentari d’ahir a l’editorial) tampoc sap diferenciar entre un partit feixiste (VOX o Trump) i un que no ho és com AC. Per què no ho és? Aquí ho explico entre altres coses:
.
https://esboirarelcami.blogspot.com/2025/07/global-de-la-situacio-avui-vosaltres.html

A aquells que insisteixen en què no hem de tenir por de l’extrema dreta, que “ja anirà bé una sacsejada”, potser ho entendràn millor si els diem que no es tracta tant de por com de fàstic (què hi pot haver de més toix, tronat, rònec, llardós i patètic…?). A aquells que per aturar l’extrema dreta ens prometen que hem de fer la revolució, ja cauran de la figuera. Jo em quedo amb el seny que hi ha en els mots de Vicent Partal de “generositat, pluralisme i convicció”. Una mica de sentit comú, sius plau ! Una mica de sang freda: votar, donar vida al Parlament i denunciar allò que no es fa prou bé.

Potser algunes persones necessiten aquest bany de realitat d’un govern de Vox, com passa a l’Argentina: fa 2 anys van comprar les fantasies del boig d’en Milei (solucions màgiques i demagogia) i ara es troben amb un increment de la pobresa (retallades indiscriminades), una caiguda del benestar (absència d’inversió pública) i un govern dictatorial (a cop de decret i veto presidencial sense diàleg) i igualment corrupte (escàndols de nomenaments a diputats pel seu vot, bitcoins, Institut de discapacitat). A les recents eleccions a la província de Buenos Aires ha arrasat el peronisme.

ALERTA, SENSE FRENS…
.
1/ Com raona Agustí Delgado, “Si hi ha una Espanya que és pitjor que les altres, també hi ha alguna que és millor.” Perquè, si els de VOX proposen “l’anihilació de la nació catalana com a tesi i projecte” ¿Com no es posiciona, des de l’editorial, sobre cap qüestió tàctica que defensi un govern espanyol millor contra l’altre pitjor, respecte a Catalunya?
.
Perquè, moltes “tàctiques independentistes” són autèntiques vies mortes cap a la independència, caldria explicar-ho…
.
2/ És possible que AC tingui moltes convergències amb el feixisme espanyol, però en el tema troncal de la llengua, i per tant de la nació, els situa com enemics totals… Posar-los al mateix sac, ho trobo poc rigorós i interessadament simplista…
.
3/ Si VOX governés, amb l`Èstat a favor, tirant per la borda les formes democràtiques i tornant a una dictadura sense vernís, llavors, la confrontació, no seria de nació contra nació, atès que la nostra nació està colonitzada per la seva… Hi ha zones del nostre país i sectors econòmics estratègics, completament catalanofòbiques…Se’n van cuidar bé de crear zitzània, Ciudadanos, el PSC i els Comuns… Més aviat seríem la Gaza catalana.
.
PS. Joan Font planteja un tema interessant de debatre. En el seu cas, ho especifica, però, moltes opinions poden ser directament de l’IA amb la qual cosa alimentem directament la influència del Capitalisme de Plataforma sobre la premsa digital…
.
L’ “Scroll” sense fi, d’una opinió uniformitzada.

Al meu barri que majoritàriament es va formar als anys 50 i 60 amb emigrants andalusos, extremenys, murcians i alguns gallecs segur que votan a vox , fins ara molts eren votants del psoe I pp pero ara amb l’emigració sobretot africana , marroquí, paqui, xinesa que veuent com va creixent i que els veuent amb uns cotxes mercedes ,algun porsche entre f’altres cotxes de luxe i que ells no poden arribar a fi de mes ja veig a qui votaran i quan els escoltes parlar tenen a vox com a exemple de qui votar. Ja va passar les últimes eleccions I les pròximes sera aplastant , gracies a aquesta esquerra tant guai I per els catalans ja ens anirà bé una bona bufa a veure si ens despertem d’una vegada . Realment a vegades fa falta una bona sacsejada per fer caure les pomes, I als catalans obrim els ulls quan rebem de valent desgraciadament

