“Els mapes no són neutrals”: després de segles de projecció de Mercator, l’Àfrica reclama un mapamundi nou

The Washington Post · Maham Javaid, Janice Kai Chen i Tim Meko

L’any 1569, el cartògraf flamenc Gerardus Mercator sintetitzà els avenços fets fins aleshores en l’àmbit de la navegació i la cartografia per crear un nou mapamundi. El mapa ha resistit el pas del temps: milers de milions de persones el reconeixerien avui dia, penjant de les parets de les aules de tot el món o bé donant forma a aplicacions de navegació com ara Google Maps i Apple Maps.

Travessada per línies rectes que es corresponen amb els rumbs constants de les brúixoles, la projecció de Mercator resultà ideal per a la navegació en l’època de la vela. Però aquesta utilitat tenia un preu: sacrificar la representació de la mida real de les masses continentals, que com més lluny són de l’equador més grans semblen.

En un mapa de projecció Mercator, Grenlàndia pot semblar de la mateixa mida que l’Àfrica, i en realitat és catorze voltes més petita. Aquesta mena d’inexactituds, tanmateix, s’acabaren passant per alt. Mides a banda, la projecció de Mercator comptava amb un avantatge únic: permetre a qualsevol tripulació de navegar de l’una a l’altra sense haver de recalibrar constantment el rumb.

Aquesta utilitat es manté en l’era a les aplicacions de navegació i els mapes web ampliables, especialment fàcils d’adaptar al sistema de quadrícules en què es basa la projecció de Mercator. Els crítics, tanmateix, argumenten que la longevitat i influència de la projecció de Mercator ha tingut costs que sovint s’han passat per alt.

A començament d’aquest mes, la Unió Africana (UA) s’afegí a una campanya que demana la substitució de la projecció de Mercator per projeccions que mostren la mida real del continent africà més acuradament.

“Els mapes determinen com recordem i entenem el món”, afirma el cartògraf Tom Patterson, creador del mapa Equal Earth, al qual la Unió Africana ha donat suport com a alternativa a la projecció de Mercator. “Les distorsions de la projecció de Mercator poden influir i solen influir profundament –i negativament– en la manera com les persones veuen el món.”

Aquestes crítiques, de què els afeccionats a la cartografia i els activistes anticolonials fa temps que es fan ressò, han agafat embranzida gràcies a la campanya “Correct the Map” (“Corregim el mapa”), que ara té el suport dels cinquanta-cinc estats membres de la UA.

Matthew Edney, director del Projecte d’Història de la Cartografia i professor de cartografia a la Universitat del Sud de Maine, explica que els exploradors neerlandesos i anglesos van recórrer a la projecció de Mercator a partir del segle XVI per a cartografiar l’expansió dels seus imperis. Avui dia, diu, la projecció Mercator continua anant indissolublement lligada a aquest llegat colonial.

“La influència del mapa [Mercator] va íntimament vinculada al poder marítim, a l’era de la navegació i a l’imperialisme”, afirma.

La il·lusió que Grenlàndia i Àfrica són si fa no fa de la mateixa mida és l’exemple més citat de les distorsions de Mercator, però la projecció també engrandeix dràsticament moltes altres àrees, especialment al nord del planeta. El Regne Unit sembla gairebé tres voltes més gran que no és; l’Amèrica del Nord sembla més de quatre voltes més gran.

“Ja al segle XIX, i abans i tot, tenim constància de queixes sobre les distorsions de la projecció de Mercator –diu Edney–. Però la projecció continuà essent important: potser perquè no hi havia cap organisme responsable de la regulació de la cartografia a escala internacional, o bé perquè els editors ja tenien preparades les planxes d’impressió i no volien haver-ne de fer de noves, o bé perquè a la gent li agradava poder-la adaptar a qualsevol mida.”

La reivindicació d’emprar projeccions alternatives a la de Mercator és eminentment política. “Pot semblar que es tracta tan sols d’un mapa, però no és així”, explicà fa poc a Reuters la vice-presidenta de la Comissió de la UA, Selma Malika Haddadi. La idea és allunyar-se d’un mapa heretat de l’època colonial que, segons que defensen els crítics, ha fet minvar el pes de l’Àfrica en l’imaginari col·lectiu. Haddadi afirma que Mercator relega l’Àfrica a la marginalitat, però en realitat és el segon continent més gran del món, amb més de mil milions d’habitants. La UA no ha respost a les preguntes de The Washington Post sobre la seva política cartogràfica.

