08.08.2025 - 21:40
Consum de drogues al carrer, brutícia, soroll, baralles, problemes d’incivisme, venda de peix al mig del carrer, malestar social… El barri de Sant Antoni de Barcelona fa temps que viu castigat per un reguitzell de problemes relacionats amb la convivència i l’ús de l’espai públic. Els veïns diuen que la situació s’arrossega de temps enrere, però que s’ha agreujat sobretot aquest darrer any i que la situació ja és insostenible.
En vista de tot això, aquestes setmanes els comerciants i els veïns han pressionat perquè l’ajuntament faci alguna cosa, i ho han aconseguit. El consistori ha activat un pla de xoc amb un augment de policia de barri i un reforç de neteja i mesures socials, sobretot en els punts més calents.
El pla, en general, ha estat ben rebut. “És un bon començament. A veure com va l’agost. Estem contents i la gent està motivada i ens agraeix que hàgim alçat la veu. Necessitem neteja i combatre l’incivisme. I que els encarregats de drets socials posi més recursos per al sensellarisme, però ja sabem com estan”, diu Lídia Núñez, presidenta de la Unió de Comerciants SOM Sant Antoni, que fa trenta-cinc anys que viu al barri.
Lídia Núñez: “Els veïns no reconeixem el barri”
Núñez relata que el conjunt de botiguers i veïns van passar a l’acció fa un parell de setmanes, quan van veure que hi havia un punt de venda de peix a la ronda de Sant Antoni. “O ens hi posàvem, o això hauria empitjorat. És tot impune”, es queixa. I afegeix: “Hi ha vendes il·legals, el ‘mercat de la misèria’ [venda de peces de tercera mà], gent que deixa els mobles tot el dia quan no toca, contenidors plens, gossos que fan defecacions i no les recullen, gent que dóna menjar als coloms, façanes plenes de merda…”
El malestar general el van canalitzar en una campanya que ha durat quinze dies i van enviar una carta a l’ajuntament amb l’objectiu que impulsés accions per a posar-hi remei. “Va ser esgotador. Ara la gent ve a la botiga a donar-nos les gràcies, a agrair-nos que hàgim alçat la veu. Hi havia por que ens titllessin de racistes, però no és això. És una qüestió de civisme i de la degradació que agafa tot el Raval”, diu.
Núñez té la botiga a l’avinguda de Mistral i explica que molts veïns i clients antics, alguns que ja no viuen al barri, queden ben parats quan el tornen a trepitjar. “Els veïns no reconeixem el barri. Ens queixem, ho mirem, ho veiem, sembla que s’hagi normalitzat aquesta situació”, explica. De moment, s’ha ideat aquest pla de xoc amb mesures urgents, i al setembre es tornaran a reunir amb l’ajuntament, la Guàrdia Urbana i tots els agents implicats –com ara els serveix de neteja i els serveis socials– per valorar què cal millorar.
Els veïns: “És una emergència social”
Bona part dels veïns del barri s’han agrupat en la plataforma “Pla Sant Antoni vol viure” per fer palesa la indignació. “Això que es veu al carrer –la brutícia, els conflictes a l’espai públic, el sensellarisme o el consum de substàncies– no és la causa del malestar, sinó la conseqüència. És la punta de l’iceberg d’una emergència social molt més profunda”, expliquen en una carta oberta als veïns, comerços i entitats.
Cristina León, membre del grup, considera que, malgrat que és molt recent, l’ajuntament sí que té la voluntat de solucionar els problemes. “Sant Antoni és de conviure. Totes les entitats estem d’acord a solucionar els problemes. Encara que sigui a llarg termini, però d’una manera sana”, explica. Ella discrepa sobre la demanda de retirar el mobiliari urbà: “Hem creat les superilles per conviure i no solucionarem els problemes així.”
El grup de veïns també s’ha organitzat arran d’una agressió aporofòbica que hi va haver fa dos mesos contra dos sense-sostre al carrer de Parlament, que els van ruixar amb una barreja d’aigua i amoníac. També els van col·locar ampolles amb la mateixa mescla al seu costat perquè se les beguessin.
Aleshores, la fundació Arrels, pionera en l’atenció del sensellarisme, denuncià que es criminalitzava i revictimitzava la gent que viu al carrer de fa temps, sobretot la que viu a Sant Antoni. “Aquests discursos tenen conseqüències concretes com aquesta agressió, una vulneració molt greu als drets de les persones”, es queixà Arrels.
