Alarma per l’ús indiscriminat i creixent del gas pebre per part dels Mossos

El protocol que regula l’ús del gas pebre contra manifestants no és públic. Tan sols hi ha un piulet del setembre del 2019, mentre el país esperava les protestes contra la sentència del procés, que malgrat el circumloqui era força clar: “L’ús del pebre és excepcional i com a últim recurs per a mantenir la distància entre manifestants violents i evitar el cos a cos i les lesions que, d’una confrontació directa, se’n poden derivar a manifestants i agents.” Anaïs Franquesa, directora d’Irídia, Centre per a la Defensa dels Drets Humans, explica a VilaWeb que, a més a més, hi ha recomanacions internacionals, com ara les de l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa, que legitima l’ús del gas pebre per a defensar-se d’atacs violents, en tot cas amb un avís previ, preferiblement amb mediació, i no pas per a dispersar manifestants.

Aquests principis no sembla que es respectessin ni el 8 d’agost de l’any passat, quan ruixaren amb gas pebre un grup, ple de gent gran, que donava suport al president Carles Puigdemont davant el Parlament de Catalunya –el gas afectà també una fotògrafa de VilaWeb que cobria l’acte–; ni tampoc aquests darrers dies, en les protestes a favor de Palestina a Barcelona i a Manresa. La imatge que ha cridat més l’atenció és la d’una colla de manifestants asseguts en una rampa d’asfalt circumdant de l’estació de Sants, durant la vaga general, que van rebre de sobte una ruixada sostinguda de gas pebre, cosa que va dispersar el grup a l’acte. L’efecte inhabilita la vista durant deu o vint minuts, segons la concentració dels elements més picants, i causa coïssor a la boca fins al punt, de vegades, de fer venir ganes de perbocar. Cap dels experts consultats per aquest diari recorda cap episodi semblant en aquest país.

Sonia Andolz, experta en seguretat i ex-directora general d’Administració de Seguretat (2021-2024), diu que l’ús del gas pebre sembla impropi en aquest episodi, perquè “en les imatges es veu clarament que els manifestants fan allò que els han dit sempre que han de fer, fins i tot des del departament, si volen resistir pacíficament i evitar que els apliquin la llei 4/2015: seure a terra i deixar-se arrossegar si se’ls endú la policia”. I afegeix: “En aquest context, l’ús de gas pebre no és ni de bon tros proporcional.” Andolz, que formava part del govern durant els fets del 8 d’agost, evita de valorar l’ús que se’n va fer aquell dia perquè en la seva responsabilitat no hi havia el disseny dels operatius, però ho circumscriu a “un dia molt complicat perquè hi havia una batalla molt dura per instrumentalitzar els Mossos”.

El gas pebre es va adquirir fa més d’una dècada, i de fet ja consta en llistes d’instruccions policíaques de l’any 2013, però fins ara no se n’havia fet ús. El setembre del 2019, en temps del piulet esmentat, els Mossos van advertir que consideraven de fer-lo servir per primera vegada, atès que preveien mobilitzacions d’alt voltatge. L’exhibició que s’organitzà aleshores davant uns quants periodistes originà tal polèmica que el conseller d’Interior d’aleshores, Miquel Buch, va destituir la cap de comunicació del departament, i tal volta per això, malgrat la duresa de les actuacions que hi hagué durant aquell octubre, el gas pebre va restar a la nevera. Fins ara. Els Mossos d’Esquadra també en tenen registrat un ús al barri de la Font de la Pólvora, a Girona, durant els incidents posteriors a un doble crim que tingué lloc per Sant Joan de l’any passat. Però, com que d’això no hi ha imatges, la polèmica s’ha reprès ara que, en una setmana, s’ha detectat que s’havia fet servir quatre vegades.

Una tendència alarmant i un ús contraproduent

Activistes, advocats i experts consideren alarmant aquesta tendència recent que han observat. Divendres mateix, Irídia i Novact (Institut Internacional per a l’Acció No Violenta), agrupades sota el paraigua de Som Defensores, van fer una conferència de premsa per a denunciar-ho. Hi van explicar que havien constatat un ús de gas pebre inadequat, sense avisos previs i que havia posat en perill la integritat física dels manifestants i havia vulnerat el dret de reunió. “És molt preocupant que l’ús del gas pebre s’estigui convertint en la primera opció dels agents antiavalots, i que es prescindeixi totalment dels principis de necessitat, proporcionalitat i pertinença que han de guiar les seves actuacions”, digué Franquesa. Hi afegeix, en aquest diari, que hi ha un canvi de tendència que el departament haurà de raonar: “La setmana passada ja ho vam veure; aquesta, ens ha semblat que ja era generalitzat.”

El jurista Xavier Pellicer, actualment diputat de la CUP, i abans portaveu de l’entitat antirepressiva Alerta Solidària, remarca que un ús tan “indiscriminat i salvatge” del gas pebre contravé especialment el dret de manifestació, atès que “no només inhabilita persones que estan assegudes pacíficament a terra, sinó que també inhabilita la premsa per a enregistrar i sovint més gent que passa per la vora”. Davant l’estació de Sants, de fet, fins i tot hi va haver agents esquitxats. “Em sembla impossible que cap protocol reculli que això és legal; no crec ni tan sols que ho recomanin els fabricants”, apunta. Franquesa hi afegeix que, fins i tot, és contraproduent fer-lo servir d’aquesta manera, perquè “causa pànic, confusió i un efecte rebot.” “Fins i tot, del punt de vista policial, va ser una actuació nefasta”, diu. I encara s’hi afegeix Andolz: “L’ús del gas pebre implica que deixes de veure-hi una estona. Si l’apliques en un lloc on hi ha molta gent, és difícil de saber del cert com es dispersaran sense fer-se mal.”

Transparència

Pellicer i Franquesa coincideixen que ara s’ha d’exigir que el protocol es faci públic per tal que se’n pugui avaluar l’ús. Ho han demanat ERC, la CUP i els Comuns –aquests dos últims són els únics partits que al debat de política general de la setmana passada van votar a favor que es prohibís l’ús del gas pebre. “En qualsevol actuació d’aquestes cal un control ferri polític i dels alts càrrecs, i un nivell de supervisió externa molt gran. En un protocol públic, hauria d’estar recollit qui ho decideix, quan i per què. Com que no ho és, de públic, no podem saber si l’estan respectant”, lamenta el diputat. Andolz considera que totes les eines de què disposen els Mossos poden ser útils si es fan servir correctament, però assenyala que han de tenir “uns mecanismes clars d’anàlisi posterior i retiment de comptes”. A parer seu, hi hauria d’haver un òrgan d’avaluació extern, independent, que ara com ara no existeix, perquè aquesta mena d’actuacions tan sols es revisen internament.

Fonts dels Mossos han evitat de fer valoracions de dispositius concrets, atès que la consellera d’Interior, Núria Parlon, i el director general de la policia, Josep Lluís Trapero, compareixeran d’ací a uns dies per parlar-ne. En tot cas, aclareixen que consideren que el gas pebre és “menys lesiu” que les càrregues i que els responsables d’aplicar-lo són els agents responsables dels dispositius sobre el terreny i que “totes les opinions són respectables”, però tan sols els jutges poden determinar si els principis de congruència o de proporcionalitat no han estat ben atesos en les actuacions.