Si la extrema dreta puja és perquè hi ha un problema seriós a la societat que els altres partits no volen veure (segurament perquè no dóna vots). Que la immigració a Catalunya és un gran problema només ho defensa AC (i Vox però en un altre sentit). De fet el que no va aconseguir Franco amb 40 anys ho està aconseguint el PsoE en 4. Assimilar AC amb VOX és un gravíssim error, i en sembla que mots subscriptors li estan dient des de fa moltíssims mesos.
.
Si aquestes forces pugen, i segurament pujaran més, és per culpa de mirar cap a un altre costat per part dels partits tradicionals o de dir fins la sacietat que no està passant res quan la gent del carrer veu que sí passa.
.
Pot ser en lloc de carregar contra AC s’hauria de carregar contra els que ens han dut fins aquí.
.
Aviat tindrem un govern musulmà això ja ha passat a un poble d’Anglaterra. A Lleida ja hi ha un partit musulmà que no respecta els drets humans. Això sí que és i serà un problema, i ho és perquè a quin partit penseu que votaran els musulmans? I que se m’entengui bé, no estic contra la gent sinó en contra d’aquella gent que no té cap intenció d’integrar-se, que abusa de les ajudes socials, que no respecta els drets humans, que marca a les dones, etc, etc, etc. I aquests partits que abans he esmentat són exactament això. Tenim un greu problema que ningú vol resoldre, ara això sí ataquem AC que són el ‘coco’.
.
L’extrema dreta pujarà vulguem o no, i ho farà per culpa dels altres, dels que miren cap a un altre costat davant els problemes, dels que diuen que tot va bé i que no hi ha problemes, i de l’estratègia espaÑola per anular definitivament Catalunya mentre els partits d’aquí es dediquen a fer autonomisme amb una autonomia completament retallada.
.
Tenim mala peça al taler.

En aquests moments a Espanya no goberna ael PP perque no va voler negociar amb els separatistes. Som un 20% del vot aproximadament que encara que vagi a partits estatals es un vot que te una sensibilitat diferent i per mantenir-lo cal respectar unes formes. Els espanyols tenen el vot ben dividit, i no volen negociar entre ells per demostrar que son radicalment oposats, això és una bona notícia. El viratge a la dreta a tot europa és inevitable l’estat del benestar es en hores baixes, i el sistema d’ajudes esta sangonat pels inmigrants, mentre la europa oficial ignora aquest malestar ho atribueix a una manca de coneixement de part de lapoblació de radicalització, la europa oficial vol dictar a l’elector com ha de sentir i votar, imposa un cordó sanitari a partits com Alliança catalana per jibaritzar el seu missatge, pero eleccio rera elecció es confirma la tendencia, fins que els partits prenguin nota del que demana la població i ho incorporin en el seu programa.

Estic d’acord amb l’editorial, i tot el que diu…però també estic molt i molt d’acord amb el que comenten els subscriptors…on està l’Esquerre? A què dedica el temps lliure?
A les batalletes ideològiques de gènere, orientació sexual, medi ambient, i inmigració…què queda de la lluita de classes? Poca cosa…els Demòcrates americans on paren? El Partit socialista francés on para? No haurien d’aprofitar l’ocasió per unir-se i pujar de nivell en l’estratègia mundial i a actualitzar l’agenda mundial, així com els mètodes de funcionament democràtic de moltes coses d’esquerres? Doncs no, estan callats, la qual cosa porta a pensar, que aquesta batalla ideològica aixecaria catifes i també xiringuitos, vetos estalinistes, gent apoltronada, liders perpètuus, que desmunten les idees progressistes que ningú es imprescindible…hi ha molta cosa a netejar.

Dues coses. Primer, em pregunto (com en Josep Arnau, 08.09.2025 23:07) si amb Vox superant el PP no forçaria una entesa entre PP i PSOE i una gran coalició com es fa amb normalitat en altres països com Alemanya però que a l’estat espanyol, suposo que per això de la Guerra Civil i “les dues Espanyes”, no s’ha fet gairebé mai. Només s’ha fet en contra del seu enemic comú – el nacionalisme català i basc. A Euskadi quan van il·legalitzar l’esquerra abertzale i últimament un parell de vegades a l’ajuntament de Barcelona per evitar un batlle independentista.
I en segon lloc, una petició al Sr director, d’ampliar en un editorial o un article, l’argument que vau fer servir contra un “Orriolsista” a la darrera Assemblea de Lectors a Palma. Vau explicar la situació a Flandes, on, tot i que l’independentisme sigui molt majoritari (partits independentistes flamencs han arribat a ser els partits més grans al parlament de tota Bèlgica) no es pot fer res per avançar cap a la independència per la força de l’extrema dreta independentista i la impossibilitat de les forces independentistes democràtiques de pactar amb l’extrema dreta. És un argument que no havia sentit abans i que crec que mereix una anàlisi més profunda.

