Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimecres  26.02.2014  21:53

Autor/s: ACN

El Parlament aprova portar la llei Wert al TC

Amb els vots de CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA i la CUP

Men?ame
 

El Parlament ha aprovat presentar un recurs al Tribunal Constitucional contra la LOMCE impulsada pel ministre d'Educació, José Ignacio Wert. CiU, ERC i PSC havien demanat portar diversos articles de la llei al TC, però només els punts on els tres coincidien han obtingut el suport suficient. Els articles referits a l'ensenyament de la religió i els concerts amb escoles que segreguen per sexes, que PSC i ERC pretenien recórrer també, no han rebut el suport de CiU i no han aconseguit estar entre els que es portaran al Constitucional. CiU, PSC, ERC, ICV-EUiA i la CUP, en canvi, han pogut sumar els vots necessaris per presentar recurs, sobretot, per invasió de competències i la situació del català.

El Parlament farà el seu propi recurs davant el TC per la llei de reforma educativa del govern espanyol. Així ho han decidit els vots de CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA i la CUP, que han sumat els diputats per presentar el recurs, imposant-se així als vots en contra del PPC i Ciutadans. Basant-se en l'informe del Consell de Garanties Estatutàries, que apuntava inconstitucionalitat clara en aquells articles de la LOMCE referits a les competències de cada administració, al model d'immersió lingüística i a l'ensenyament del castellà, CiU, PSC i ERC havien coincidit en demanar recórrer tots aquests articles al TC i han aconseguit sumar a ICV-EUiA i la CUP.

No obstant, hi havia un altre grup d'apartats de la llei Wert que, tot i comptar amb vots particulars de membres del Consell de Garanties que hi veien inconstitucionalitat, l'informe definitiu no els donava per contraris a la carta magna espanyola. Eren els articles referits a l'ensenyament de l'assignatura de religió, els centres que segreguen per raons de gènere i el seu concert, i les competències dels Consells Escolars i els equips directius dels centres. PSC i ERC han demanat incloure'ls en el recurs del Parlament, però els seus diputats i els d'ICV-EUiA i la CUP no han sumat suficient per superar els vots contraris de CiU, PPC i C's.

En la defensa de les seves peticions de recurs al TC, ERC, PSC, ICV-EUiA i la CUP han demanat a CiU sumar-se a demanar la inconstitucionalitat d'aquests articles, però els nacionalistes han preferit cenyir-se als apartats que comptaven amb la majoria del Consell de Garanties per determinar el possible incompliment de la carta magna.

En el seu torn, Anna Simó (ERC) ha qualificat ha denunciat el "model jacobí" de la llei Wert i la "voluntat de reduir l'ús del català a la marginalitat" en les escoles que atribueix al govern espanyol. "És una llei ineficient, inviable, imposada, profundament ideologitzada, el contrari a escola inclusiva que tant ens ha costat aconseguir, dirigista i adoctrinadora", ha sentenciat Simó, que ha aprofitat per demanar al Govern que "no faci recaure en els centres, els directors o les famílies" la defensa del model català d'ensenyament, qüestió a la que després s'han sumat PSC i ICV-EUiA. "El Govern i el Parlament han de transmetre seguretat a la comunitat educativa per frenar l'aplicació a Catalunya d'una llei que ens vol fer desaparèixer com a poble, com un sol poble", ha conclòs Simó.

Des del PSC, la diputada Rocío Martínez-Sampere ha qualificat la LOMCE com una llei "injusta, que trenca la noció d'escola inclusiva que tant ens ha costat, recentralitzadora, retrògrada i ideologitzant". "Preocupa que en un moment de crisi on hauríem de pensar en avançar, hem de resistir, resistir aquest desmantellament de drets", ha denunciat la socialista.

El portaveu adjunt d'ICV-EUiA, Joan Mena, ha assegurat que existeixen motius "de qualitat educativa, socials, d'igualtat d'oportunitats, sindicals, democràtics i de participació" per negar la LOMCE com una bona llei. "Ara, el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries ens avala una raó més: la jurídica", ha afegit. Per això, Mena ha animat al Parlament a "enviar una esmena a la totalitat" de la llei declarant-se "insubmís en la seva aplicació, per antisocial i elitista, per blindar els privilegis de les ordres religioses i imposar un espanyolisme caspós".

Des de la CUP, el diputat David Fernández ha fet una crida semblant en apostar per "desobeir la LOMCE" amb "la nostra legalitat". "Combatrem una imposició que aplega espanyolització i liberalització", ha sentenciat.

CiU i la seva diputada Ramona Barrufet s'han centrat en aquells articles referents a les competències i la llengua, acusant la LOMCE de ser una llei "recentralitzadora" i que només aborda reformes "en aquelles parts que li interessen a l'Estat" i al ministre. Barrufet, a més, ha assegurat que la norma "representa un embat a la llengua catalana i mostra un rebuig al fet diferencial de Catalunya i al sentiment de pertinença".

PPC i C's en contra del recurs

El diputat del PPC Juan Milián ha estat l'únic a defensar aferrissadament la llei Wert. En aquest sentit, ha acusat CiU, PSC, ERC, ICV-EUiA i la CUP de "conformar-se amb un 24% d'abandonament escolar i amb el fet que Catalunya tingui la més alta cota d'Europa en això només per darrere de Malta", en considerar que rebutjar la reforma educativa és "immobilista". "Nosaltres no ens resignem", ha dit, defensant que la LOMCE és la solució al fracàs escolar i a la millora dels dolents resultats que aporta l'informe PISA del sistema educatiu espanyol.

A més, Milián ha demanat que s'assumeixi que "hauria de ser normal poder estudiar en castellà a Catalunya", perquè "a cap lloc del món es nega la possibilitat de triar una llengua oficial com a vehicular a l'escola". "És hipòcrita que els polítics donin als seus fills el model que neguen a la pública, això ho ha fet l'estàblishment nacionalista i socialista", ha conclòs.

En un sentit semblant s'ha expressat el diputat de C's Carlos Carrizosa. Ha estat ell qui, a més, ha assegurat que el recurs que es presentarà al TC "no és una iniciativa jurídica, és política, i neix d'un organisme altament polititzat com el Consell de Garanties Estatutàries". Segons Carrizosa, amb aquest recurs "ens estem acollint al sentiment, al greuge, al que caracteritza al nacionalisme català", perquè en realitat, segons C's "la normativa constitucional diu que és de l'Estat la competència de l'Educació". "El que passa és que a Catalunya l'Estat ha anat donant-li competències, amb la diferència que aquí no s'actua amb lleialtat i no s'acompleixen les normatives que deien que el castellà havia de ser part de l'ensenyament a Catalunya", ha conclòs.

Men?ame