Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Diumenge  28.09.2014  01:00

Autor/s: Josep Miquel Bausset · Monjo de Montserrat

El bisbe Joan Piris amb els desnonats

Men?ame
 

Quan el 7 de desembre de 2012, el bisbe valencià Joan Piris (nascut a Cullera) es va reunir amb l’Assemblea de la Plataforma de Persones afectades per la Hipoteca (PAH) de Lleida va conèixer de primera mà la situació i el sofriment de tantes famílies que viuen a la intempèrie.

Aquesta trobada del bisbe Piris amb la PAH el portà a prendre una decisió plenament evangèlica. I és que el bisbe de Lleida quedà escandalitzat per la situació injusta de les famílies desnonades, sense entendre com és possible que el govern de l’Estat rescate els bancs i no les persones. Per això va prendre la decisió de cedir una part de l’antic Seminari de Lleida, per tal de reconvertir-lo en habitatges socials per a famílies desnonades o en risc d’exclusió. El bisbe Joan afirmava que aquesta mesura 'no té més pretensions que les que té. No soluciona gran cosa, però pot ser un signe públic que pot fer canviar una forma de viure, de pensar, de treballar, de donar-se suport els uns als altres i de fer front a les situacions problemàtiques que van apareixent a la nostra vida'.
   
La part del Seminari de Lleida, actualment ja en obres, cedit per a acollir les persones que no tenen casa, tindrà dènou habitatges d'entre cinquanta i setanta metres quadrats, amb dos o tres dormitoris, i entraran en funcionament a finals d’aquest 2014.
 
Com ha dit Carles Sanmartí, Delegat de Pastoral Caritativa i Social del bisbat de Lleida, 'la finalitat és que aquestes famílies que ho han perdut tot puguen refer-se. Primer tindre una llar, i paral·lelament, l’assessorament d’un equip de tècnics que els ajudaran a vincular-se amb la societat'.

Amb aquest gest solidari del bisbe Joan, l’Església de Lleida es posa al costat de qui estan passant-ho malament, per a fer-los costat i ajudar-los a eixir del sofriment on viuen. El bisbe Joan, seguint l’exemple de Jesús que va vindre a humanitzar la vida dels qui més patien, presenta l’autèntica imatge d’una Església servidora, sempre atenta als goigs i a les esperances, al dolor i a les joies del nostre món.
 
Com ha dit el teòleg basc Joseba Andoni Pagola, 'Si vivim d’esquena als qui ho passen malament, perdem la nostra identitat cristiana; no som fidels a Jesús'. Per això cal 'deixar-nos afectar més pel patiment d’aquells que no saben què és viure amb pa i dignitat. Després, comprometre’ns en xicotetes iniciatives, concretes, locals, que ens ensenyen a compartir i ens identifiquen més amb l’estil de Jesús'. Com ha fet el bisbe Joan i com fan tants i tants cristians, que des de Caritas (i cal recordar que la paraula Caritat vol dir amor) obrin camins nous d’esperança per a la gent que sofreix.
         
És d’aquesta manera, més amb obres que no amb paraules, i sempre al costat dels qui pateixen (no dels poderosos d’aquest món) que els cristians farem més creïble l’Església. Així i només així anunciarem Jesús, que va vindre a 'portar la Bona Nova als desvalguts, a curar els cors adolorits, a vestir d’alegria els qui porten dol' (Is 61:1ss).

I és que la gent (que no s’entreté a llegir encícliques ni pastorals) sí que entén el llenguatge de la fraternitat, de la solidaritat, de la proximitat, de la justícia i de la compassió, és a dir, de fer nostra la passió de l’altre, del com-patir amb els altres.
 
Amb aquest gest, el bisbe valencià Joan Piris ha mostrat a la gent com l’Església està al costat dels pobres, dels qui sofreixen, dels qui no compten per a ningú. Com va fer Jesús. Com fan els capellans, les religioses i els laics que segueixen el manament del Senyor d’estimar-nos els uns als altres!