19.11.2025 - 11:58
|
Actualització: 19.11.2025 - 12:49
El centre BCN Checkpoint, el centre comunitari de referència en la detecció del VIH i més malalties de transmissió sexual adreçat específicament a homes que fan sexe amb homes i dones trans, ha exigit al Departament de Salut mesures urgents per a reduir la llista d’espera de la profilaxi pre-exposició (PrEP). Una paràlisi en la reducció de l’estratègia de major èxit per a continuar avançant en la reducció de contagis del VIH que ja ha suposat, segons dades del centre, que vint persones que volien protegir-se i eren en llista d’espera per a accedir a la PrEP ha acabat contagiant-se. Una xifra que, segons que avisen els responsables del BCN Checkpoint, podria ser considerablement major perquè ells només han tingut en compte les persones que eren a la seva llista d’espera i que s’han diagnosticat en controls rutinaris en el seu centre.
Ferran Pujol, director del BCN Checkpoint, ha deixat clar que es tracta d’una situació generalitzada, no només del seu centre. En el seu cas, avisa que actualment poden començar el tractament persones que van demanar-ho fa trenta mesos. “Són dos anys i mig per a accedir a una prestació de la seguretat social, i que se’ls denega”, ha alertat. Un blocatge que no tan sols implica desprotecció de persones que volen tenir cura de la seva salut i de la dels seus companys sexuals, sinó que cerquin alternatives en el mercat negre. “Això no és el pitjor, perquè es protegeixen encara que sigui de manera irregular, sinó que es fa sense un control sanitari”, deixa clar.
La PrEP és una estratègia aprovada el 2019 que consisteix a prendre una pastilla amb antiretroanitvirals, amb un funcionament similar a les píndoles anticonceptives. És un tractament que, si es pren correctament i sota control mèdic, és molt segur i efectiu que pot preveure la infecció del VIH en un cent per cent encara que la persona s’hi exposi.
Pujol demana al Departament de Salut mesures palpables a totes les unitats que dispensen el tractament i demana de reflexionar en els efectes nocius que té en la salut pública no desblocar les llistes d’espera. Segons que ha dit, es calcula que per cada diagnòstic del VIH s’estalvien 8 infeccions més que hauria pogut provocar aquella persona que no sap que és transmissor del virus. “Què ha passat amb els 20 infectats que estaven en llista d’espera fins que els hem diagnosticat? A quantes més han infectat per una negligència nostra per no haver-los pogut donar el tractament? No és gent que haguem de convèncer, és gent que vol cuidar la seva salut i de la seva comunitat”, demana.
“Situació de col·lapse absolut”
La llista d’espera a l’hora de dispensar la PrEP no és per l’accés al fàrmac mateix –que és molt més barat que el tractament d’una persona infectada, uns 24 euros per persona–, sinó per la manca de personal sanitari que pot atendre els usuaris i fer els controls de seguiment.
“Som en una situació de col·lapse absolut”, denunciar Àngel Rivero, director mèdic del BCN Checkpoint. Explica que han intentat de simplificar i optimitzar el programa de seguiment i prioritzar el programa PrEP als usuaris més exposats, però que han arribat al límit del que poden fer des del centre comunitari per a atendre més persones.
Per a Rivero, “és molt trist que tinguem una eina molt potent i que no poguem implementar-la per la manca de recursos”. En el cas de BCN Checkpoint, diuen que poder tenir dos sanitaris més els permetria augmentar les visites de seguiment, que són controls dos cops l’any. Tot i això, insisteix que demanen més recursos per a tots els centres que en dispensen. “No pot ser que gent de fora de Barcelona hagi de venir aquí per a tenir la PrEP”, lamenta.
BCN Checkpoint és el centre que atén més usuaris de PrEP de tot el país
BCN Checkpoint ja feia controls mèdics als usuaris que prenien PrEP abans de l’aprovació del tractament el 2019, ja fos a persones que n’aconseguien al mercat negre o que formaven part d’estudis clínics sobre l’ús de la PrEP. Tot i això, el gran salt endavant va arribar amb l’aprovació general el 2019, moment en el qual BCN Checkpoint i el Centre Drassanes de l’Hospital de la Vall d’Hebron es van designar com centres dispensatoris. Després, es va ampliar als 19 centres de Catalunya que tenen unitats de VIH, tot i que no es van augmentar els recursos de plantilla per a fer el seguiment i ho fan de manera irregular. De fet, segons que ha dit Pujol, l’Hospital de Sant Pau té unitat del VIH i no dispensa la PrEP.
D’ençà que van començar el programa, vora 5.500 persones en total han començat a prendre PrEP i fer-ne el seguiment amb BCN Checkpoint. Alguns ho han deixat, i ara atenen 4.200 persones aproximadament. “BCN Checkpoint ha arribat a a capacitat màxima.”, diu Félix Pérez, coordinador d’estudis del centre, que diu que cada mes reben 200 peticions per a començar el tractament.
Segons que ha dit Michael Meulbroek, president de NOMS-Hispanosida, l’ONG que hi ha al darrera del BCN Checkpoint, a Catalunya hi ha 12.144 persones que han començat el tractament de la PrEP, de les quals el 45,8% ho han fet al seu centre. Reivindica la PrEP com a molt eficaç, però diu que l’eficàcia està condicionada a mantenir el tractament amb el temps. Segons estudis internacionals, el més habitual és que el dos anys després d’haver començat només el 48% continuï al programa. Tanmateix, a BCN Checkpoint aquesta xifra és del 88,7%.
Lluny de l’objectiu de 2030
D’ençà que del 2014 van començar a fer campanyes que recomanen de fer proves rutinàries a les persones més exposades al VIH, encara que no tinguin símptomes, i d’ençà dels controls a les persones que prenen PrEP a partir del 2019, Pérez diu que han vist una reducció molt significativa de diagnòstics del VIH. El pic és al 2015, amb la detecció de vora 170 casos, i d’aleshores ençà van baixar progressivament. De fet, entre el 2024 i el 2015 hi ha hagut una reducció del 55% dels diagnòstics positius, però avisen que no n’hi ha prou.
“Tot i la feina feta estem lluny dels objectius del 2030 d’aconseguir una reducció del 90% respecte el 2015. Aquesta reducció del 55% podria ser major, però si les coses no canvien no arribarem al 90%”, lamenta Rivero. Un clam al qual s’hi afegeix Pujol, que critica que la reducció de casos positius s’ha estancat: “Hem d’erradicar el VIH i no fem prou. No pot ser que pel fet que no hi hagi pressupostos els responsables de salut pública no compleixin la seva obligació. “No hi ha una priorització real del VIH a Catalunya, se sobrentèn que ja estem bé com estem.”
