Acció Cultural presenta el lema del Vint-i-Cinc d’Abril 2026: “Davant les agressions, som la força del país”

Acció Cultural del País Valencià (ACPV) ha presentat el lema del Vint-i-Cinc d’Abril 2026: “Davant les agressions, som la força del país”. En una conferència de premsa, acompanyada d’unes quantes organitzacions que hi donen suport, ha fet una crida a participar en la manifestació de la diada, que eixirà de la plaça de Sant Agustí de València a les 18.00.

Anna Oliver, presidenta d’ACPV, ha explicat la importància de donar veu a entitats amb les quals treballen braç a braç al llarg de l’any, i que també fan una tasca de denúncia, de fiscalització del govern i de reclamació de millora dels seus drets. “Patim un govern d’extrema dreta des del començament de la legislatura, que va desfer absolutament tots els avanços que havia aconseguit el govern del Botànic, sense proposar res en positiu que substituïra tota aquesta desfeta. Després, lamentablement, el país va haver de suportar la dana, però sobretot va haver de patir la negligent actuació del govern que els havia de protegir. Això va provocar una paràlisi governamental en què l’única preocupació va ser salvar el senyor Mazón, al qual encara avui en dia hem de suportar com a diputat”, ha dit.

Ha criticat, a més, que el substitut de Mazón com a president, Juanfran Pérez Llorca, ha continuat la mateixa línia i tampoc no ajuda el sector cultural. En aquest sentit, ha denunciat els atacs al català en l’escola pública i ha dit que el govern continua ofegant entitats que treballen per la defensa de la llengua com ACPV, però també institucions públiques com l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). “Un govern valencià ha d’estar autocentrat i ha de treballar per a tota la població, també per als qui no pensem com ells”, ha dit.

Les reivindicacions dels llauradors

Carles Peris, secretari general de la Unió Llauradora i Ramadera, ha explicat l’infrafinançament que pateix el sector agrari valencià i ha dit que cal defensar el camp al carrer. Diu que han de competir en el mateix mercat amb menys suport i amb costos i amb exigències molt superiors a les d’altres zones productores, la qual cosa provoca l’abandonament dels camps i la falta de relleu generacional. “Això és un problema estructural per a nosaltres, però també per a tot el País Valencià, perquè si no tenim joves, ni tenim futur, ni tenim país. Els joves no arriben perquè no hi ha rendibilitat, perquè hi ha molta incertesa i perquè falten polítiques valentes”, ha dit.

També ha reivindicat la defensa del territori i la capacitat de produir els nostres propis aliments, la nostra sobirania alimentària, per a no dependre d’uns altres territoris. “Defensar el camp no és només una qüestió sectorial, és una qüestió de país, és defensar el territori, el medi ambient, l’economia i la seguretat alimentària. Per tot això, des de la Unió Llauradora fem una crida directa i sense matisos que el pròxim 25 d’abril hem d’omplir els carrers per exigir un finançament just”, ha dit.

“Expulsar el veïnat és expulsar la nostra llengua”

Tot seguit, ha intervingut Pablo Ramos, del col·lectiu València no està en venda, que va organitzar la històrica manifestació per l’habitatge del 19 d’octubre de 2024, que va acabar amb una acampada a la plaça de l’Ajuntament, i les mobilitzacions posteriors en aquesta matèria a la ciutat. Ha denunciat la creixent pujada dels preus del lloguer a València, que ja se situa en una mitjana de 2.000 euros al mes, les amenaces dels PAI a les zones d’horta, i els desnonaments a famílies vulnerables.

“Hem de lluitar en un mercat turístic predatori que no només ens fa fora dels nostres barris, sinó que substitueix la llengua per l’anglès, espais víctimes del procés de gentrificació i turistificació com ara és el centre de la ciutat. Considerem que expulsar el veïnat també és expulsar la nostra llengua”, ha dit. Per això, el col·lectiu se suma a la mobilització del 25 d’Abril i reivindica la importància de teixir xarxa: “pot ser que el futur a vegades sembla fosc, però l’única forma de trobar el camí és organitzades, organitzades amb els teus companys de treball, amb els teus companys de barri. I és que participes on participes, compartim els mateixos problemes. És igual si ets professor o treballes en l’obra, les proves mèdiques tarden el mateix. Els dos paguem més del 50% del sou en un lloguer i anem en metro. Podem veure en primera persona la degradació dels nostres serveis i en definitiva de tot el nostre país.”

