Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Divendres  28.11.2014  06:00

Autor/s: Pere Cardús i Cardellach

Què pensen els membres del CATN de la proposta de Mas? Anirien a la llista?

Germà Bel, Carles Boix, Núria Bosch, Salvador Cardús, Pilar Rahola, Josep Maria Reniu i Ferran Requejo revelen si estan disposats a anar a la llista unitària

Men?ame
 

El president de la Generalitat, Artur Mas, va obrir dimarts la capsa de Pandora. La proposta per a fer el trajecte final cap a la independència implicava configurar una llista unitària sense partits i amb la participació de personalitats de la societat civil, amb professionals i experts en els àmbits sensibles de la transició nacional. De seguida van començar a circular noms de possibles candidats, entre els quals els membres del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN). Hem parlat amb alguns dels components d'aquest òrgan assessor (Germà Bel, Carles Boix, Núria Bosch, Salvador Cardús, Pilar Rahola, Josep Maria Reniu i Ferran Requejo) perquè ens diguessin què opinaven de la proposta de Mas i si estaven disposats a formar part de la llista unitària. Concretament, els hem fet aquestes dues preguntes:

1. Com valoreu la proposta del president Mas?

2. Esteu disposat a anar a la llista proposada pel president?

 

Germà Bel: 'Si fan unes eleccions per veure qui treu més vots, ja s'ho faran'

1. Hi ha una discussió sobre si les pròximes eleccions han de servir per a pronunciar-se sobre la independència o per a decidir quin govern hi haurà. Totes dues opcions són legítimes. I l'aproximació que faci cadascú en aquest debat marca la fórmula de candidatures que defensa per a les eleccions. Hem de decidir sobre la independència o hem de decidir qui governa? Són dues opcions que tenen els seus defensors. Per a decidir qui governa, ja està bé la proposta de llistes de partit. Per a decidir sobre la independència, l'opció correcta és la que va presentar el president Mas.

És obvi que ha quedat pendent de decidir sobre la independència amb una fórmula que generi el mandat democràtic vinculant. Hi ha coses que són evidents. Fer-ho per mitjà d'unes eleccions no és la millor opció, però és l'única que ens queda. La bona és un referèndum. I per això Mas proposa que els divuit mesos s'acabin amb un referèndum de validació final. La proposta de Mas és l'única proposta viable. En qualsevol cas, els partits han d'aclarir si volen fer unes eleccions d'estat o unes eleccions de govern.

2. És una cosa que em pensaré si algú ho proposa. Però no té cap sentit que tingui una resposta a una pregunta que no és real. Jo ja he estat diputat a Madrid. Ja he estat candidat i he fet de diputat. No hi tinc ambició. En tot cas, caldrà haver resolt amb claredat si fem unes eleccions per decidir el govern o per decidir la independència. A Catalunya hi ha molta gent fora del joc de partits —i no parlo de mi— que s'implicarà en tot això si hi ha en joc l'estat. Si es tracta d'unes eleccions per veure qui treu més vots, ja s'ho faran. Però vull que quedi molt clar que no parlo de mi.

Carles Boix: 'Si m'ho proposen, estic disposat a ser-hi'

1. He llegit el discurs i m'agrada molt: per l'estructura lògica, per la pedagogia que fa del moment que vivim, per les solucions que proposa. M'hauria agradat que aquest discurs hagués estat ja pactat per tots els partits del sí-sí, però no ha estat possible. Entenc que després de tot això que ha passat la conclusió lògica és convocar unes eleccions i convertir-les en un referèndum. La fórmula de la candidatura mixta amb els partits enretirats és intel·ligent. No sé quina és la millor fórmula. Jo vull guanyar. Per tant, si guanyar anant separats és possible, està bé. Però em fa l'efecte que si no hi ha una llista unitària hi ha un sector de la població i dels polítics que no seguirà.

La solució no és que els dos partits més grans es posin d'acord i vagin junts i prou. La idea bona és que els partits s'enretiren i es fa una llista el més àmplia que supera el marc dels partits. Els polítics s'enretiren, però cal que la llista l'encapçali el president Mas i el segueixin els líders dels partits que hi donin suport. I després, una representació de prestigi de la societat civil. Diria que aquesta és l'opció que Òmnium i l'ANC han defensat. Em sembla una bona solució perquè si van separats no s'entendran. I la comunitat internacional entendrà el missatge amb una llista que tingui un suport popular molt majoritari. El president s'ha compromès amb un contracte o un programa d'activació de l'estat independent si guanya el sí, que és més o menys la proposta que vam fer al CATN.

2. Jo no em postulo per anar a cap candidatura. Si m'ho proposen, estic disposat a ser-hi, però voldria que la llista fos realment unitària. La proposta del programa és prou clara. Segur que hi haurà problemes en la implementació concreta del programa. Jo em sento còmode amb la proposta sobre aquests divuit mesos. És raonable. És complicat, perquè Espanya és molt complicada. Però estic disposat a anar-hi. No hi haurà cap problema. A més, saps que després d'un any i mig podràs tornar a casa a fer les teves coses.

