10 llibres clàssics per a regalar aquest Sant Jordi 2025

No sabeu quins llibres regalar per Sant Jordi 2025? Per facilitar-vos la tria, us hem fet una llista de deu clàssics de la literatura universal i catalana. És una selecció de novetats editorials publicades principalment del gener a l’abril d’enguany. Entre les obres seleccionades, hi apareixen, entre més, Persuasió, de Jane Austen, Orestea, d’Èsquil, i L’edat de la innocència, d’Edith Wharton. Així i tot, no hi falten clàssics catalans, com la publicació d’Els sots feréstecs, de Raimon Casellas, que ha fet l’editorial Barcino, o Ocells de fang, de Santiago Rusiñol, que publica la nova editorial gironina Cap de Brot. Tampoc no hi podia faltar la reedició que ha fet l’editorial Bromera de La dona forta, amb motiu de l’any Maria Beneyto.

També us poden interessar altres recomanacions de llibres com ara: llibres d’assaig, llibres per gent que no li agrada llegir, llibres de poesia, llibres de contes, novel·la negra, còmics, llibres de salut i benestar emocial, llibres de gastronomia,  llibres infantils i ficció traduïda al català.

Chéri

Colette

Traducció: Teresa Florit Selma

Editorial: LaBreu

Publicada l’any 1920, Chéri és una novel·la que va tenir un èxit immediat. En el llibre, Colette explora les subtileses de l’amor i la passió per mitjà de la complexa relació entre la Léa de Lonval, una demi-mondaine que voreja els cinquanta anys, i en Chéri, un jove atractiu fill d’una amiga seva. Tot plegat ambientat a la Belle Époque de París.

Orestea

Èsquil

Traducció: Eloi Creus i Miquel Desclot

Editorial: La Casa dels Clàssics

L’Orestea és una trilogia d’obres dramàtiques de la Grècia antiga escrita per Èsquil, dramaturg grec predecessor de Sòfocles i Eurípides i considerat el creador de la tragèdia grega. Orestea és una obra important i transcendental perquè és l’única obra que es conserva del teatre grec antic. A més, és el darrer volum de les Tragèdies d’Èsquil que ha editat La Casa dels Clàssics, formades per Agamèmnon, Les Coèfores i Les Eumènides.

Persuasió

Jane Austen

Traducció: Maria Rossich

Editorial: Viena

Els experts consideren Persuasió la gran novel·la de maduresa de Jane Austen. Va publicar-se pocs mesos després de la seva mort, el 1817. En aquesta obra, Austen ens presenta Anne Elliot, una dona de vint-i-nou anys que reconsidera un amor de joventut que en el seu moment va rebutjar. Un llibre, doncs, que parla d’amor i de segones oportunitats.

La dona forta

Maria Beneyto

Editorial: Bromera

Per a commemorar l’any Maria Beneyto, l’editorial Bromera ha reeditat l’obra més popular de l’autora, La dona forta, publicada per primera vegada el 1967. Segons l’editorial, Beneyto és una de les autores més brillants de les lletres valencianes. En aquesta obra, l’autora ens situa en un ambient burgès on un grup de dones desafien les convencions d’una societat marcada per la repressió i el control franquista.

Els sots feréstecs

Raimon Casellas

Editorial: Barcino

Els sots feréstecs, publicada el 1901, és considerada la primera novel·la modernista i la que marca l’inici d’una de les èpoques més brillants de la narrativa catalana: el modernisme literari català. És una de les grans novel·les de començament del segle XX i un clàssic indiscutible de la literatura catalana. Mitjançant la història de mossèn Llàtzer, un capellà exiliat en una zona de muntanya, Casellas ens ofereix una societat canviant ambientada al tombant dels segles XIX i XX, marcada pel conflicte entre individu i societat, entre tradició i progrés.

Nicholas Nicleby

Charles Dickens

Traducció: Carles Llorach-Freixes

Editorial: Adesiara

Després de la ruïna i la mort del seu pare, en Nicholas Nickleby, un jove íntegre i despert, ha de procurar de mantenir la germana i la mare en uns temps difícils. A partir de la seva incorporació com a mestre en una escola rural, en Nicholas s’haurà d’enfrontar amb el seu oncle Ralph, un usurer despietat que maldarà per destruir-lo, a ell i la seva germana. Aquesta va ser la tercera novel·la de Dickens, publicada en fulletó de 1838 a 1839.

Vi de solitud

Irène Némirovsky

Traducció: Anna Casassas

Editorial: Cal Carré

Vi de solitud és considerada l’obra més autobiogràfica d’Irène Némirovsky, i tracta de la seva vida d’ençà que era una nena de vuit anys fins a la majoria d’edat. Allò que al principi sembla un retrat costumista d’una família burgesa és, en realitat, una història punyent de rebuig i repulsió de la protagonista cap a la seva família i, molt especialment, la seva mare. Tot plegat, Némirovsky ho ambienta de manera excel·lent en una Europa grisa durant la primera meitat del segle XX.

Ocells de fang

Santiago Rusiñol

Editorial: Cap de Brot

Ocells de fang, publicada per primera vegada el 1905, és un recull de relats tragicòmics protagonitzats per personatges ingenus que lluiten contra la realitat per trobar-hi el seu lloc. Podria ser a la selecció de relats i contes, però el fet que Rusiñol sigui una de les figures més importants del modernisme literari català fa que sigui inevitable considerar-lo un clàssic de les lletres catalanes.

L’edat de la innocència

Edith Wharton

Traducció: Marta Pera Cucurell

Editorial: Viena

En la dècada del 1870, un advocat jove i brillant anomenat Newland Archer es compromet amb la senyoreta May Welland, una noieta dolça i ingènua que ha estat educada per ser l’esposa perfecta. El matrimoni és previst per al cap de dos anys, però la relació de la parella trontolla amb l’aparició d’una cosina de la May, l’Ellen Olenska, una dona de trenta anys atractiva, independent i poc convencional que torna a Amèrica fugint d’un matrimoni amb un comte polonès. En aquest llibre, Wharton narra de manera excepcional un triangle amorós ambientat a la Nova York de l’edat daurada.

Mary, una ficció

Mary Wollstonecraft

Traducció: Esther Tallada

Editorial: Cal Carré

Fa poques setmanes, Antònia Carré-Pons, responsable de l’editorial Cal Carré, explicava això a VilaWeb: “Publicar aquesta novel·la de Mary Wollstonecraft (1759-1797) és un motiu de satisfacció doble. Primer, perquè l’autora és molt coneguda per haver estat una pionera del feminisme (i perquè és la mare de Mary Shelley, l’autora de Frankenstein), però no ho és tant com a novel·lista.” Escrita abans que la Vindicació dels drets de la dona (1792), Mary, una ficció (1788) és una novel·la de finals tràgics que rebutja els models femenins que la societat del segle XVIII oferia.