Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Diumenge  05.10.2014  14:30

Autor/s: Pere Cardús

Unió tampoc no es mulla en la segona part de la pregunta del 9-N

Admet per primera vegada la independència com una opció pròpia · Duran i Lleida no ha fet cap intervenció al consell nacional d'avui · Rigol i De Gispert han defensat la independència, que apareix per primer cop en un document oficial del partit

Men?ame
 

S'acosta el 9 de novembre i els partits que havien mantingut una posició indefinida sobre la segona part de la consulta comencen a prendre partit. Avui era el torn d'Unió Democràtica de Catalunya (UDC), que després d'un llarg consell nacional a l'Hospitalet de Llobregat s'ha decantat per un 'sí radical i desacomplexat' en la primera pregunta de la consulta del 9-N i per 'deixar a criteri dels militants la resposta' en la segona. Aquesta decisió s'ha pres en un acord entre la direcció del partit i els sectors més sobiranistes, que han demostrat tenir molta força territorial. La majoria de les intervencions del consell nacional han estat per defensar la independència com a única solució. I l'acord ha recollit aquesta opció amb la paraula 'independència' per primera vegada en un document oficial del partit.

Duran no ha parlat

El secretari general de Unió, Ramon Espadaler, i el president del consell nacional, Josep Maria Pelegrí, han explicat l'acord en conferència de premsa, després d'un consell de més de tres hores i amb de cinquanta torns de paraula, en què no ha intervingut Josep Antoni Duran i Lleida. Aquesta inhibició ha estat interpretada com una voluntat de no dinamitar l'acord que s'estava negociant després dels durs enfrontaments que Duran va protagonitzar en l'últim consell nacional fet el setembre. En canvi, sí que s'han sentit noves veus a favor de la independència que fins ara no s'havien mostrat tan clarament. És el cas de la presidenta del parlament, Núria De Gispert, o de l'ex-president Joan Rigol, així com Rosa Maria Carrasco, filla de l'històric dirigent del partit Manuel Carrasco i Formiguera.

Coordinar-se amb CDC

Espadaler ha explicat que faran campanya amb CDC, encara que s'hagi posicionat pel sí-sí. Amb Convergència i amb 'altres formacions de qui ens separen més coses', ha afegit. Ara bé no se sumaran a la campanya d'Ara és l'hora, de l'ANC i d'Òmnium Cultural, tot i que els seus militants poden actuar-hi a títol individual sense cap impediment.

Què diu l'acord?

El text de l'acord diu: 'Pel que fa a la segona part de la pregunta (voleu que aquest Estat sigui independent?), Unió assumeix i respecte la diversitat de criteris presents al seu sí, amb el denominador comú de la voluntat d'avançar cap a la plena sobirania de Catalunya. És des d'aquesta prespectiva que Unió admet les visions que entenen que la confederació només és possible des de l'assumpció prèvia de la independència (que condueix a un Sí a la segona part de la pregunta) i les que entenen que l'assoliment de la confederació és igualment possible a partir d'una resposta negativa ja que condueix a una modificació de la constitució espanyola per, entre d'altres aspectes, reconèixer Catalunya com a subjecte polític, amb totes les conseqüències que se'n deriven. Així mateix, Unió Democràtica de Catalunya admet aquelles visions que en el moment present entenen la independència com a única solució possible.'

Abans d'aquesta conclusió, el text de l'acord justifica: 'UDC considera imprescindible la superació de l'actual marc de l'estat de les autonomies; un model d'estat que no sols impedeix el ple desenvolupament de Catalunya sinó que suposa, a hores d'ara, una regressió inassumible en aspectes tant essencials per a nostra cohesió social com el finançament dels serveis públics i tant sensibles per a la nostra cohesió nacional com el model educatiu propi i integrador.'

Les bases territorials, pel sí-sí

Els dies previs al consell nacional d'avui s'havien reunit les executives locals i comarcals per a definir la seva posició en aquesta votació. I una part molt significativa ja havia anunciat públicament que havia decidit de donar suport al doble sí a la consulta. És a dir, les bases territorials d'Unió s'havien pronunciat d'una manera prou àmplia en favor de la independència, especialment les executives comarcals o intercomarcals de Tarragona, la de Terres de l'Ebre, el Vallès Oriental i l'Occidental, l'Anoia i Osona, entre més.

A l'ultima carta setmanal, Duran va dir que allò que més desitjava una part de l'estat 'i uns altres que no són estat' era que 'una vegada trencat el PSC, també es trenqui Unió' per la consulta del 9-N. Duran va subratllar que tot i que alguns havien optat públicament pel doble sí, 'Unió, com Catalunya, és molt transversal i sense fer soroll també hi ha qui opta pel sí-no', i fins i tot 'hi ha qui creu que no s'ha plantejat prou correctament el contingut d'aquesta consulta'.

L'entorn que pressiona

Aquests últims dies havien aparegut algunes preses de posició favorables a la independència en l'entorn d'Unió. Dijous es va presentar el manifest (pdf) 'Socialcristianes i socialcristians pel sí-sí', que posava pressió a la direcció del partit. El manifest ja té desenes d'adhesions, entre les quals la de l'editor Quim Torra i el periodista Xavier Pérez Esquerdo. Aquestes últimes hores s'hi ha afegit l'historiador i monjo de Montserrat, Hilari Raguer.

'Creiem que la resposta que millor garanteix el desenvolupament personal dels catalans, la seva dimensió comunitària com a nació i l'aportació fraternal que Catalunya pot fer a la resta de pobles és l'assoliment de la independència política de Catalunya i que, per tant, votarem sí-sí', diu el manifest.

El text reivindica, a més de l'objectiu d'una Catalunya independent, la definició d'un nou país basat en 'uns valors morals que trobem en la tradició cristina i la Il·lustració que ha han forjat Europa'. I en aquest sentit defineix quatre punts: 'Un nou país defensor dels drets civils: conviccions fermes en una societat diversa; construït sobre una realitat econòmica solidària i fraternal; sòlid des d'un punt de vista ètic i moral i radicalment democràtic.'

Men?ame