Les petjades de la gota freda

En representació dels Comitès Locals d’Emergència i Reconstrucció (CLER) ha intervingut Rut Moyano. “El que hem viscut els pobles afectats per la barrancada és una agressió, una negligència, una violència que ja s’escapa del vocabulari que tenim a les nostres mans per a definir la situació que hem viscut. I som la força del país, efectivament”, ha dit. Així, ha recordat els milers de voluntaris que van acudir a ajudar a les zones afectades, que són els qui van donar resposta davant la passivitat del govern. “Nosaltres estem patint especialment totes aquestes polítiques d’ultradreta després del pacte del PP amb Vox, però també estem experimentant el camí que passa per fer poble, fer comunitat i fer país, que és precisament la resposta necessària per a combatre unes polítiques absolutament destructives i de mort”, ha dit.

Ha denunciat que després de la gota freda van derogar la llei de l’Horta i que en zones afectades es projecten ara ampliacions de zones comercials i residencials. “No entenem què passa. No entenem com després del que va passar el 29 d’octubre són les grans empreses de nou les que tindran el protagonisme en la zona afectada per la dana. Hauria de ser la nostra seguretat, el nostre benestar i la nostra dignitat la prioritat de qualsevol governant. L’actual govern de la Generalitat Valenciana no té ànima, no té humanitat. A aquest govern les persones li som igual, de la mateixa manera que la llengua, que la cultura, que el país, que el poble i la comunitat li són igual. Per això estarem en la manifestació”, ha dit.

La memòria com a fil conductor

Àngel González, president de la Coordinadora Memorialista del País Valencià, ha recordat el que va implicar la repressió de la dictadura franquista cap a la llengua, la cultura i la identitat. “Però no tan sols es va quedar allà, en aquella època pretèrita, sinó que continua viva, continua influenciant la situació actual”, ha lamentat. Així, ha enumerat diferents atacs que es van patir durant la transició, com ara els atemptats a Joan Fuster i la llibreria Tres i Quatre, i l’assassinat de Guillem Agulló l’any 1993.

“El sector de la memòria democràtica som un sector tremendament afectat per la política antimemòria, antidrets humans i antillibertats d’aquest govern. Ens van derogar la nostra llei de memòria democràtica. Diuen que la memòria democràtica atempta contra la llibertat d’expressió, la llibertat de càtedra i un grapat de disbarats que no es mantenen en peu. Nosaltres continuarem lluitant i fem una crida al poble valencià a sortir al carrer el 25 d’abril perquè no és tan sols una qüestió de la diada del país. És una qüestió de defensar els nostres drets, la nostra identitat, la nostra llengua i fer front a aquesta ofensiva neofeixista”, ha dit.

Un cartell simbòlic

El cartell de la manifestació del 25 d’Abril d’enguany ha estat dissenyat per l’artista Carles Ubeefe. “He fet un cartell d’acord amb la situació que vivim d’agressions constants i diàries. És un cartell contundent, i agressiu, fins i tot, perquè les agressions són així”, ha explicat. La serp representa aquestes agressions, amb el blau i el verd, que són els colors dels partits que les exerceixen, i hi ha quatre braços amb puny, que representen la força de les quatre barres del país.

“És un homenatge a totes les lluites històriques que hem tingut. Que tinguem molta memòria, que no l’hem de perdre. És celebració de victòries, que també les hem tingut. I també és un homenatge a totes les treballadores culturals que tenim al país, que sempre estan al costat dels moviments populars i socials del País Valencià”, ha dit.

Premis ACPV 25 d’Abril 2026

Finalment, Anna Oliver ha recordat que enguany Acció Cultural celebra cinquanta-cinc anys i que es farà la segona edició del Premis ACPV 25 d’Abril, en un acte en el Jardí Botànic. Les guardonades seran la filòloga i editora Izaskun Arretxe, ex-directora de l’Institut de les Lletres Catalanes i actual directora de l’Àrea de Literatura de l’Institut Ramon Llull; i la Unió de Periodistes Valencians per agrair-los “el treball autocentrat i en defensa de la veritat i del nostre país”.