The Washington Post · Aaron Wiener i Emma Talkoff

Berlín, Alemanya. El mes passat, en un discurs en commemoració de la Nit dels Vidres Trencats, el famós pogrom nazi del 1938 que intensificà la campanya de persecució contra els jueus alemanys, el president d’Alemanya, Frank-Walter Steinmeier, proposà una solució inusual per a frenar el ressorgiment de l’extrema dreta al país: il·legalitzar el partit nacionalista i anti-immigració Alternative für Deutschland (AfD).

Els sondatges situen l’AfD, segona força al parlament alemany, coll a coll amb la Unió Demòcrata Cristiana del canceller Friedrich Merz, i significativament per davant del Partit Socialdemòcrata d’Alemanya (SPD), el soci minoritari del govern de coalició.

Les declaracions d’Steinmeier afegiren encara més benzina a l’intens debat sobre si Alemanya ha de provar d’il·legalitzar l’AfD, que ha estat classificat com a grup extremista pels serveis d’intel·ligència alemanys.

“L’extrema dreta ja ens va arrabassar la democràcia una volta utilitzant les regles mateixes de la democràcia”, diu, en al·lusió al règim nazi, Ralf Stegner, socialdemòcrata i un dels principals defensors de la lluita per a il·legalitzar l’AfD. “No es tracta d’un problema que ens puguem prendre a la lleugera”, afegeix.

La constitució alemanya, que data del 1949, estipula que qualsevol partit polític que “pretengui de menystenir abolir el sistema democràtic lliure, o bé posar en risc l’existència de la República Federal d’Alemanya” pot ser il·legalitzat. D’ençà del 1949 s’han prohibit dos partits polítics a Alemanya: un partit hereu del nazisme, el 1952, i un partit comunista, el 1956. Ambdues prohibicions es fan fer unes quantes dècades abans de la reunificació entre Alemanya Occidental i Alemanya de l’Est.

Aquest segle, els intents d’il·legalitzar el Nationaldemokratische Partei Deutschlands (NPD), d’extrema dreta, han fracassat repetidament, tant per la gran penetració d’informants de l’estat als alts estaments de la formació com pel fet que el partit era tan marginal que el Tribunal Constitucional sentencià que no representava una amenaça real per al sistema polític alemany.

Aquell cas és lluny del de l’AfD, que quedà en segon lloc a les eleccions generals d’aquest febrer i que ara es troba frec a frec amb la CDU per la primera posició als sondatges electorals. Els sondatges, en aquest sentit, coincideixen a pronosticar que l’AfD s’imposarà amb gran comoditat a les eleccions previstes per a l’any vinent en dos estats de l’antiga Alemanya de l’Est, tot i que no és clar si aconseguirà prou suport per a governar en solitari.

A escala nacional, tant l’AfD com la CDU registren el suport de vora un 25% dels votants, cosa que les situa lluny de poder governar en solitari.

L’AfD s’ha erigit en la força política dominant en els estats de l’antiga Alemanya de l’Est, els que més dificultats econòmiques arrosseguen. Tanmateix, aquests darrers mesos el partit també ha fet avenços importants a l’oest del país, bo i aconseguint el suport de com més va més votants descontents amb l’augment de la immigració, les institucions europees i l’establishment polític del país.

En el seu discurs del mes passat, Steinmeier –que evità d’esmentar explícitament l’AfD– es mostrà contundent: “La nostra constitució és clara: un partit hostil envers la constitució s’ha de poder prohibir.”

Tant el govern com qualsevol de les cambres del parlament poden demanar l’obertura d’un procediment judicial per a il·legalitzar un partit concret. Fins ara, la CDU, de centredreta, ha demostrat molt poca predisposició a fer cap pas per a il·legalitzar l’AfD, al contrari que bona part dels disputats de l’SPD, de centreesquerra.

A començament d’enguany, Merz declarà que veia amb molt d’escepticisme la possibilitat d’il·legalitzar qualsevol força parlamentària.

