NotÝcies

Diumengeá 02.03.2014á 06:00

Autor/s: M.S.

Avanš editorial: 'Noves impressions d'└frica'

Us oferim un fragment del poema de Raumond Roussel, tradu´t per Jordi Vintrˇ i publicat a LaBreu

Men?ame
 

'Noves impressions d'Àfrica', aquest experiment de poema llarg de Raymon Roussel (París, 1877–Palerm, 1933), que va escriure el 1932, i que ara ha traduït al català el poeta també singular Jordi Vintró, és el número 50 de la col·lecció de poesia Alabatre, de LaBreu Edicions. El volum arribarà a les llibreries el 10 de març. Us n'oferim un fragment (pdf). Expliquen els editors que el llibre que ha confegit Vintró 'és una obra cim, per la creació poètica en la nostra llengua que suposa, i perquè ofereix, a més, un aparat de notes que serveix de guia per no perdre’s del tot en la grandesa dels dos textos, acarats per primer cop a color i amb parèntesis, fent d’aquesta edició la més propera, fins el moment, a la voluntat de l’autor, i la que fa el text més accessible al lector.' A més, aquesta edició inclou les il·lustradicions que Roussel va encarregar al pintor Henri-Achille Zo.

Continuen els editors: 'Roussel és un d'aquests personatges extremament singular que passen pel seu segle deixant un rastre d’influència, admiració i desconcert, i que defuig etiquetes i adscripció a corrents estètics per la inclasificabilitat de la seva obra. Prestigiós escaquista, músic, dramaturg, novel·lista i poeta, va despertar l’entusiasme dels textualistes, surrealistes, patafisics i els membres del grup OuLiPo, així com de figures del 'nouveau roman' i la 'nouvelle critique', moviments a què no va voler pertànyer mai.' L'autor també va escriure les novel·les 'Impressions d'Àfrica' (del 1910, traduïda al català per Annie Bats i Ramon LLadó i publicada a Edicions 62 el 1991) i 'Locus solus' (del 1914, traduïda per Joaquim Sala-Sanahuja i publicada per Lleonard Muntaner el 2012), així com 'Comment j'ai écrit certains de mes livres' (1935).

De 'Noves impressions d'Àfrica', destaquen: 'El poema s’estructura en quatre cants. Cada cant consta, efectivament, d’una frase principal que fa referència a alguna atracció més o menys turística d’Àfrica, concretament d’Egipte. Aviat, però, a algun mot d’aquesta frase ve a empeltar-s’hi un comentari en forma de parèntesi, que ja no conté res de pròpiament africà. Nous parèntesis van obrint-se que introdueixen noves precisions i comentaris fins a arribar a cinc parèntesis dins dels parèntesis. Més consideracions s’introdueixen en forma de notes a peu de pàgina dins de les quals també hi ha parèntesis iterats. El resultat és un cabdell complex, perfectament correcte gramaticalment, malgrat els freqüents hipèrbatons, però embolicat fins a fer-se incomprensible. El lector queda enxampat en una teranyina, i només pot sortir-ne tirant enrere en la lectura per reconstruir frases que s’havien iniciat molts versos abans.'

De la Nota preliminar del Centre d'Études Raymond Roussel de París s'explica: 'El Centre d'Études Raymond Roussel, creat a París ara fa vuit anys per l'artista Antoni Taulé, hereu material i moral del gran autor francès, amb la col·laboració de coneguts rousselians, com ara Annie Le Brun, Georges Raillard, Patrick Besnier i JoaquimSala-­Sanahuja, ha tingut, d'ençà del començament, un interès especial a promoure i divulgar les noves versions catalanes de les obres de Roussel. És prou sabut que Roussel va influenciar la pintura i el pensament de Joan Miró. I també el discurs de Salvador Dalí, que hi va mantenir una correspondència breu però ben explícita. No és tan coneguda, en canvi, la seva relació intel·lectual amb Josep Miquel Guàrdia, filòsof, historiador de la medicina i precursor de la psiquiatria moderna. Guàrdia, que a més de traduir de 'Lo somni' de Bernat Metge al francès va tenir un paper important en la nostra Renaixença, i que Freud mateix inclou en la bibliografia de referència de la 'Interpretació dels somnis', és potser una de les claus d'accés a l'univers rousselià. Totes aquestes raons fan, sens dubte, que Roussel assoleixi en català una expressivitat que probablement no tindria en altres llengües, una naturalitat que ultrapassa els poders que habitualment s'atribueixen a la traducció.'

Men?ame