Escriu Eusebi

Jo trobo que l’editorial és injust al parlar de determinades forçes polítiques catalanes com AC.
Per altre banda tot aquest exercici de por que vol fer amb el que ve l’extrema dreta , fent servir una serie de dades de dubtosa procedència, a parer meu, té una fàcil solució a nivell independestista: que les forçes que van propiciar l’1 O , es tornin a unir i presentar juntes i tornar a guanyar les eleccions.
Si fos així, aquesta por a l’extrema dreta, només la tindria vosté que vendra, Sr. Partal als militants del PSC i Comuns i així encara , potser, s’afegiria més gent a la causa.
Si això que dic sembla una utopia és perque nosaltres mateixos, els catalans, ens em ficat solets en aquest embolic.
I per altre banda, AC, una força democràtica catalana, restaria com una anécdota i en tot cas no s’oposaria mai a la independència de Catalunya.

Estem avisats què vol dir? Que no veiem tots alçar -se el feixisme. A mi em persegueix una banda d’uns 5 o 6 adolescents que saben que sóc catalanista. Passen per el meus camps de tarongers i, si hi soc jo, llencen visques a Escanya i de mort als catalanistes. Si jo no hi sóc, entren pel camp i em tallen les gomes del reg.. això ho fa una. Bad boys feixista que dirigeix el fill de l’alcalde de la Granja de la Costera, que és del Pp..per això et dic, amic Vicent, que jo tinc una banda juvenil feixista que m’avisa tots els dies

També hem de fer atenció a la part més mou del discurs feixista que alimenta el seu imaginari. Per example i n’és un de molt important, quan diem: “els polítics són cortuptes”. Això és veritat, cal afegir però, que els militars ho són més. I m’explico.
Primer, es clar que els polítics són molt corruptes. Però no es geritat que ho siguin tots.la qüestió, la qüestió perillosa es el imaginari de la dualitat polítics egoista sensa honor, militar desinteressat amb honor. Em ve al cap joc de troncs, on el bo de primera temporada es un guerer, Ned Stark, sensa interes en política, honorable, que diu el que pensa, però el rei es envoltat de ministres corruptes, egoistes, que mai saps que és el que volen. I si mireu bé, aquest esquema es repeteix pertot.
El perill és que això transmet que els homes de armas ens governaran millor. I la dualitat polític-militar es la dualitat democràcia-feixisme.
A més, si aprofondim. Troben que els milirtars son molt corruptes. Primer perquè la raó de la força pot donar més poder per crear relat sensa crítica i així es dóna impunitat i manca de control que afavoreix ka corrupció. I segons, perquè el corporativisme militar, que aprenen pel combat, els con una secta, i es molt més difícil que hi hagui algú que parli.
Tot plegat, i mireu que els franquistes diuen que amb Franco no hi havia corrupció, segons Paul Preston, Franco va dir al Consell de ministres, que si que havia molta corrupció entre els funcionaris, però que deixessin fer, perquè així aquels funcionaris serien molt fidels al sistema i el defensarien. I També hi a tots els fons del gobierno que desapareixeren a la guerra de Àfrica amb Franco, Mola, Millan Astray, Sanjurjo, els Primo de Rivera, Queipo se Llano…

Que el fenomen de la ultradreta puja mundialment no es de estranyar, si les esquerres només saben dir eslògans i no actuar, per això hem arribat fins ací.
Quan la gent cada cop es més pobre i veu que no tenen cap mena de ajuda per part del seu govern i la extrema dreta fa creure que amb ells tot se solucionarà doncs aquí tenim la resposta.
Serveis socials està ple de gent que té ajudes i que saps clarament que tu també ho necessites, però per el simple fet de no pertànyer a un grup determinat no seràs ajudat.
No cal titllar de xenofoc a ningú, només cal veure per desgràcia els teus veïns tant els d’un costat com els altres .

