Avui, dia de Sant Antoni, Menorca s’engalana perquè és la diada de l’illa. Però aquesta festa, enguany, no s’ha pogut desmarcar de la polèmica, com ja és costum aquests darrers anys de mandat del PP. Sobretot, per la insistència del govern insular, que s’esforça a allunyar-se de la identitat menorquina. Hi ha hagut polèmiques constants. Fa dos anys, el PP va eliminar la referència a la Diada del Poble de Menorca en el cartell de Sant Antoni. Enguany, que tampoc no la hi ha inclosa, es troba en el punt de mira per la selecció de l’encarregat de fer-ne el discurs institucional: Marcos de Quinto.

Aquests darrers quaranta anys, els encarregats de convocar el poble menorquí a la festa han estat personalitats com ara la filòloga Aina Moll (1998), el poeta Ponç Pons (1994), l’economista Guillem López Casasnovas (2006) i l’historiador Miquel Àngel Casasnovas (2015).

Moll, per exemple, durant el seu discurs, va reivindicar Sant Antoni com “la festa que se celebra arreu de les terres de llengua catalana i constitueix, com la de Sant Joan, una de les nostres senyes d’identitat cultural”. Va voler reflexionar sobre el valor simbòlic de la diada com a lligam del poble menorquí amb el seu passat i, sobretot, com a fonament del seu futur. I per això es va referir al 17 de gener de 1287. Amb la victòria d’Alfons el Franc sobre el moixerif Abu Umar, fou el dia que va començar la història del poble de Menorca. “D’aleshores ençà, el català ha estat la llengua pròpia d’aquestes illes”, va dir. Però enguany aquest discurs nostrat serà ben lluny.

De Quinto, sense vinculació amb Menorca

El Consell de Menorca és presidit per Adolfo Vilafranca, però ideològicament resta subjecte als deliris d’un conseller de Cultura secessionista, Joan Pons Torres. Qui s’encarrega d’organitzar la diada, avui al PP, va ser temptejat per Vox. I la darrera sortida que ha tingut el govern insular ha estat deixar en mans de l’economista madrileny Marcos de Quinto, ex-membre de Ciutadans i sense cap vinculació amb l’illa, l’honor de fer la conferència institucional de Sant Antoni.

Ja se’n van exclamar partits com Més per Menorca quan es va fer l’anunci. Consideren que triar una figura “aliena a l’illa i contrària als valors que representa la Diada del Poble de Menorca” és una provocació. I, en aquesta línia, critiquen la politització reiterada de l’acte institucional de Sant Antoni pel PP “per a imposar una visió ideològica concreta”. L’any passat ja van criticar la selecció com a conferenciant de l’ex-president del Consell Joan Huguet, del PP. A parer de Més, Quinto no representa la realitat menorquina ni els valors que històricament ha defensat el poble menorquí; “tan sols es tracta d’una figura pública coneguda per una visió ultracapitalista del món”, diuen.

Segons que va informar Es Diari, la seva conferència es titularà “Una mirada liberal al tema de l’habitatge”, una clara declaració d’intencions d’un personatge que va passar per Ciutadans entre el 2019 i el 2020 –fou diputat al congrés espanyol– i estigué més de trenta anys a The Coca-Cola Company, de què arribà a ser vice-president per a Europa i vice-president executiu mundial.

Seguidor de Trump

Fa pocs dies, De Quinto es va afegir a les dèries imperialistes de Donald Trump, encoratjant-lo a adquirir Grenlàndia a còpia d’oferir un milió de dòlars a cada habitant. “Per als 57.000 grenlandesos, defensar la seva pàtria pot consistir a separar-se de Dinamarca i protegir-se de l’islamisme sota la protecció dels EUA. Per què no?”, deia en una publicació a les xarxes socials el dia de Reis.

Més sortides de to de Marcos de Quinto: titllar les feministes de “feminazis”, assegurar que si no fos per Castella “on avui hi ha la Sagrada Família hi hauria una mesquita” o piular contra “l’estafa” de les teories del canvi climàtic. I tot això tan sols en el mig mes d’aquest 2026. Ara, si es fa una cerca per a trobar si ha dit res sobre Menorca, no hi ha resultats.

El PP també va criticar la designació de Noemí Garcia, el 2022, com a pregonera. És l’actual portaveu de Més per Menorca, però en aquells moments, segons que va dir el partit, no tenia cap vincle amb la política ni amb Més. De fet, la seva conferència va ser sobre nutrició comunitària en la salut pública.

Les altres polèmiques del consell

La tria de Marcos de Quinto com a conferenciant no sorprèn pas, perquè aquests darrers anys el consell no s’amaga de fer polítiques anticatalanistes. Fa un mes que us informàvem de l’obsessió de Pons Torres i la trànsfuga de Vox Maite de Medrano per arraconar el català.

Ben lluny de les idees d’Aina Moll, el consell va aprovar un reglament d’usos lingüístics que fa miques qualsevol avanç en la normalització lingüística. Relega el català i, fins i tot, en renega insistint que s’ha de prioritzar l’ús de les formes lingüístiques del menorquí. Amb el nou reglament, Pons Torres adquireix més poder per a supervisar l’aplicació del reglament ell tot sol, en compte d’una comissió de seguiment. “És un procés clar de desnormalització i completament il·legal i arbitrari”, denuncia l’entitat Fem-ho en Català en una conversa amb VilaWeb.

Un patrimoni mundial, en perill

Aquest darrer any el govern insular també s’ha entestat a posar en perill la declaració de patrimoni mundial de Menorca Talaiòtica. Un dels trets que més identifiquen l’illa pot ser revocat si el PP continua amb la seva dèria i menystenint els darrers advertiments.

La UNESCO va ser ben clara a final d’any: cal protegir el conjunt arqueològic de Rafal Rubí i el pont de doble nivell que hi ha projectat el PP és “summament negatiu”. Però el PP ha decidit de desafiar la UNESCO i acabar el seu pont.

Entitats menorquines han denunciat els interessos polítics que hi ha en la construcció d’aquest pont. S’ha vinculat el gestor de l’empresa que explota l’àrea del jaciment amb el PP. I també el propietari de l’estació de servei que hi ha entre Rafal Rubí i l’Argentina, Salvador Botella, que és ex-secretari general del PP de Menorca. A la zona hi ha expectatives de fer-hi activitats turístiques.

Amb tot plegat, abans dels avisos de la UNESCO, ja va haver-hi dimissions de peces clau en la declaració de Menorca Talaiòtica com a patrimoni de la humanitat: el director de l’agència Menorca Talaiòtica, Toni Ferrer, i el coordinador de l’expedient, Cipriano Marin.

Un pla territorial “contra el model menorquí”

A totes aquestes polèmiques també s’hi podrien afegir les pretensions de Vilafranca amb el nou pla territorial. L’oposició ho defineix com un “atemptat” i una “revisió encoberta i molt agressiva contra el model menorquí”. Més per Menorca, PSIB i entitats com el GOB rebutgen un pla que deixa via lliure al turisme, retalla àrees protegides i turistifica el camp.

Els informes interns ja van ser desfavorables sobre les intencions del govern insular –per exemple, amb el sostre de places turístiques, que era de 107.917–, cosa que va dur polèmica. Justificant que tenen arquitectes de baixa, el Consell de Menorca va demanar al de Mallorca que li cedís els seus tècnics. L’oposició hi veu una maniobra per mirar d’acomplir les seves pretensions amb uns altres tècnics.