09.12.2025 - 21:40
The Washington Post · Tatum Hunter i Frances Vinall
A Austràlia es despertaren ahir en un país nou: tot just acabava d’entrar en vigor la prohibició de les xarxes socials per als usuaris de menys de setze anys.
Però, com molts més joves australians, Mariska Adams i els seus amics estan en peu de guerra contra això que consideren un canvi radical al seu estil de vida. Ella explica que té setze anys, de manera que no està subjecta a la prohibició, però molts dels seus amics encara en tenen quinze. I ja s’han empescat mètodes de tota mena per a esquivar la prohibició: anar a plataformes noves, crear comptes falsos o, fins i tot, iniciar la sessió amb els comptes dels seus pares.
“Tampoc és que protestem sense motiu. Únicament volem mantenir-nos en contacte amb els nostres amics, com han fet tantes generacions anteriors”, diu Adams, que viu a Brisbane. “Prohibir les xarxes socials no solucionarà cap dels problemes que [el govern] creu que solucionarà.”
L’any passat, Austràlia esdevingué el primer país del món a aprovar una llei que impedia als joves de fer servir les xarxes socials més populars, incloent-hi YouTube, Twitch, TikTok i Instagram. El govern de centre-esquerra del primer ministre, Anthony Albanese, presentà la proposta de llei el novembre del 2024, després d’un “un llarg procés de consultes amb joves i pares”. La llei s’aprovà aquell mes mateix amb el suport del partit conservador, el principal grup de l’oposició, mentre que alguns diputats independents i del grup dels Verds, d’ideologia progressista, hi votaren en contra.
Els partidaris de la llei l’han lloada com una victòria per als joves i per a les famílies australianes, i l’han presentada com un model a seguir en altres països. Els detractors, en canvi, l’acusen de ser una extralimitació del govern en les llibertats individuals, i de violar els drets dels pares i la privadesa dels joves.
Gran part dels australians donen suport a la llei, segons nombrosos sondatges publicats aquests darrers mesos. Però la gran majoria dels joves enquestats pensa desobeir-la. Aquests darrers dies, el portal Reddit s’ha omplert de consells per a esquivar la prohibició i vulnerar els controls de verificació d’edat, que inclouen comprar màscares que imitin la cara d’un adult o bé suplantar la identitat d’algú més gran. Uns quants adolescents australians expliquen a The Washington Post que, en previsió que les plataformes comencin a demanar proves d’edat, ja han creat comptes nous amb carnets d’identitat d’adults.
De fet, la lletra petita de la llei deixa moltes preguntes sense resposta. Com se suposa que les plataformes verificaran que els seus usuaris tenen setze anys, pel cap baix? N’hi haurà prou amb recórrer a argúcies simples –com ara, fer servir una VPN, que permet a l’usuari de connectar-se a internet des d’una altra ubicació– per a eludir els sistemes de verificació d’edat? Què impedeix que els joves simplement passin a fer servir les nombroses plataformes no incloses en la prohibició, com ara Roblox i Discord, on també s’han registrat casos d’assetjament?
Les principals empreses tecnològiques –incloent-hi Meta, TikTok i Snap– s’han manifestat en contra de la prohibició, però han accedit a complir l’obligació de prendre “mesures raonables” per a verificar l’edat dels usuaris. Meta, la matriu d’Instagram i Facebook, ha anat alertant els usuaris de menys de setze anys que els eliminaria els comptes aviat.
Tot i aquests interrogants, molts pares han rebut la prohibició amb els braços oberts. “Considerem que és un primer toc d’atenció a les plataformes”, diu Dany Elachi, pare de cinc fills i co-fundador de la Heads Up Alliance, una xarxa de pares que lluita per a endarrerir l’accés dels joves a les xarxes socials i els telèfons intel·ligents.
D’altres, tot i mostrar-se satisfets amb la prohibició, expressen cert recel pel període transició a un món sense xarxa social: menys estona a internet, al cap i a la fi, significa que els seus fills passaran a tenir molt més temps sense res a fer.