Com sempre, els comentaris resulten més engrescadors i més aclaridors que l’editorial.
Infumable culpar AC.
Si els partits que toquen o volen tocar poder i la premsa ben pensant ens volen fer creure que la inmigració descomunal (i dirigida) que patim no té conseqüències, el resultat és que els partits que en parlen guanyen terreny. El personal no és ceg i veu el que passa un dia si i l’altre també.

Enhorabona a la, senyora Anna Linares pel seu extens comentari el dia 4 de setembre. Rigorós i aclaridor. Coincideixo en l’anàlisi i la felicito per la memòria i la capacitat de síntesi. També coincideixo en què sense una bona diagnosi no podem fer net i tornar-ho a intentar

Les dades d’en Partal irrefutables i incontestables.
“L’esquerra” si no és revolucionària, amb tots els ets i els uts, porta i portarà l’extrema dreta al poder, com va fer la Montagne a l’època de Napoleó III, com va fer l’SPD al 1918 amb la tortura i l’assassinat de Róza Luxemburg i Karl Liebknecht per part de les brigades feixistes alemanyes, a l’any 1918, com va fer el general Casado a la guerra d’ocupació espanyola del 1936. Tot s’hi val per a la defensa de l’ordre establert. I avui no serà una excepció pel que fa a la nació catalana i el seu just alliberament.
.
Si, te tota la raó Vicent Partal i també Jaume Riu, amb la seua aportació recurrent imajestuosa. Cal la lluita quotidiana i personal amb totes les nostres forces si no volem defallir i caure a dins del clot desarmats i vençuts.

M’ha agradat molt el comentari de Jaume Riu 00:31, que ve a dir que Espanya sempre ha estat en guerra contra Catalunya, almenys des del cop d’estat de’n Franco.
Entre la primera dictadura, la de’n Franco i la segona dictadura, la del règim del 78, només han canviat les formes.
Diu en Riu: ‘A la primera dictadura franquista afusellaven als “desafectes” al règim del 36 amb l’acusació de rebel·lió militar, en canvi ara, en la segona dictadura franquista que s’imposava amb la constitució espanyola de 1978, han canviat les aparences com qui canvia de vestit, però res més, perquè perquè les elits franquistes són les mateixes famílies, i ara també condemnen per rebel·lió als “desafectes” al règim del 78 encara que en el sumari no hi hagi ni armes ni violència, i condemnen per malbaratament encara que no hi hagi proves de cap despesa.’

I la seva conclusió, és: ‘Amb aquesta monarquia, encara us fa patir que governi Vox?’

I també m’ha agradat el comentari del senyor Garrido (00:32), on ve a dir que les esquerres, tant les espanyoles com les catalanes, per càlculs electorals, són les que han contribuït a fer créixer el monstre de l’extrema dreta de VOX.
I la conclusió i alhora solució per a nosaltres, no és res més que la independència.

Són les mateixes esquerres que no paren d’utilitzar la por a l’extrema dreta, per justificar-se i alimentar-se elles mateixes. És a dir, amb una mà alimenten el monstre, i amb l’altre demanen socors contra aquest monstre.

Ja se senyor Partal, que vostè ensenya xifres, però compte les fonts (El Pais i la SER). La Fiscalia, sembla que també depèn dels mateixos, segons Sànchez.

Siguem seriosos, senyor Partal. No sigui que se li encomani aquest QUE VE EL LLOP, de l’esquerra interessada.

De tota manera, com diu el senyor Riu, potser sí que ens interessa que pugi aquesta extrema dreta.

Potser ens farà un favor i es carregarà aquesta autonomia tant espanyola que a nosaltres ens consta tant de carregar-nos.

Potser començarà per il·legalitzar aquests partits polítics ‘independentistes’, que en realitat estan al servei de la estabilitat espanyola.

Potser es carregarà aquesta TV3, que ja no és la nostra.

Potser es carregarà un Parlament que ja és només un guarniment.

‘I quant no poguem més, ho podrem tot’, com deia el Martí Pol.

I deia el Vàzquez Montalbàn: ‘contra Franco estábamos mejor’.