Per molta volada que hagin agafat ara les crítiques, la simplicitat i utilitat de la projecció de Mercator continua aportant-li molts defensors. “La civilització europea és culpable de segles de crims contra el sud del planeta, però la projecció de Mercator no n’és un”, argumenta un lector en una carta a l’editor del diari britànic The Guardian. Un altre defensa que, atès que totes les projeccions són imperfectes, la millor opció, ras i curt, és fer servir un globus terraqüi.

La campanya “Correct the Map” (“Corregim el mapa”), que compta amb el suport de la UA, afavoreix l’adopció de la projecció Equal Earth 2018, creada per Patterson i el seu equip. Com la projecció de Mercator, la projecció Equal Earth 2018 optimitza la representació d’algunes àrees del planeta a còpia de sacrificar-ne unes altres: en aquest cas, tot i mostrar la mida relativa de les masses continentals de manera acurada, la projecció Equal Earth en distorsiona les formes.

Cap projecció cartogràfica no és perfecta: és impossible d’ajustar el globus terraqüi esfèric a una superfície bidimensional sense fer algunes concessions, explica Patterson.

“Els mapes poden ser de projecció equivalent, de projecció conforme –com ho són els mapes que fan servir la projecció de Mercator–, o bé de projecció azimutal equidistant, que manté l’escala de les distàncies respecte a un mateix punt vectorial, situat al centre del mapa”, explica Patterson. “Cap mapa pla no pot tenir més de dues propietats; el mapa Equal Earth tan sols en té una”, afegeix.

Abans del mapa Equal Earth existia la projecció Gall-Peters, un mapa equivalent que no conserva les formes familiars dels continents; i també la projecció Robinson, que era visualment atractiva però no equivalent, segons que explica Patterson.

L’investigador explica que el seu equip es proposà de crear un mapa que fos agradable a la vista i mostrés els continents sense distorsionar-ne la mida.

“El suport de la Unió Africana és una fita històrica”, diu Fara Ndiaye, cofundadora de l’organització Speak Up Africa, una de les promotores de la campanya “Correct the Map”. “Transforma una reivindicació cultural en una reivindicació política.”

Ndiaye diu que la UA continua emprant la projecció de Mercator a les seves pàgines web, però que l’organització treballa per canviar-ho. Els promotors de la campanya, explica, han demanat a moltes organitzacions internacionals que substitueixin els mapes.

A la versió d’ordinador de Google Maps, els usuaris poden triar entre la projecció de Mercator i la projecció de globus terraqüi; a la versió mòbil, Google Maps tan sols ofereix la projecció de Mercator.

El Banc Mundial utilitza les projeccions Winkel Tripel o Equal Earth en els mapes estàtics; els mapes interns de l’organització empren la projecció de Robinson, no pas la de Mercator.

“Encara que altres aplicacions de cartografia continuen emprant la projecció de Mercator, estem substituint-les per Equal Earth”, afirma l’organització en un comunicat remès a The Washington Post. “El Banc Mundial es compromet a garantir una representació precisa de totes les persones, en totes les plataformes”.

El Servei Geològic dels Estats Units (USGS) empra la projecció de Mercator per als mapes de base, és a dir, per als fons sobre els quals elabora els seus mapes. La projecció de Mercator continua essent l’estàndard al sector cartogràfic, per la capacitat única de conservar els angles i les formes, segons que explica Jason Burton, portaveu del USGS, que afegeix que l’organització treballa en l’actualització dels mapes base perquè, en última instància, els usuaris puguin triar entre projeccions diverses a l’hora de visualitzar-ne els mapes.

Ndiaye, per una altra banda, afirma que abandonar la projecció de Mercator canviaria la manera com el món entén l’Àfrica, i també la manera com els africans entenen el seu continent.

“Significa que els nens de l’Àfrica, i d’arreu del món, obriran un llibre de text i veuran el seu continent representat a escala real –afirma–. Els mapes no són neutrals. Mai no han pretès ser-ho. Modelen la nostra manera d’aprendre, d’imaginar el poder i de veure’ns a nosaltres mateixos.”

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb