Un jutjat investiga per primera vegada la Guàrdia Civil pel Catalangate

El jutjat d’instrucció 2 de Barcelona ha admès a tràmit la querella presentada per cinc empresaris i desenvolupadors tecnològics (Joan Arús, Jordi Baylina, Pau Escrich, Joan Matamala i Xavier Vives) contra ex-alts càrrecs del CNI, la Guàrdia Civil i les empreses fabricants del programari espia Pegasus, de la companyia NSO, i Candiru, de Saito Tech Ltd. Aquesta acció legal, coordinada per l’associació de víctimes Sentinel Alliance, s’afegeix a les diverses accions legals que algunes de les desenes de víctimes de l’escàndol d’espionatge contra el moviment independentista, conegut com a Catalangate, han dut a terme aquests darrers anys. 

La querella va ser registrada el 30 d’abril de 2025 i acusa els querellats de presumptes delictes de descobriment i revelació de secrets informàtics i d’accés il·legal a sistemes informàtics. L’acció judicial destaca per ser la primera que demanar explícitament a la justícia que investigui l’ús de Candiru, un programari espia d’alt impacte del qual el govern espanyol no ha admès l’adquisició ni l’ús fins ara. De fet, va ser la descoberta d’una infecció activa en un dels querellants (Joan Matamala) que va permetre a Microsoft de llançar una actualització de seguretat crítica que va protegir més de 1.300 milions de dispositius a tot el món.

La querella també documenta que un dels querellants (Jordi Baylina) va ser objecte d’espionatge mentre era a Suïssa, on resideix. Aquest fet afegeix una dimensió internacional al cas, atès que aquest cas d’espionatge pot significar una vulneració de la sobirania i la legislació de Suïssa.

Aquests querellants van presentar inicialment la denúncia a l’Audiència espanyola, però el magistrat Fernando Andreu la va rebutjar tot dient que no era de la seva competència i que haurien de presentar la querella a un jutjat ordinari. I així ho van fer. L’admissió a tràmit implica que el jutge haurà de decidir ara quines de les diligències sol·licitades per l’acusació s’han de practicar per aclarir els fets. El jutge ha donat cinc dies a la fiscalia perquè informi sobre les diligències que considera necessàries.

Les diligències sol·licitades: la clau de la investigació

Els querellants han sol·licitat un seguit d’actuacions per a identificar l’abast de l’espionatge i els seus responsables. Les principals diligències demanades inclouen: sol·licitar al consell de ministres que desclassifiqui tota la documentació sobre l’ús de Pegasus i Candiru contra els querellants, incloent-hi les autoritzacions judicials o administratives, el cost de les operacions i els expedients generats; citar a declarar l’ex-directora del CNI Paz Esteban i els ex-directors de la Guàrdia Civil Félix Vicente Azón Vilas i María Gámez Gámez, a més dels directius de NSO Group Shalev Hulio i Omri Lavie i de Saito Tech Ltd, Isaac Zack.

A més, demanen d’emetre ordres europees d’investigació a Luxemburg i comissions rogatòries a Israel per a obtenir documentació i testimonis de les seus de les empreses de programari espia i les seves filials. També volen que els Mossos d’Esquadra elaborin informes pericials sobre els dispositius dels querellants per acreditar les infeccions. També se sol·licita la declaració dels experts de The Citizen Lab i Amnistia Internacional que van documentar inicialment el cas CatalanGate.