Isona Passola és una experimentada productora catalana que també ha trepitjat els terrenys de la direcció i els guions, especialment amb dos documentaris sobre Catalunya, una de les seves passions. Parlem amb ella, en el marc de la sèrie ‘A punt per a la independència? (entrevistes Diada 2016)’ sobre el moment polític actual que passa, obligatòriament, per la mobilització de la Diada i la qüestió de confiança al president de la Generalitat. Elogia el poder de la gent al procés però diu que ara és l’hora dels polítics. També demana unitat en la qüestió de confiança i que el procés necessita els comuns, molts dels quals, ens diu, fan costat a la independència. Continuem amb ella la sèrie d’entrevistes que té el propòsit de copsar la mirada del país al moment polític actual.

—Nom: Isona Passola.
—Independentista? Sí.
—Des de quan? Des que vaig llegir escrits dels meus avis, que ja ho eren.
—La política és… necessària i ha de ser neta.
—Com es defineix políticament? Seria a l’òrbita de la socialdemocràcia europea d’esquerres. Penso que en aquests moments, mantenir la societat del benestar és la cosa més revolucionària que es pot fer. 
—Teniu llibre de capçalera: L’Odissea, d’Homer.
—El personatge històric que l’inspira: Valentí Almirall.

—Quin objectiu ha de tenir aquesta Diada?
—Estem en un moment en què el protagonisme l’han de tenir els polítics per portar-nos al lloc on volem. Per tant, la Diada ha de servir de reforç per a ser al costat dels polítics.

—Ho aconseguirem?
—A mi m’agrada molt la qüestió de la descentralització. Penso que en una Catalunya independent s’ha d’assolir la descentralització política i cultural. I sí, crec que la població sortirà al carrer i vull creure-ho.

—Creieu que la gent està cansada de mobilitzar-se?
—Això és absurd i ridícul, i no ho diuen sinó els qui volen enfonsar el procés més democràtic, més festiu i més generós que hi ha hagut a Europa des de fa cinquanta anys. Les majories de la població que pensen i actuen, i com que pensen i actuen són la població que compta, han anat fent com havien de fer en cada moment. Han votat quan calia i s’han manifestat quan creien que ho havien de fer.

—Què li agradaria que passés a la qüestió de confiança?
—Hem votat què hem votat, i ho ha votat la majoria dels grups. Per tant, crec que han de ser coherents i fer confiança a Puigdemont, entre més coses, perquè no solament és el president que volia Junts pel Sí, és el president que volia la CUP. Si canvies un president per un altre, no pots no fer-li confiança.

—Si Puigdemont no la supera i anem a eleccions, el procés s’acaba o en surt reforçat?
—Per favor, com vols que s’acabi? Però si hi ha una mobilització i un estat d’ànim majoritari i un col·lectiu a favor que això vagi endavant. De més difícils, n’hem sortit. Fins i tot els qui no estan per la independència volen canvis radicals. Per tant, el procés evolucionaria. Com l’aigua, que quan baixa agafa diferents formes però sempre acaba arribant al mar.

—RUI sí o RUI no?
—(Riu) Com toqui, no ho direm pas tot tan clar. No hem d’ensenyar les cartes.

—Però què us agradaria?
—És que em sembla tan absurd. Qualsevol procés democràtic és unilateral, perquè és per majoria. Sigui RUI, sigui DUI o sigui què sigui, els resultats de la democràcia sempre són unilaterals.

—Com creieu que hi pot reaccionar l’estat espanyol?
—L’estat espanyol històricament hi ha reaccionat de la pitjor manera. Passa que aquesta pitjor manera, les armes, avui dia no les pot fer servir perquè l’exèrcit no és seu –és supeditat a l’OTAN– i perquè, a més a més, som en un context europeu democràtic. Facin què facin, tenen les de perdre. Més que mai.

—Per guanyar el RUI cal eixamplar més la base independentista?
—Tan sols hi ha una manera d’eixamplar la base independentista: fer la independència i fent-ho bé. Però pel camí, les coses que fem les hem de fer bé. Manifestacions cíviques i pacífiques, vots democràtics… Si continuem per aquest camí, la gent mínimament educada i intel·ligent, llevat que tingui una animadversió preconcebuda, s’hi apuntarà.

—Hi ha independència sense els comuns?
—Encara es poden treure alguns vots de socialistes i efectivament, dels comuns. Conec directament molts comuns que votarien per la independència. Els tinc molt a prop i com que crec en el seu sentit comú rupturista, i crec que la ruptura més important que es pot fer per canviar l’estat espanyol és la independència, crec que hem de comptar amb ells.

—Tres coses de la independència que la motiven i que utilitza per convèncer un indecís.
—La primera més important és que el millor federalisme es pot fer a partir de la independència. Sense la independència, Espanya no és possible. Com deia Pedrolo, només amb un minut d’independència pots fer el millor federalisme, perquè llavors és quan pots pactar d’igual a igual. Segona cosa, que per a Espanya, la independència de Catalunya serà enormement positiva. La gent no pensa sinó en termes econòmics, però en termes de regenerar una nació i una estructura d’estat, finalment hi haurà d’haver per nassos la modernització d’Espanya.

—I la tercera?
—Quan una població durant els segles, en les circumstàncies més difícils, de totes les maneres possibles ha demanat institucions pròpies i llibertat col·lectiva en circumstàncies molt adverses, no hi ha cap demòcrata que es pugui oposar a allò que desitgi la majoria dels catalans. Per democràcia s’ha de ser independentista si la majoria vol la independència.

—Quin és el màxim error que ha comès el procés?
—Jo crec que fer-ho com si fos un error, és un error. Gestionar la complexitat és molt més difícil que gestionar la simplicitat. Per tant, entenc que s’ha gestionat la complexitat magistralment bé.

—I encert?
—La projecció internacional, sobretot amb el 9-N i amb les manifestacions de l’Onze de Setembre.

—En algun moment ho heu vist molt magre?
—Jo ho vaig veure molt magre quan era petita i sentia el meu pare parlar de la guerra i el franquisme. Ho vaig veure molt magre llavors, però ara ho veig més clar que mai. I em sap molt de greu pels qui se n’han anat i no han pogut veure els resultats de les seves lluites generoses per a aconseguir la llibertat i la independència de Catalunya.

Ajudeu VilaWeb, fent-vos subscriptors

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent encara. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Vicent Partal
Director de VilaWeb