Millorar el barri sense discursos d’odi
El col·lectiu vol deixar clar que l’arrel del malestar veïnal no està en les persones vulnerables, sinó en un model de ciutat que, asseguren, prioritza el turisme i l’especulació per damunt dels drets socials. “Els preus del lloguer han expulsat bona part dels veïns, i molta gent que treballa al barri no hi pot viure. Aquest desequilibri urbanístic genera tensions en la convivència, empitjora la qualitat de vida i agreuja situacions de vulnerabilitat”, expliquen en la carta.
També assenyalen que hi té a veure l’impacte de la llei d’estrangeria, el col·lapse dels serveis de salut mental i addiccions, la falta d’accés a recursos bàsics com lavabos públics, la descoordinació entre serveis socials i sanitaris i la manca de polítiques valentes per a afrontar el sensellarisme i la pobresa. “És evident que la convivència en resulta afectada, però ens equivoquem si pensem que el problema s’arreglarà només amb més neteja o més presència de policia”, diuen.
Segons el col·lectiu de veïns, cal abordar causes estructurals amb una mirada àmplia i el malestar no pot ser instrumentalitzat per discursos d’odi que criminalitzen la pobresa i la diversitat.
La carta va acompanyada d’un document amb propostes concretes, a més d’un Pacte de Barri que impliqui el veïnat i les administracions per donar resposta col·lectiva a la situació. El document exigeix, entre més mesures, que es reforcin els serveis socials i d’atenció als sense-sostre, garantir l’accés a serveis bàsics com ara lavabos i dutxes i abordar el consum problemàtic de drogues.
També reclamen de frenar l’especulació immobiliària, limitar l’impacte del turisme i protegir el dret d’habitatge. A més, insten l’ajuntament a no cedir davant discursos simplificadors i a promoure campanyes de sensibilització contra l’estigmatització de col·lectius vulnerables.
La recepta de l’Ajuntament de Barcelona
El pla de xoc activat per l’ajuntament per a afavorir la convivència al barri combina mesures de reforç policíac, millora de la neteja i intervencions socials centrades en espais com la superilla del carrer de Borrell, la ronda Sant Antoni i els voltants del mercat. El pla el va presentar a començament de setmana Jordi Valls, regidor del districte de l’Eixample, amb l’objectiu de “construir comunitat” i millorar la convivència. Valls ha admès que no serà fàcil i que implicarà feina a “llarg termini”.
Entre les mesures destacades, s’hi inclou un augment del patrullatge a peu de la Guàrdia Urbana, en coordinació amb els Mossos d’Esquadra, i una interlocució directa i periòdica amb les entitats per identificar i encarar problemes concrets. També s’engegarà una campanya d’inspecció a locals de segona mà, per detectar possible venda il·legal de material reciclat, i es reforçarà la neteja dels contenidors i la via pública amb un nou equip que actuarà entre quatre vegades i sis cada dia. Segons la inspectora de l’Eixample, Begoña García, l’objectiu és “evitar desbordaments i acumulació d’escombraries”, especialment en èpoques de més intensitat, com l’estiu.
Sobre la gestió de l’espai públic, es preveu de retirar o recol·locar una part del mobiliari urbà tàctic de la superilla –coincidint amb el començament de les obres de la xarxa freàtica al carrer de Borrell– amb la previsió d’eliminar o desplaçar entre un 20% i un 30% dels elements actuals.
Dels prop de 600 elements que hi ha actualment a la superilla es preveu que, quan acabin les obres de canalització de la freàtica, se n’hagi retirat o resituat entre un 20% i un 30%. Tamara Jiménez, cap del Departament d’Obres i Manteniment del districte, assegura que l’esquema actual no canviarà i que s’eliminarà mobiliari en mal estat o se’n retirarà d’infrautilitzat en algun carrer. Per contra, l’espai de la plaça de la superilla mantindrà tot el mobiliari.
En l’àmbit social, el Servei d’Atenció Social al Sensellarisme a l’Espai Públic (SASSEP) continuarà atenent les persones que pernocten al barri. També es reforçaran les rutes diàries dels educadors de l’Agència de Salut Pública, amb l’objectiu de derivar consumidors cap als centres d’atenció i seguiment de drogodependències. Aquesta acció es durà a terme en coordinació amb el Consorci Sanitari de Barcelona i el CAP Manso.
Quant als problemes de convivència a l’espai públic, es treballarà per abordar dinàmiques identificades pel Servei de Gestió de Conflictes, amb el focus principal a la ronda de Sant Antoni, on s’ha detectat activitat de venda ambulant i el mercat de venedors nocturns davant les Escoles Pies. Alhora, s’actuarà per atendre les queixes pels xuts dels nens que juguen a pilota.
