23.08.2025 - 21:40
|
Actualització: 23.08.2025 - 21:44
Aquest estiu, el Reial Club Deportiu Espanyol ha canviat de mans. L’empresa xinesa Rastar, propietat de Chen Yansheng, va acordar de vendre el club per 130 milions d’euros al grup Velocity Sport Limited (VSL), un fons d’inversió d’origen britànic però controlat per accionistes nord-americans. El gran artífex de l’acord va ser l’empresari nord-americà Alan Pace (Califòrnia, EUA, 1968), que ràpidament s’ha convertit en la cara visible de la nova propietat. De fet, només li ha calgut poc més d’un mes per a mostrar-se com un propietari diametralment oposat a Yansheng, tot defensant el català com a llengua per a comunicar-se amb l’afecció, assistint als partits a l’estadi i barrejant-se amb la massa social com un seguidor més.
Quina manera més meravellosa de començar la temporada, amb una victòria contra l'Atlètic de Madrid! Estic content d'haver assistit aquesta nit amb els meus millors amics catalans i mallorquins de tota la vida, tots ells aficionats d'equips rivals, però que han vingut a donar-me… pic.twitter.com/WzVtUrwaH6
— Alan Pace (@AlanPaceBFC) August 17, 2025
Passat a Barcelona
Però la història d’amor de Pace amb Catalunya va molt més enllà que aquests darrers mesos. L’any 1991, quan s’acabava de graduar a la universitat a 23 anys, va aterrar a Barcelona per estudiar un màster a l’escola de negocis IESE. I segons que explica ell mateix en un text publicat al seu perfil de la xarxa social LinkedIn, es va enamorar del futbol. Però curiosament, no va ser l’Espanyol el club que va causar aquest enamorament, sinó el Barça. El nord-americà va assistir a un partit entre el Dream Team blaugrana entrenat per Johan Cruyff i el Reial Madrid al Camp Nou i va presenciar com Hristo Stòitxkov marcava el gol de la victòria al minut 87. Aquest moment “va encendre l’ambició de voler ser a l’avantguarda d’aquest esport”, diu en el text.
Ara bé, si per alguna cosa és recordada l’etapa de Pace a Barcelona és per haver format part de l’equip de futbol americà Búfals del Poblenou –coneguts a hores d’ara per Barcelona Búfals–, que jugaven a la lliga catalana. Hi va disputar dues temporades com a corredor, i van arribar a proclamar-se campions de la Supercopa de Catalunya.
Una vida marcada pel futbol
El 1994, l’empresari nord-americà va tornar a casa per enrolar-se a Lehman Brothers, un dels bancs d’inversió més importants del món. Però quan tot semblava dirigit a tenir una llarga carrera en el sector de la banca, el futbol es va tornar a travessar en el seu destí.
Així, Pace va ser nomenat president del Real Salt Lake, un equip de la MLS, la lliga professional de futbol dels Estats Units. Malgrat que només va ser-hi dos anys, va ser transformar un dels pitjors equips de la categoria en un conjunt competitiu. Entre les victòries assolides destaca el campionat de lliga el 2009 –el primer en la història del club– i el trasllat de l’equip a l’America First Field, un nou estadi construït únicament per a la pràctica del futbol, una fita no massa habitual als EUA.
Després de la gran crisi financera global, Pace va deixar el món del futbol per tornar a les finances a Citi, un altre dels grans bancs d’inversió nord-americans. Allà va anar escalant posicions en un moment molt complicat per al sector fins a convertir-se en director general.
Retorn a la seva passió i a Catalunya
El 2019, va deixar Citi per materialitzar les aspiracions creades a Barcelona. Per això, va crear ALK Capital amb l’objectiu de comprar algun club de futbol. Per començar, el desembre del 2020, va adquirir el Burnley, un club petit però històric del futbol anglès.
Fins ara, la seva gestió ha estat marcada per la inversió moderada en futbolistes, la modernització de l’estructura del club i uns resultats esportius irregulars. D’ençà de la compra del club, el Burnley ha descendit de la Premier League –la primera divisió– en dues ocasions, però sempre ha recuperat la categoria l’any següent. El moment més dur va ser la temporada 2023-2024, quan va perdre la categoria després d’assolir només 24 punts, la xifra més baixa en la història del club. L’any següent, l’entitat va aconseguir de girar la truita i va recuperar el lloc a la màxima categoria del futbol anglès, tot establint una ratxa de trenta-tres partits consecutius sense perdre, la més bona de la història del club.
En aquesta etapa, Pace s’ha mostrat com un propietari pròxim als futbolistes, pendent del dia a dia de la ciutat i molt interessat pel rumb esportiu de l’entitat, un tarannà molt diferent del de Chen Yansheng, que deixava que els seus assessors controlessin el club mentre ell era a la Xina. Fins i tot ha estat habitual de veure’l als vestidors, un fet poc habitual en el futbol d’elit.
The ice bucket challenge is back. 🤣@AlanPaceBFC pic.twitter.com/QkTjvW3myb
— Burnley FC (@BurnleyOfficial) April 26, 2025
Quant a la qüestió econòmica, el Burnley ha invertit un total de 121 milions d’euros en futbolistes d’ençà de l’arribada de Pace. Això el situa en el quinzè lloc –entre vint-i-cinc clubs– en aquest període. Ara, sí que ha estat un dels clubs més actius, amb 120 fitxatges –quart lloc del rànquing– i 108 baixes –vuitè lloc.
La seva política d’incorporacions s’ha basat a contractar jugadors joves per poder revaloritzar-los i traspassar-los al cap d’un temps, tot generant una plusvàlua econòmica. Un bon exemple d’aquesta pràctica és el porter anglès James Trafford. El Burnley el va comprar procedent del Manchester City per 17,3 milions d’euros l’estiu del 2023. I fa unes setmanes, dues temporades més tard, l’han tornat a traspassar al City a canvi 31,2 milions d’euros.
Ara Pace torna a Barcelona per fer-se càrrec de l’Espanyol, un club que aquests darrers anys també ha vist el fantasma del descens. Segons que va explicar el club català en el comunicat que informava de la compra, totes dues entitats seran gestionades de manera totalment independent.
