11.03.2026 - 16:48
|
Actualització: 11.03.2026 - 17:00
Els estats de l’Agència Internacional de l’Energia (AIE) han acordat per unanimitat d’alliberar 400 milions de barrils de petroli de les reserves d’emergència per tal de compensar l’impacte als mercats del conflicte al Llevant i del tancament de l’estret d’Ormuz. “Els membres de l’AIE han decidit per unanimitat d’impulsar l’alliberament més gran de reserves de petroli d’emergència en la història de la nostra agència”, ha anunciat avui el director de l’AIE, Fatih Birol.
La xifra és més del doble que l’anterior rècord de la institució, quan al principi de la guerra d’Ucraïna va alliberar 182 milions de barrils. Aquesta vegada l’objectiu és compensar el subministrament que s’ha perdut pel tancament del pas per l’estret d’Ormuz.
Tot i remarcar que la decisió permetrà d’alleujar els efectes immediats de la situació als mercats, Birol ha insistit que la cosa més important per a restablir l’estabilitat en els fluxos de petroli i gas “és la represa del trànsit per l’estret d’Ormuz”.
L’estret, clau per al comerç mundial d’energia
Birol ha subratllat l’impacte “significatiu” del conflicte al Llevant en els mercats mundials de petroli i gas, que té implicacions en la seguretat energètica, el cost de l’energia i l’economia mundial. Ha recordat que l’estret d’Ormuz canalitzava prop de 15 milions de barrils diaris del subministrament mundial de petroli i 5 milions més de productes derivats, cosa que representa al voltant del 25% del comerç marítim mundial de petroli.
Després dels atacs dels Estats Units i Israel contra l’Iran del 28 de febrer i de la resposta iraniana blocant l’estret, els fluxos de petroli, gas i més matèries primeres han quedat pràcticament aturats, segons que ha dit el director de l’AIE. Sense rutes comercials alternatives i sense més opcions d’emmagatzematge, els productors de petroli de la regió ja han començat a reduir-ne la producció.
Reserves acumulades i intervencions anteriors
Els membres de l’AIE disposen ara mateix d’uns 1.200 milions de barrils de reserves d’emergència, a banda 600 milions que tenen les empreses, per imposició dels governs.
D’ençà de la fundació de l’agència, el novembre del 1974 (arran de la crisi del petroli causada per la guerra del Yom Kippur), l’AIE només ha utilitzat cinc vegades les reserves estratègiques: a la guerra del Golf del 1991, durant els huracans Katrina i Rita del 2005, amb la crisi de Líbia del 2011 i dues vegades per la invasió russa d’Ucraïna el 2022.
Suport internacional a la mesura
Uns quants països han manifestat la voluntat de participar en la iniciativa encapçalada per l’AIE. La ministra d’Economia i Energia alemanya, Katherina Reiche, ha anunciat la disponibilitat d’Alemanya d’afegir-s’hi: “Accedirem a aquesta petició i hi farem una contribució.”
També la ministra de Transició Ecològica espanyola, Sara Aagesen, ha confirmat el suport del govern de Madrid a la proposta. “Espanya hi donarà suport, sempre hem estat solidaris i entenem que així també ajudem a relaxar els mercats i a donar resposta a uns altres països amb dificultats de subministrament més greus que les variacions de preus.”
Al seu torn, la primera ministra del Japó, Sanae Takaichi, ha anunciat que el país començaria a alliberar part de les reserves estratègiques de petroli el 16 de març, per iniciativa pròpia.