Núria Bosch: 'No m'agradaria anar a la llista'

1. El pla de Mas pot servir per a fer el plebiscit en unes eleccions. El valor principal és la incorporació a la llista de personalitats que poden atreure el vot dels indecisos. La proposta de llista mixta pot ajudar a foragitar alguns recels amb els partits. L'objectiu que hem de tenir d'ara a les eleccions és acabar de reforçar el suport a la independència. Els últims cartutxos s'han de gastar en un esforç molt gran per a ampliar la majoria sobiranista. Una bona via per a dedicar-se a això és la proposta del president. La incorporació de persones amb capacitat de crear confiança i de seduir els indecisos pot ser un bon camí.

Tampoc no penso que sigui imprescindible fer-ho d'aquesta manera. Potser es poden fer les eleccions amb llistes separades. Jo penso que seria positiu que Convergència i Esquerra anessin en una mateixa llista. Però si no és possible, també poden anar separades amb un programa idèntic en la qüestió de la independència. Les energies s'han de posar a guanyar suport per a la independència i no a discutir si és millor la proposta de Mas o les llistes separades. Hem passat molt de temps debatent el procediment que havíem de fer servir per a consultar. Ara no podem dedicar gaire més temps a debatre les llistes. Cal dedicar l'energia a explicar el missatge positiu de la independència. La proposta de Mas és millor, però potser no és imprescindible.

2. El fet cert és que no m'agradaria anar a la llista. Mai no m'ha agradat posar-me a primera línia política. Jo tinc disposició total a aportar els meus coneixements tècnics, com ara faig en el CATN. Això ho faré amb molt de gust. Però no cal que vagi a la llista. Puc fer la mateixa aportació assessorant i ajudant sense haver de ser a la llista. A més, jo no arrossegaria gaire gent. Seria molt interessant de trobar perfils que tinguessin una gran capacitat d'atracció. Els coneixements tècnics els puc aportar d'una altra manera. Estic completament disposada a ajudar el país.

Salvador Cardús: 'En una circumstància històrica com aquesta, sí que m'ho pensaria'

1. Em sembla que és una proposta molt bona. En alguns punts, segueix els criteris del Consell Assessor per a la Transició Nacional. I en alguns altres, hi ha afegit elements de novetat que em semblen ben vistos. El president Mas ha proposat una bona estratègia per a aconseguir el propòsit de decidir sobre la independència en unes eleccions. La fórmula que una llista obtingui un suport prou majoritari perquè el mandat democràtic sigui incontestable per la comunitat internacional és la millor opció. No vol dir que no hi hagi més solucions que també podrien donar pistes sobre el mandat, però no seria un missatge tan clar de cara endins i de cara enfora.

La fórmula que s'acosta més a un referèndum d'autodeterminació a través d'unes eleccions és la proposada pel president: que hi hagi una llista pel sí amb majoria absoluta. A més, a banda del mandat democràtic i el reconeixement internacional, la majoria absoluta d'una llista pel sí donaria la fortalesa necessària per a encarar els divuit mesos de transició nacional. Seran divuit mesos de gran dificultat. Sense aquesta majoria, els divuit mesos es faran encara més difícils.

2. Hauria de saber amb més detall quina és la proposta i la composició de la llista. Voldria saber com s'articula el projecte i quina feina cal fer-hi. També caldria saber quina proporció hi ha de candidats de partit i d'independents i professionals… Però sí que ho consideraria. No tinc vocació política, però en una circumstància històrica com aquesta, sí que m'ho pensaria. Prendria la decisió un cop sabés què se'm demana i si em sentís útil per a fer-ho.

Pilar Rahola: 'Ni m'ho plantejo, ni m'hi veig, ni crec que hi vulgui ser'

1. És la primera eina útil i decisiva per a assolir la independència. No havíem estat mai tan a prop de tenir un instrument polític per a capgirar-ho tot. Em sembla una proposta intel·ligent, estratègica, possible, que espanta molt Madrid i que connecta amb el clam ciutadà que exigeix la unitat. És un moment únic. Per primera vegada visualitzo d'una manera clara la possibilitat que ens en sortim. De veritat. I estic convençuda que hi ha marge de negociació amb els partits. Que parlin tant com calgui. Però veig molt clar que això no pot fallar. Ara que ens han posat la mel a la boca, ara que tenim la possibilitat de fer-la tan gran, amb unes eleccions per a votar sí o no a la independència i un projecte sobre la construcció de l'estat, ara no podem fallar. Mai no havíem arribat tan lluny.