Günther Krings, diputat de la CDU i coportaveu del partit, és obert a il·legalitzar l’AfD, però tan sols si els arguments jurídics a favor d’una prohibició són impecables. Ara com ara, diu, no està convençut que ho siguin.

“Si el cas arriba als tribunals, més val guanyar-lo”, diu Krings. “Perquè qualsevol derrota judicial seria altament problemàtica.”

Una part dels arguments a favor d’il·legalitzar l’AfD es basa en un informe explosiu publicat aquest gener per l’organització sense ànim de lucre Correctiv, que revelà que els alts càrrecs de l’AfD havien fet una reunió secreta a Potsdam, als afores de Berlín, en què havien discutit la possibilitat de començar una campanya de deportacions en massa si arribaven al poder, que podia incloure residents legals i, fins i tot, ciutadans “d’arrels no alemanyes”. La publicació de l’informe desfermà una onada de protestes contra el partit als carrers del país, en què participaren gairebé un milió i mig d’alemanys, i reobriren el debat sobre si cal il·legalitzar l’AfD.

A parer de Krings, una derrota als tribunals podria donar ales a l’AfD i augmentar-ne la legitimitat política, cosa que li donaria encara més impuls als sondatges.

Malte Engeler, un ex-jutge que encapçala la campanya ciutadana AfD Verbot Jetzt!  (“Prohibiu l’AfD ara!”) discrepa de Krings, i assegura que els arguments judicials a favor d’il·legalitzar el partit són sòlids, tot al·ludint a la proposta de l’AfD de redefinir el sistema de residència del país segons criteris racials i ètnics. “Les possibilitats de guanyar el cas són més altes que no pas les possibilitats de perdre’l”, diu. “El quid de la qüestió és reunir prou voluntat política per a dur-lo als tribunals.”

Engeler, en aquest sentit, remarca que és clau parar els peus al partit abans no arribi al poder –a escala nacional o estatal–, cosa que faria la prohibició encara més difícil. “Suposo que el millor moment per a començar el procés de prohibició hauria estat fa cinc anys o deu”, afirma. “El segon millor moment és ara.”

Els sondatges demostren que els alemanys estan profundament dividits respecte de la possibilitat d’il·legalitzar l’AfD. Un sondatge publicat aquest setembre revelà que un 42% dels enquestats hi estava a favor i un 42% hi estava en contra; un sondatge posterior revelà que la proporció d’alemanys en contra d’il·legalitzar el partit era marginalment més alta que no pas la proporció d’alemanys a favor. Fins i tot molts dels contraris a l’AfD creuen que il·legalitzar el partit seria un pas en fals.

“Estic completament en contra de la prohibició”, diu Rüdiger Becker, de 69 anys, mentre pren un cafè en una cafeteria al barri de Charlottenburg, a Berlín. “Vivim en una democràcia.”

“Opino el mateix”, intercedeix Cornelia Stark, de 66 anys. “Hi ha una raó per la qual tanta gent els vota. El fet que jo hi estigui d’acord o no és irrellevant. Il·legalitzar-lo no és una opció, ras i curt.”

Alguns membres de l’AfD han convertit el debat sobre la il·legalització en una mena de crit de guerra. En un acte del partit d’aquest estiu a la ciutat de Senftenberg, a l’est d’Alemanya, Hans-Christoph Berndt –cap de l’AfD al parlament regional de Brandenburg– declarà: “D’ací a cinc anys estarem il·legalitzats i empresonats, o bé serem al poder i arreglarem aquest país.”

Stegner, el diputat de l’SPD, està d’acord amb la idea que un intent fallit d’il·legalitzar l’AfD podria resultar contraproduent. “Perdre el cas seria un cop molt dur”, diu. “Però no intentar-ho seria pitjor.”

I afegeix: “Quines serien les conseqüències de no intentar-ho? Que potser, en el futur, els nostres fills i néts ens diran: ‘Sabíeu què podria passar i no vau complir el vostre deure’.”

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb