03.10.2025 - 21:50
De la vila de Sueca, capital de la Ribera Baixa, va arribar a Barcelona Anselm Guinart i González. Hi anava a estudiar la carrera de farmàcia, i hi va conèixer la seva futura dona, Elisa Roig, amb qui es va establir a viure al número 96 del carrer Gran de Sant Andreu. Als baixos de la casa familiar, hi van obrir una farmàcia. La van inaugurar un diumenge, el 15 de novembre de l’any 1896. D’aquell dia, la família en conserva el primer receptari que es va preparar al laboratori de la farmàcia, on elaboraven fórmules magistrals per a guarir. Van ser unes pastilles per al mal de coll fetes amb clorur de potassi.
Aquest receptari, juntament amb molts més, romanen entre pots d’apotecari i antics instruments de laboratori que han sobreviscut després d’haver donat servei en aquest establiment, amb 129 anys d’història, a unes quantes generacions de santandreuencs. Penjada a la paret, a la rebotiga, hi ha l’orla de la llicenciatura en farmàcia del besavi Anselm, corresponent al curs 1893-1894. Dos anys després, va començar a preparar fórmules que remeiaven mals, algunes de les quals encara avui es preparen en aquesta farmàcia que ha passat de pares a fills per quatre generacions i que també ha atès unes quantes generacions de veïns del barri. “Guardem receptes antigues, alguns ingredients i cremes, sobretot solucions dermatològiques. Per exemple, recepten moltes càpsules per a la caiguda dels cabells. Allò que no podem fer nosaltres, tenim la possibilitat de demanar-ho allà on tenen el permís per a fer-ho, i d’aquesta manera no deixem de donar el servei, encara que ho facin fora”, expliquen.
El temps parla en els mobles de fusta de melis, el taulell i els armaris, amb fusta i marbre, les vitrines i les làmpades d’aquesta farmàcia modernista. Abans d’entrar-hi, la decoració de la façana ja ens parla d’aquella època, amb ferro forjat i marcs i lletres en ceràmica. És una botiga protegida com a bé cultural d’interès local. Amb motiu del seu centenari, va ser reformada, però se’n van conservar tots els mobles i objectes originals, que és el que avui afegeix valor a la seva manera propera d’atendre els clients.
Del fundador de la farmàcia, el negoci va passar al fill Joan Guinart i Roig, que també va estudiar farmàcia per poder agafar el relleu del pare, l’Anselm, i dispensar combinacions magistrals per a tractar símptomes i mals. La següent generació també va aportar un farmacèutic a la família i un nou relleu al capdavant de la botiga. Va ser Joan Guinart i Ferran, que és el pare dels dos germans que avui són els encarregats de la farmàcia, Margarita i Lluís Guinart. Són la gran i el petit de sis germans que, de ben petits, quan tornaven del col·legi cada tarda, jugaven i feien deures a la farmàcia, tot esperant l’hora de tancar i anar cap a casa.
Margarita Guinart va tenir clar que volia estudiar farmàcia, com havien fet el besavi i els seus descendents. “Ella ja tenia inclinació per la ciència i la biologia”, explica el seu germà petit, que va seguir el mateix camí. “Jo trobava que era una professió maca perquè té el vessant més tècnic d’anatomia i biologia i, al mateix temps, la farmàcia és un establiment de proximitat, a peu de carrer, i això m’agradava”, explica. “Els farmacèutics tenim una professionalitat sanitària i de confiança. No pots fer un diagnòstic, però dónes un consell, una primera ullada, i la gent et té afecte.”
Icona modernista de la ciutat
Actualment, el número del carrer és el 306, en aquesta artèria de Sant Andreu amb tanta vida comercial. “Aquí, amb prou feines hi arriben turistes, però sí que vénen sovint grups de gent gran o d’infants d’altres llocs de Barcelona per conèixer el nostre barri i aquí, davant la nostra façana, els expliquen la història de la farmàcia”, comenta Lluís Guinart.
A la rebotiga tenen el magatzem i taules de treball. “Hem conservat a la botiga tot el mobiliari del 1896”, remarca Lluís Guinart. També a la rebotiga hi ha algun espai amb cadires per a atendre els clients a qui donen serveis de tractaments personalitzats, com ara, prendre la tensió o fer analítiques específiques de glucosa, triglicèrids o colesterol amb una màquina que ho fa allà mateix. Els productes de parafarmàcia, com ara suplements alimentaris, és una branca que amb els anys ha crescut molt, comenten.
Paral·lelament a l’atenció a la botiga, els farmacèutics fan “formacions facilitades pel Col·legi de Farmacèutics per a actualitzar el coneixement mèdic, perquè contínuament surten medicaments nous i maneres diferents de dispensar-los”, explica Lluís Guinart. “D’aquesta manera, també ens preparem per a les possibilitats de nous serveis a la gent.” L’ambient de poble, com va ser un dia Sant Andreu, encara roman en les converses al carrer i en aquesta botiga de barri. “La gent aquí és senzilla, et té confiança i l’atenció aquí és personal, hi ha una relació de proximitat.”
En aquesta farmàcia també veuen passar clarament les estacions de l’any. “A l’hivern, despatxem molts antigripals, medicaments per als constipats i la bronquitis. A l’estiu, la protecció solar i els repel·lents de mosquits i productes per a les picadures, i a la primavera, tot el que tracta les al·lèrgies, sobretot si ha plogut molt”, explica Guinart. Durant tot l’any, els productes més venuts són el paracetamol i l’omeprazol, i també Voltadol per al dolor.
L’any que ve aquest comerç farà 130 anys. És una història ben llarga que ha passat guerres i epidèmies, com la del tifus que va afectar la ciutat l’any 1914. “És un orgull i una satisfacció poder continuar encara avui la tradició familiar”, precisa Margarita Guinart, que ja fa trenta anys que treballa a la farmàcia. Entre la vintena de membres de la cinquena generació de Guinart, expliquen que, com a mínim, ja hi ha un nebot que és farmacèutic, per tant, ja albiren el relleu familiar.