Algú, de Madrid estant, va crear un monstre.
L’esquerra espanyola, per càlculs electorals, s’apuntà joiosament a alimentar-lo.
L’esquerra catalana, per subordinació al PSOE, n’ha contribuït notablement – i, pot ser també, per allò de les lluites compartides, la solidaritat ibèrica i altres collonades dels wokes nostrats, que els serveixen per anar fent la viu-viu per la cosa pública -.
Així que, ara, el monstre s’ha fet gran, ensenya dents i urpes, i tothom espantat, oi?.
Tot plegat em recorda aquella vinyeta de “Hermano Lobo”, la de ” el caos o jo”, en la qual tant se val que s’escull, perquè, al capdavall, tot és el mateix fàstic.
Doncs, hi ha una manera de desempallegar-se’n. Se’n diu INDEPENDÈNCIA. I quan abans l’assolirem, abans ens quedarem més tranquils.

AMB AQUESTA MONARQUIA, ENCARA US FA PATIR QUE GOVERNI VOX?
L’alerta que la pitjor Espanya va llançada, potser s’ha de matisar, o veure en el context històric.
Això és una guerra i no una altra cosa, però l’alerta no és d’ara, jo vaig néixer un diumenge de 1947 i he viscut sempre en guerra, i sempre ho he viscut així, amb tot un bàndol posicionat a les trinxeres contra el meu bàndol.
Veig que fins nou anys després de l’acabament de la guerra guanyada pel bàndol franquista, el 7 d’abril de 1948 quan jo ja havia nascut, el govern espanyol no derogava oficialment l’estat de guerra decretat el juliol de 1936. No es diu mai, però l’estat de guerra d’Espanya va durar doncs gairebé dotze anys.
La primera dictadura franquista -en guerra permanent contra la democràcia i contra la república i contra els Països Catalans-, va durar fins a la mort biològica del dictador, però amb la constitució de 1978 ens van declarar altre cop la guerra contra la democràcia, contra la legalitat republicana i contra els Països Catalans.
Pels que encara no ho veieu -i no us adoneu que estem en guerra-, us he de dir que Juan Carlos I havia jurat públicament fidelitat als “Principios del Movimiento Nacional”, i no se n’ha desdit mai. Encara ressona que en el discurs de proclamació com a rei el 22 de novembre de 1975, reconeixia literalment que Francisco Franco era “la figura excepcional que entra en la Historia como un hito al que será imposible dejar de referirse para entender la clave de nuestra vida política contemporánea. Con respeto y gratitud quiero recordar la figura de quien durante tantos años asumió la pesada responsabilidad de conducir la gobernación del Estado”. Més clar, l’aigua.
A Catalunya venim de la guerra que van perdre els nostres pares, han canviat les formes però no hem girat full i som encara a la mateixa guerra.
Per cert, no va ser de cap manera una “guerra civil” sinó d’independència contra la insurrecció franquista que metrallava la població civil, bombardejava les ciutats, i afusellava als condemnats en Consell de Guerra Sumaríssim sense proves, i amb testimonis que mentien.
En canvi ara, a l’altre bàndol també hi tenim uns enemics nous que, en lloc de la repressió per la força de les armes fan servir la repressió judicial -també amb judicis “sumaríssims” sense proves, i amb testimonis que menteixen-; en lloc de l’exèrcit que obeeix al dictador, ara hi tenim tots els partits polítics que apuntalen la monarquia i obeeixen les seves regles de joc per blanquejar un estat de les autonomies sempre intervingudes; en lloc del “Fuero de los españoles”, ara hi ha el Tribunal Constitucional; en lloc del “Tribunal de Orden Público”, tenim l’Audiència Nacional amb les mateixes funcions, al mateix escenari i amb les mateixes figures.
A la primera dictadura franquista afusellaven als “desafectes” al règim del 36 amb l’acusació de rebel·lió militar, en canvi ara, en la segona dictadura franquista que s’imposava amb la constitució espanyola de 1978, han canviat les aparences com qui canvia de vestit, però res més, perquè perquè les elits franquistes són les mateixes famílies, i ara també condemnen per rebel·lió als “desafectes” al règim del 78 encara que en el sumari no hi hagi ni armes ni violència, i codemnen per malbaratament encara que no hi hagi proves de cap despesa.
El Cap d’Estat és ara un càrrec tan vitalici com ho era aleshores el càrrec de “generalísimo” Franco, i els ciutadans moderns no podem treure el rei ni amb unes eleccions, igual que no es podia treure Franco.
Amb aquesta monarquia, encara us fa patir que governi Vox?

