Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Diumenge  19.01.2014  11:41

Autor/s: Aleix Moldes - ACN

Terricabras prefereix que ERC i CiU vagin per separat a les europees

Vol evitar tensions amb ICV-EUiA i la CUP · Reconeix, però, que també es treballa en una llista cívica

Men?ame
 

Josep Maria Terricabras voldria, per a les pròximes eleccions europees, una candidatura unitària entre els partits que han consensuat la consulta. Una situació 'impossible' que el candidat d'ERC vol superar en solitari. 'Si la unitat de la data i la pregunta era important i la trenques fent un grup a part fas que aquells que anaven units es converteixin expressament en contraris. Això cal evitar-ho', opina en una entrevista a l'ACN. Terricabras és partidari que CiU i ERC vagin per separat per no formar un bloc oposat a ICV-EUiA i a la CUP. Ha reconegut, però, que també es treballa en una llista cívica en la qual, per la seva militància política, Salvador Sedó (UDC) no hi tindria cabuda.

En opinió del filòsof gironí, la 'llista cívica' hauria d'estar formada per personalitats que representessin ideològicament els sis partits de l'acord sobre la consulta: CDC, UDC, ERC, ICV, EUiA i la CUP. Un fet molt 'improbable' un cop ICV-EUiA ja ha nomenat el militant Ernest Urtasun com a candidat i el nom de Salvador Sedó sona per repetir com a cap de llista d'Unió. Existiria la possibilitat que 'uns quants' formessin un grup, com negocien CiU i ERC, tot i que Terricabras tem que aquest bloc convertiria ICV-EUiA i la CUP 'expressament en contraris'; una situació que 'cal evitar'.

'Totes les opcions estan obertes', ha reconegut, però. De fet, és la direcció del partit i no ell qui negocia com s'acabarà configurant la candidatura dels republicans. Terricabras defensa, a més, les virtuts dels candidats independents en un moment com l'actual en què la ciutadania 'recela' dels partits. També són candidats especialment interessants per al Parlament Europeu, ja que l'organització política de l'Eurocambra 'va més enllà de la política partidista'.

El que resulta 'evident' és que, en cas d'apostar per una llista cívica d'independents, les persones que militin en els partits quedarien fora de la candidatura per raons 'objectives'. Aquest seria el cas de l'eurodiputat actual d'UDC, Salvador Sedó. Terricabras assegura que no se'l descartaria per res més que la seva militància política. 'No el conec personalment', afirma, a diferència dels eurodiputats de CDC, ICV-EUiA i el PSC.

Tal com es presenten les europees, Terricabras preferiria l'assumpció d'un programa de mínims compartit per tots els partits sobiranistes que permetés una estreta col·laboració postelectoral en l'àmbit del dret de decidir i la consulta. 'Segurament seria més unitari aquest tipus de programa de mínims. Simbòlicament i fins i tot gràficament, la unitat sovint es pot mantenir més bé anant cadascú pel seu compte, perquè es manté la unitat de l'acció futura', apunta. De fet, per al cap de llista d'ERC el més important de les europees serà garantir el treball conjunt dels diputats sobiranistes durant els propers cinc anys.

O independència o involució

Tot i que hagués preferit una pregunta més senzilla (vol que Catalunya sigui un estat independent?), la complexitat del cas català i la voluntat de mantenir obertes totes les possibilitats per incloure totes les sensibilitats fan que Terricabras valori positivament la pregunta acordada per a la consulta. 'Ningú es pot sentir exclòs', assegura. Ara bé, creu que el resultat veritablement rellevant serà el de la segona part de la pregunta. 'Imagina que algú diu que sí i després que no. Vota a favor d'un estat què? Per associar-se amb Espanya? Però si Espanya no es vol associar amb Catalunya', recorda. 'Jo confio que a mesura que passin els mesos la gent s'adonarà que la resposta més racional és sí-sí.

