Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Dissabte  14.02.2015  00:00

Autor/s: Josep Miquel Bausset · Monjo de Montserrat

Els Sants Ciril i Metodi

Men?ame
 

Tots i que mig amagats, a causa de l’interès comercial per vendre la festa de Sant Valentí, hui dia 14 de febrer celebrem els sants Ciril i Metodi, nascuts a Tessalònica el segle IX. Aquests dos germans, que van ser monjos, van sobreeixir per la seua missió evangelitzadora entre els pobles eslaus, i per això mateix, per la seua tasca d’inculturalització de la fe entre aquesta gent.
 
Va ser el príncep de la Gran Moràvia, Ratislau, qui demanà a l’emperador bizantí Miquel III que enviara un bisbe per a explicar la fe en la llengua del poble. I van ser Ciril i Metodi els qui començaren a evangelitzar els països eslaus. Ells van comprendre que no podien predicar l’Evangeli si no ho feien en la llengua del poble eslau, per la qual cosa traduïren a aquesta llengua la Bíblia i els textos teològics, per a així celebrar la litúrgia.

És pel zel pastoral dels Sants Ciril i Metodi, que el papa Joan Pau II, el 31 de desembre de 1980, els va proclamar patrons d’Europa, juntament amb Sant Benet.

Ja abans, el 2 de febrer de 1969, el papa Pau VI, en la carta apostòlica, Antiquae nobilitatis (que els bisbes valencians haurien de llegir!) posava de manifest la importància de la traducció dels textos bíblics i litúrgics a l’antiga llengua eslava que van dur a terme els dos germans: 'Un mèrit insigne de Sant Ciril i Sant Metodi fou el d’haver iniciat la litúrgia en llengua eslava, perquè volien la participació del poble en el culte. El Concili Vaticà II, en el seu aggiornamento litúrgic i pastoral, ha disposat que el culte diví siga celebrat en la llengua pròpia de cada un dels pobles'. Llevat del País Valencià, li va faltar dir al papa Joan Pau II.

Va ser Ciril qui va construir un alfabet, adaptant els sons peculiars de la llengua eslava, d’ací el nom d’alfabet ciríl·lic. Però en aquesta bona tasca dels dos germans hi hagué problemes, ja que alguns dirigents eclesiàstics no van vore bé això (com passa al País Valencià amb la majoria dels rectors) ja que creien que només hi havia tres llengües sagrades: l’hebreu, el grec i el llatí. Ciril i Metodi rebutjaren aquesta absurditat amb les paraules de Jesús de predicar l’Evangeli a totes les nacions. Convençut el papa Adrià II de la idoneïtat d’adoptar la llengua del poble,  aprovà les traduccions eslaves de la Bíblia que havien fet els dos germans.

A la mort de Ciril, Metodi, que ja era bisbe, va tindre problemes amb eclesiàstics germànics que no s’adaptaven als costums eslaus i que, absurdament, utilitzaven a l’Església el llatí, de la mateixa manera que ara els rectors valencians utilitzen el castellà. Per aquest enfrontament, Metodi va ser empresonat i posteriorment perdonat pel papa Joan VIII. Però per a 'evitar' conflictes, el papa Joan VIII, inexplicablement, va reprovar l’ús de l’eslau en la litúrgia.

Més tard, Metodi va ser acusat d’heretgia, de la qual cosa es va defendre, i una vegada absolt, el papa Joan VIII el va exonerar de l’acusació i va aprovar de nou l’eslau a la litúrgia, a condició que l’Evangeli es proclamara, primer en llatí i després en eslau.
 
A la mort de Metodi, el 885, de nou els seus enemics van acusar el successor d’aquest bisbe, i per això el papa Esteve V va tornar a prohibir l’ús de l’eslau a la litúrgia.

Els germans Ciril i Metodi, no solament van ser missioners i evangelitzadors. També van ser promotors de la cultura, a més de precursors de l’ecumenisme, ja que van treballar per conservar la unitat de la fe entre les Esglésies de les quals ells en procedien, i les Esglésies de les terres eslaves que ells van evangelitzar.

Ciril i Metodi van defensar les característiques pròpies pel que fa a la llengua i a la cultura de les noves Esglésies, a desgrat i amb l’oposició (com ara) dels qui creien erròniament que aquestes particularitats eren un atemptat a la unitat de l’Església. Per això el papa Joan XXIII definí aquests dos germans com a 'dues columnes de la unitat, dos missatgers de pau'. I anys després, el papa Joan Pau II afirmà: 'Ciril i Metodi són models per a tots els missioners que han treballat per traduir a les llengües vives dels diversos pobles, la Bíblia i els textos litúrgics”, a fi que la paraula de Déu siga 'accessible segons les formes expressives pròpies de cada civilització'.
 
La missió evangelitzadora i d’inculturalització en la llengua dels eslaus dels sants Ciril i Metodi, la tindran en compte els nostres bisbes? Per què la revista del bisbat d’Oriola-Alacant o la de València (tot i dir-se Paraula) no publica cap article en valencià? Quantes misses en la nostra llengua es fan a les parròquies valencianes? Per què les web dels bisbats de València, de Sogorb-Castelló i d’Oriola-Alacant continuen marginant el valencià? Els valencians podrem tindre algun dia la nostra llengua la litúrgia?           

Si el Misteri d’Elx és íntegrament en valencià, per què la llengua de Sant Vicent Ferrer i de Sor Isabel de Villena continua marginada a les nostres parròquies? Per què hem de deixar el valencià a la porta de l’església quan anem a celebrar la nostra fe?

Que l’exemple d’inculturació que van fer els Sants Ciril i Metodi ajude l’Església Valenciana a reconèixer, a valorar i a utilitzar la nostra llengua als Seminaris i a la litúrgia. O és que Déu només parla castellà i llatí?