Disculpeu el meu pessimisme, però no crec que en el futur hi haja una guerra entre Espanya i Catalunya. Directament, hi haurà un extermini de catalanistes per part de l’exèrcit espanyol. ¿El millor exemple? El veiem tots els dies a les notícies: La Franja de Gaza. Nosaltres serem els palestins del futur. Espanya exterminarà la ‘Franja Catalana’ i Europa no mourà un dit. “Es un asunto interno, es un asunto interno…..” Serem dues Franges aniquilades, una a l’est i l’altra a l’oest de la Mediterrània. “Vergonya!, cavallers, vergonya!”, exclamaria un tal Jaume, primer……….
.
Ara bé, tampoc no importa, eh!! En acabat, el Canvi Climàtic exterminarà Espanya i la resta dels mortals. D’ací només s’escapa viu Elon Musk. “Fins a l’infinit i més enllà…………….”
.
Sueca, País Valencià, Franja de Marènia (Franja de Països Catalans o Franja de Territoris Franjalanoparlants). Dimarts 9 de setembre del 2025. Joanjo Aguar Matoses.

Els que governen, aquí i allà, ho fan tan rematadament malament que els ho posen en safata. Que anirem a pitjor es segur però la gent està tan emprenyada i rabiosa de veure com al seu dia a dia real tot empitjora tan i tan ràpidament que es capaç d’agafar-se a un clau roent. Tot plegat ho podem agrair a la falsa esquerra i al centre dreta de fira, llops amb pell de xai, disfressats de progressisme i ecologisme d’aparador, tots venuts al capitalisme salvatge i globalitzador. A la extrema dreta li resulta molt fàcil trobar arguments, uns i altres son molt mala gent. El carro va pel pedregar i això ja no ho atura ningú

La Frase de Vicent Partal a l’editorial d’avui :
“com es veu al parlament cada dia, Sílvia Orriols se sent ben còmoda al costat d’Ignacio Garriga.”

Degut a aquest vostra afirmació, i com que el meu coneixement de les relacions entre partits es molt limitat, he pensat en consultar a la IA Copilot per veure que diu. La meva pregunta a la IA Copilot:

“Coincidències i suports que es donen Aliança Catalana i Vox a Catalunya.”

La resposta de la IA Copilot :

Aliança Catalana i Vox comparteixen certes coincidències ideològiques, però també mantenen diferències profundes que fan difícil una aliança formal. A Catalunya, la seva relació és més tàctica que estratègica. Aquí tens un resum clar i actualitzat:

Coincidències entre Aliança Catalana i Vox
• Discurs antiimmigració: Tots dos partits denuncien la immigració il•legal i alerten sobre la “islamització de Catalunya”.
• Campanyes similars: Han fet servir eslògans com “bitllet de tornada” per promoure la deportació de migrants.
• Referents internacionals comuns: Han expressat simpatia per Donald Trump i partits d’extrema dreta com Fratelli d’Italia, Alternativa per Alemanya o el Partit de la Llibertat d’Àustria.
• Suport puntual al Parlament: Vox ha votat a favor d’algunes propostes presentades per Sílvia Orriols, tot i que Aliança Catalana sovint s’absté o vota en contra de les de Vox si es presenten en castellà.
• Celebració mútua del creixement electoral: Ignacio Garriga (Vox) ha celebrat l’ascens d’Aliança Catalana perquè reforça el debat sobre immigració i debilita Junts per Catalunya.

Diferències clau:

Tema Vox Aliança Catalana
Identitat nacional Nacionalisme espanyol Nacionalisme català radical
Llengua Castellà Català com a llengua única
Avortament/eutanàsia En contra No ho rebutja
Drets LGTBI Postura conservadora Més tolerant
Memòria històrica No memòria catalana Comparteix parcialment

Anàlisi política
Tot i les coincidències en immigració, el conflicte nacional entre Catalunya i Espanya és un mur ideològic que impedeix una aliança real. Aliança Catalana representa una extrema dreta independentista, mentre Vox defensa la unitat d’Espanya amb un nacionalisme autoritari.