Amanda Oliver, mare de cinc fills de l’estat australià de Queensland, diu que li ha costat Déu i ajuda aconseguir que la seva filla Emma, d’onze anys, deixi de fer servir les xarxes socials. Diu que està encantada que la prohibició entri en vigor abans que la seva filla entri de ple en l’adolescència, però afegeix que encara li queden cinc anys llargs.
“Ens hem avançat als esdeveniments comprant-li una bicicleta nova, un munt de materials de manualitats i provant d’ensenyar-li a cuinar”, diu Oliver. “Com a mare permanentment esgotada, sincerament, no tinc gens de ganes de fer res d’això. Però aquest és el meu deure com a mare, oi? Així que provaré d’entretenir-la com pugui durant els cinc anys vinents, per molt que em pugui costar.”
Però les famílies contràries a la llei lamenten la intromissió del govern en l’educació dels seus fills. Algunes, de fet, fins i tot es mostren disposades a ajudar-los a esquivar la prohibició.
“El govern es fica on no el demanen”, diu Melissa Di Vita, una mare de Queensland. “Sóc perfectament capaç de criar els meus sense les ingerències del govern.”
Di Vita explica que deixarà que el seu fill, de dotze anys, continuï veient YouTube amb un compte d’adult. A ella i més pares els preocupa que provar d’impedir l’accés dels joves a les grans plataformes els empenyi a xarxes socials amb menys controls.
L’Evelyn, una jove de catorze anys de Nova Gal·les del Sud –que accedeix a parlar amb The Washington Post amb la condició que tan sols se’n publiqui el nom de pila– diu que continuarà fent servir Snapchat i Instagram amb el vist-i-plau de la seva mare, Catherine, que diu que li deixarà fer servir la seva identitat per a eludir els sistemes de verificació d’edat.
“No em preocupa la prohibició, i no crec que a ningú li preocupi gaire: tinc entès que no serà gaire difícil d’esquivar”, diu l’Evelyn. Els seus amics també li han dit que faran servir la identitat dels seus pares o germans grans per esquivar els sistemes de verificació d’edat.
Richard Stokes, director executiu de l’Associació Australiana d’Internats, diu que dóna suport a la prohibició, però que li hauria agradat que no hagués entrat en vigor justament al començament de les vacances d’estiu al país. A l’interior d’Austràlia, tan extens i escassament poblat, molts nens han de matricular-se a internats perquè no tenen escoles a prop, i les vacances sovint poden ser una experiència solitària. Aquests infants solen recórrer a les xarxes socials per mantenir el contacte amb els seus amics, i no solen tenir gaire pràctica amb aplicacions de missatgeria alternatives.
Els estudis han demostrat que els joves de zones rurals, els joves LGBTQ i els joves amb discapacitat poden beneficiar-se enormement de l’ús de les xarxes socials. Stokes confia que els joves trobaran noves formes de mantenir el contacte, però admet que caldrà un cert període d’ajustament.
Els joves no seran afectats pels sistemes de verificació d’edat que les grans plataformes previsiblement començaran a aplicar aviat per complir la prohibició. Aquests darrers dies, alguns fòrums s’han omplert de missatges d’usuaris preocupats sobre com protegir el seu dret de privadesa en cas que les grans plataformes els comencin a demanar documents per a verificar-ne la identitat. Molts fins i tot temen que aquests sistemes de verificació d’edat obrin la porta a restriccions a la llibertat d’expressió a les xarxes.
Ha estat per això, precisament, que moltes organitzacions de defensa de la llibertat d’expressió i de la privadesa a les xarxes s’han manifestat contra la llei. L’any passat, la Comissió Australiana de Drets Humans expressà “dubtes seriosos” sobre la proposta de llei, i instà el parlament a trobar “vies menys restrictives” per a protegir la seguretat dels infants a les xarxes sense restringir-ne els drets.
Sigui com sigui, Adams i els seus amics no pensen restar plegats de braços. Quan una aplicació els demanà que pengessin una foto seva per a poder-ne verificar l’edat, ells penjaren una fotografia d’un gos golden retriever que havien trobat a Google.
El truc funcionà, segons que explica Adams.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