La reflexió que fa Terricabras sobre els possibles resultats va encara més enllà. 'No estarem si volem independència o quedar-nos com estem. Si no guanya independència no acabarem com estem, serà la destrucció', preveu. Segons el cap de llista republicà l'actitud de l'Estat vers uns 'perdedors' que han fet 'molt soroll' seria 'terrible'. 

El procés fracassarà sense l'acompanyament del poble

Terricabras creu que la independència de Catalunya serà 'imparable' només si el paper del poble continua sent rellevant. 'O en tot aquest procés hi ha un acompanyament del poble realment fort, valent i potent, o no ens en sortirem', sentencia. Segons ell, els ciutadans hauran de 'vigilar i reforçar' els passos que faci la classe política fins el 9 de novembre i més enllà, 'tant sí hi ha votació aquell dia com si no'.

El veto espanyol a una Catalunya dins la UE seria un 'abús de llei'

'Catalunya compleix les condicions pers ser membre de la UE. I les continuarà complint si proclama la independència', remarca Terricabras, que no entendria un veto espanyol. 'Si Espanya només s'hi negués per venjança seria inexplicable pels altres estats. Seria un abús de llei', afirma. Ell no té cap dubte que el 'pragmatisme' de la UE s'acabarà imposant i que, tot i que el procés no sigui 'fàcil ni amable' no prescindiran d'un contribuent nét com Catalunya. 'Els bancs alemanys volen cobrar. I les multinacionals que estan a Catalunya es voldran quedar fora de la UE? I ara!', destaca. Seran els catalans, però també aquests interessos internacionals els que acabaran pressionant perquè l'hipotètic estat català continués formant part d'Europa.

D'altra banda, Terricabras també ha valorat el mutisme que existeix entre els líders europeus sobre el procés català. 'Els silencis dels grans líders europeus i americans (Obama) em semblen extraordinaris, boníssims', ha celebrat. El fet que no en parlin tot i les pressions que intueix que arriben des del govern espanyol fa pensar Terricabras que els estats europeus parlaran només quan Catalunya parli. Fins ara, només hi ha hagut veus en contra per part d'alguns comissaris europeus, 'precisament aquells que no hi tenen res a dir' perquè la incorporació de Catalunya com a estat a la UE serà una decisió política estrictament dels estats.

Una UE referència en economia social

El temps d'Europa com a superpotència econòmica està a punt de passar a millor vida. Aquesta és l'opinió de Terricabras, que veu en els estats emergents (Brasil, Índia, Xina) com les macropotències econòmiques del present i del futur, al costat dels Estats Units. Per això, el filòsof català és partidari d'una nova orientació d'Europa per convertir-se en referència mundial no per la seva capacitat econòmica, sinó per la seva capacitat de posar l'economia al servei del 'benestar econòmic' dels seus ciutadans.

'Ens interessa que els ciutadans europeus visquin millor. No simplement rescatar bancs i aconseguir que certes elits estiguin contentes', desitja. 'Hem d'aconseguir que Europa es converteixi ara i en el futur en un punt de referència dels drets humans, la llibertat d'expressió, la pau, la llibertat, la justícia, la participació ciutadana i el benestar social', afegeix.

Valors que també passen pels canvis interns que ha de patir la pròpia estructura comunitària. El pes dels estats en les decisions és 'massa gran' i el poder del Parlament Europeu -que representa directament els ciutadans- massa petit'.

Importància d'Europa per a Catalunya

La campanya electoral de les properes eleccions europees a Catalunya estarà centrada en bona part en el procés cap a la consulta. 'Ho vulguem o no és inevitable', reflexiona Terricabras, que accepta amb satisfacció la situació. Ara bé, 'les europees no seran l'assaig del 9 de novembre', recalca. Segons el candidat republicà, cal que els catalans es mostrin interessats per Europa i no només pel que succeeix a Catalunya. 'Els europeus quedaran disgustats si anem a les eleccions europees sense interès per Europa', adverteix. Una de les eines per demostrar un major grau d'interès serà el nivell de participació, que ara fa cinc anys va ser del 37,5% i que Terricabras desitja que se situï enguany per sobre del 50%. 

Men?ame