Sr. Partal segons la IA Copilot, el que afirmeu vos no es gaire correcte, es mes, diria que es, com a mínim, parcialment incorrecte.

Com ja s’ha dit en algun comentari, la pujada de la dreta es deguda a la ceguesa de les esquerres en el tema de la immigració i a nivell de Catalunya afegir que els partits, dits independentistes (que per mi no ho son) ens han mentit, ens han traït, fan tot el contrari del que diuen, donen suport al l’espanyolisme, i només miren per les cadires i sous que reben.

Conseqüència : Tots els que no els volen votar miren cap a una altre banda.

Si Vox puja, és que el PP i el PSOE fan aigües, i això és el mateix que dir que el régim fa aigües. I apunto que el sistema de llistes tancades sembla estar duent a una onada de “vot gamberro” (no dic que això sigui bo).
Un altre tema és per què hi ha tant home entre els seguidors de Vox. I em permeto responsabilitzar-ne l’esquerra caviar: en lloc de cercar la igualtat (tan absolutament necessària), han apostat per una criminalització de tot allò masculí. I això acaba alimentant tota mena d’extremismes, el que és nefast, i Vox se’n beneficia directament.
Reconec que m’inquieta la total falta de sinceritat dels polítics. L’arrel del problema es troba aquí.

La Ñ millor o bona és la de l’extermini lent i l’altra és la de l’extermini ràpid, oi? Que amb el lent tenim l’oportunitat de fugir?
Tots són iguals de fatxes, això ho van aprendre, així no es barallen entre ells, només apunten en una direcció.
Abans de fugir, ara que estan d’excursió i distrets amb Gaza i Israel, cal fer un partit únic als PPCC i més nacions sense estat, de dins i fora, com a únic partit antifatxa Ñ-UE (veurem en quin cantó es volen situar EÑÑ o AC, per exemple).

Si VOX guanya adeptes és gràcies a les polítiques maldestres dels polítics que ens han governat, i les pulsions cícliques del nacionalisme espanyol excloent. Després de 50 anys de la mort del dictador torna amb força aquella Espanya que mai va marxar, la que no accepta altres nacions dins el seu estat, i els nostres polítics tornen amb el mateix error de voler canviar la Espanya dels espanyols, oblidant les necessitats i prioritats dels catalans. I en un altre ordre de coses, caldria preguntar al Director Sr. Partal que hi pinta la Sra. Silvia Orriols en l’article, quan els principals responsables són els que ens han governat durant 50 anys amb la seva transició modèlica, que al final s’ha demostrat que era un camí en cercle, tornant al punt de partida “del todo atado y bien atado”.

Només trobo a faltar l’autocrítica de l’esquerra, que no és capaç d’admetre que està fent coses que provoquen la pujada de l’extrema dreta tant a Espanya com aquí.
Com ja s’ha comentat mil vegades no es diu que hi ha una immigració que va en contra dels drets adquirits després de moltes lluites per les dones (es defensa el dret a vels imposats a les dones i actituds misògines).
A algunes escoles ja es treu el porc per no ofendre i el Nadal ha desaparegut.
I l’ús ridícul en la llengua del masculí i femení també fa molt de mal.
La hipocresía dels d’esquerres que manen hi porten els seus fills a escoles privades i paguen mutues.
D’acord . Les receptes simples de l’exttema dreta no solucionarán els problemes pero molta gent està tipa d’aquest wokisme, de que et titllin de feixista quan goses discrepar d’alguna cosa.
Crec el vot d’extrema dreta tant a Vox com a Aliança Catalana s’ha convertit curiosament en una actitud rebel de la gent jove també.
Un vot de dir que no els hi dona la gana de seguir aquest wokisme/bonisme, i un voler tornar a lo que era tradicional.
Però mentre, repeteixo, es continuï pensant que l’esquerra no té cap culpa i que és la víctima això anirà a més.
Mentre no hi hagi una esquerrs i find i tot dreta moderada o centre capaces de dir: cal exigir que els nous vinguts respectin els valors occidemtals; cal exigir que els metges homes i dones cobrin el mateix i això és lo important perquè quan es diu nomè metges ja sabem que hi ha homes i dones; aquí es celebra el Nadal, que es una festa religiosa cristiana, i no el solstici d’hivern; a l’equip de fútbol de noies només hi juguen noies biològicament noies , no qui es sent noia, perquè si fos així seria molt injust per les noies a qui tant està costant de demostrar que poden jugar també a aquest esport en igualtat de condicions; qui no s’esforça i suspèn ha de poder suspendre i repetir curs si cal. I el professor ha de poder expulsar un alumne de classe mantenimt la seva autoritat; etc
Però crec estem lluny d’això i en canvi continuarem amb els discursos a pretot arreu (diaria i tertulies com les de RAC1 i CatRadio) intentant espantar a la gent i dient que tot es una operació mundial encapçalada per en Trump