Si és a les nostres mans de fer-ho i tenim un president disposat a posar en safata el seu partit i el seu cap, seria inacceptable que les misèries i els interessos de curta volada dels partits ho fessin inviable. Que es tanquin, que cremin les bateries, que facin allò que vulguin, però que arribin a un acord. No em puc imaginar que ho tinguem a les mans i ho avortem nosaltres. Les llistes separades afebleixen el missatge i la possibilitat de convertir en plebiscitàries les eleccions. Si volem que tingui validesa internacional, necessitem unitat i majoria aclaparadora. Puc entendre que formacions més petites vulguin acompanyar el procés des de fora, però els dos grans han d'actuar amb generositat (tots dos!). Quan Mas fa aquesta proposta, envia a l'escorxador també Convergència. Diu als seus diputats que no repetiran. Si per una vegada, després de tres-cents anys, no podem fer un acte de generositat política és que no ens ho mereixem.

2. Sí que estaria disposada a anar a la llista, però em sembla que no cal. Disposada com qualsevol ciutadà que se sentiria molt honorat de poder participar en una cosa d'aquesta mena. Però jo vull fer la crònica de tot allò que passa, des de primeríssima fila. Ho vull escriure. No m'hi veig, participant en la llista. Hi ha gent molt preparada i vàlida per a formar part d'una llista que haurà de construir l'estat independent. Caldran més professionals que noms de famosos. Parlem de fer la transició. Jo ni m'ho plantejo, ni m'hi veig, ni crec que vulgui ser-hi. Primer ha de ser possible, i després ja es parlarà dels noms.

Josep Maria Reniu: 'Estic a disposició, però són els polítics que han de ser protagonistes'

1. La conferència del president Mas em va semblar ben travada. Els aspectes concrets de delimitació del procés i de candidatura em van semblar molt interessants com a primeres propostes serioses per a definir com s'ha de fer la independència. Cal donar valor a la proposta perquè ajuda a desbrossar el com del camí cap a la independència. No obstant això, crec que hi ha una proposta alternativa que és més viable en termes pràctics i que facilita una majoria parlamentària sòlida. És la que jo defenso des de fa temps: llistes separades amb un element comú que les identifiqui com a candidatures del sí. Caldria concretar la fórmula per a identificar-les com aquelles que comparteixen un objectiu principal. Això permetria més flexibilitat de tots els votants i més capacitat de captar suport electoral. I també es beneficiaria dels efectes mecànics del sistema electoral que tenim. Situaria la unitat en el moment definitiu: en la primera sessió del nou parlament constituït.

Respecte de la qüestió de la interpretació dels resultats per la comunitat internacional, les llistes separades haurien de recollir el mateix contingut sobre la independència —literal— als programes electorals. Aquest programa hauria de concretar les fases de la transició cap a la independència, en línia amb l'informe número 10 del CATN. I això seria un missatge molt clar per a la comunitat internacional. També es podria visibilitzar amb una fórmula de marca al nom de les candidatures: CDC-Llista pel Sí, ERC-Llista pel Sí, CUP-Llista pel Sí, etc.

2. En un moment històric com podria ser aquest, cap dels qui som favorables al procés no ens hauríem d'apartar si fóssim cridats en una proposta com aquesta. De la mateixa manera, afirmo amb tota rotunditat que ara és el moment de la política amb majúscules. Són els nostres representants, les persones que tenen la competència i l'expertesa en la gestió de la comunitat i de la cosa pública, els qui tenen la responsabilitat de liderar aquest procés. Òbviament, estic a disposició si fos el cas, però entenc que són els polítics que han de ser protagonistes d'un procés cabdal per al futur del país.

Ferran Requejo: 'Estaria disposat a formar part del projecte si és clar i ben estructurat'

1. La proposta del president és sòlida i molt pensada, però gira al voltant de la llista. És una proposta oberta i, per tant, s'ha de parlar i negociar amb els altres actors polítics. Però, al cap i a la fi, les llistes són una qüestió tècnica. Són un instrument i no la finalitat. Per tant, espero que surti una posició de consens amb els altres partits, encara que sigui amb més d'una llista. Això sí, convé que es presentin amb un programa petit, curt i concret sobre la constitució d'un nou estat independent.

La qüestió d'una llista que superi la majoria absoluta apunta a un estadi una mica ideal. És a dir, perquè les eleccions fossin netament plebiscitàries tan sols hi hauria d'haver dues llistes: la dels favorables a la independència i la dels contraris. Però els partits unionistes no aniran junts. I, per tant, que els independentistes es presentin amb una única llista ho veig difícil d'entrada. Jo he recomanat a CDC i ERC que abans de prendre cap decisió definitiva es faci un estudi seriós i independent sobre els resultats i les conseqüències potencials de cadascuna de les opcions: llista unitària, llistes separades, dos blocs…

2. Tot depèn de les condicions que hi hagués i de la proposta concreta. Però sí. Estaria disposat a formar part d'un projecte si és clar i ben estructurat i pensat. Hauria d'haver quedat clar que el format que finalment s'utilitzi és el més bo per a aconseguir l'objectiu. Però, en principi, sí que hi estaria disposat.

Men?ame