Si la dreta i extrema dreta d’un país volen representar els seus valors tradicionals, cada país tindrà la seva dreta; que inclús entre elles poden arribar a ser antagòniques. Per exemple, mentre la dreta nord-americana va néixer del protestantisme més radical i sempre pressiona per a limitar el poder a l’Estat; per contra, l’arrel de la dreta espanyola és hereva del catolicisme més extrem, i sempre busca la centralització del poder. Una altra cosa és que els seus interessos en l’àmbit internacional coincideixin, i en aquest cas actuaran —i han actuat— com aliats.

VOX al poder? Tranquils, això no passarà mai. Abans PSOE i PP deixaran de fingir que són adversaris i s’abraçaran per salvar la “unidad de España”. Al cap i a la fi, juguen al mateix joc: uns amb disfressa “progre” i els altres amb la rojigualda tatuada al front. L’únic que canvia és el to —guant de seda o puny de ferro—, però el resultat és sempre el mateix: Catalunya sense veu ni dret a decidir. El problema no és qui mana a Madrid, sinó que encara hi ha qui pensa que d’allà pot venir alguna solució.

La immigració està esdevenint un problema arreu d’Europa. La classe mitjana cada vegada està més empobrida i veu a l’immigrant com l’enemic, que rep ajudes i que li prèn la feina.
Comença a ser hora que tots els partits sense excepció comencin a parlar del tema, però com que és políticament incorrecte no ho fan i l’extrema dreta aprofita la situació.
Per altra banda, “el macho ibérico” veu en la igualtat home-dona la pèrdua de la seva posició dominant i és un altre dels flancs que VOX aprofita.
A Catalunya l’independentisme, que hauria d’anar a l’una, cada vegada està més dividit i sense possibilitat ara mateix de fer front comú.
Fa molta por el que ens pot venir si governa VOX ni que sigui amb el PP. Potser el símil és exagerat, però ens aniquilaran com Israel està fent amb els palestins.
Pobres de nosaltres el que ens espera.

Si acaben arribant a la Moncloa ves que no acabem tenint una guerra civil abans d’acabar la dècada. Que els dos trams més joves mostrin una intenció del 21 i el 28% (!) dona a entendre quin caldo s’està cuinant.

Al País Valencià el grup d’abstencionistes, indecisos i vots en blanc és del 29%. Els partits normals tenen una oportunitat per captar aquest vot després de la vergonya criminal de mazón, encara aguantat per Feijóo no se sap per què.

A Catalunya no sé quin panorama de candidatures tindrem, però fixeu-vos en el 25% de vot a “nacionalistas y otros” versus el 38% al País Basc. Curiosa categoria, per cert, on Madrid treu un 3%.

I un altre punt important és la sobrerrepresentació de moltes províncies. A Sòria amb poc més de 14000 vots tens un diputat. A Barcelona, en calen moltíssims més.

Tot això és cert. Però també és conseqüència d’estar negant que el nivell de vida i els serveis públics de la majoria de la població empitjora. La gent busca aquells que prometen solucions, encara que siguen mentida. El que ja tenen clar és que els partits tradicionals només miren pels seus propis sous. Injustificats i injustificables. Però encara ara se’ns vol fer combregar amb rodes de molí. Europa s’enfonsarà amb l’extrema dreta. Ja no veig manera d’evitar-ho. A casa nostra serà pitjor, que no tenim estat.