Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dijous  16.01.2014  09:00

Autor/s: Neus Margarit, Laura Massallé

No tot són flors i violes per a la simfònica

La crisi econòmica i cultural que viu Espanya posa en perill la supervivència d’algunes agrupacions musicals

Men?ame
 

El passat mes de setembre, els músics de 23 de les 26 orquestres simfòniques d’Espanya van sortir al carrer en protesta contra les retallades en les subvencions públiques, l’IVA cultural i la llei de mecenatge. Varen oferir un concert gratuït i simultani des de diverses ciutats de l’Estat. Fou el 23 de setembre a les 19 hores quan començaven a sonar les primeres notes d’un programa comú que acabaria amb la lectura d’un manifest a favor de la música i de les orquestres simfòniques per part d’un personatge rellevant de la cultura de cada ciutat.

Aquesta activitat va ser organitzada per l’AMPOS (Asociación de Músicos Profesionales de Orquestas Sinfónicas), una entitat que fa les funcions que en altres països duen a terme els sindicats de músics. El seu president, David Morales, explica que l’objectiu era “conscienciar la societat de la importància que tenen les orquestres simfòniques”. Va ser una “manifestació pacífica, de treballar gratis per a la gent, de sortir per tocar i per reivindicar” afirma el també trombista de l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu.

I és que, com diu Morales, és “mal temps per a la simfònica”.

La mala situació econòmica

Al 2012 , el govern espanyol va pujar l’IVA cultural fins al 21%. Morales denuncia que “no hi ha cap país de la comunitat europea que tingui aquest IVA en cultura” i afegeix que “estem pagant més impostos per a anar al teatre que per anar a un restaurant o a un creuer de luxe”, cosa que considera “absurda”. El músic explica que degut a aquest increment “ha devallat bastant l’assistència de públic” als concerts que ofereixen les orquestres simfòniques.

Respecte a la llei de mecenatge, Morales explica que aquest és un tema complicat però que en tot cas la llei espanyola no és eficaç. “En altres països, les entitats privades que aporten beneficis a associacions culturals, tenen desgravaments força alts; tenen més alicients”. Però, per altra banda, “és un perill brutal. Si deixes les entitats culturals a expenses del que els aporta el mecenatge, avui tenen diners i demà no.” Per això defensa que “qui té la titularitat i ha de tenir la titularitat de la qüestió cultural ha de ser l’administració pública, que és la que ha d’aportar els majors ingressos”.

L’Orquesta Filarmónica de Oviedo, que pertany a l’Ajuntament d’aquesta ciutat, és la única orquestra simfònica espanyola que no ha patit retallades en les subvencions públiques ­–que en alguns casos, com en el de l’Orquesta de Córdoba, representen el 80 o el 90% dels ingressos–. Aquestes retallades poden anar des del 10 al 30% en funció de cada comunitat autònoma.

Un altre punt que juga un paper important és l’augment de l’utilització d’equipaments culturals creats amb subvencions públiques per a programar espectacles d’entitats privades, cosa que Morales opina que “fomenta una competència deslleial entre el sector públic i el privat”.

ORQUESTRES SIMFÒNIQUES EN PERILL

Escoles de música i conservatoris

“Els últims 30 anys els estudiants de conservatori estaven agafant un nivell brutal”, explica Morales. Ara, amb les retallades que pateixen, “tot el planter de casa que havíem tingut a les 26 orquestres simfòniques del país, el perdem. No ens en adonarem fins que d’aquí a dues dècades no hagi sortit ningú dels conservatoris i hagin de venir autobusos de països de l’est a ocupar les places d’aquí, com ja va passar anys enrere”, afirma el músic.

En aquest sentit, trobem iniciatives que vetllen per una educació musical de qualitat com és el cas de l’Orquestra Universitat de Barcelona (OUB). Professionals, estudiants i amateurs es reuneixen sense cap ànim de lucre a la seu d’aquest centre educatiu per a gaudir d’allò que saben fer: música.

A més a més, el 5 de juny de 2013 s’anunciava al Consell d’Escola de l’ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya) un seguit de mesures d’austeritat per reduir un milió i mig d’euros el pressupost del centre. Aquestes mesures inclouen una disminució de les hores de classe als estudiants –especialment les individuals–, un augment de les hores lectives del professorat i disminució del seu sou, i una pujada de taxes de matriculació.

Pocs dies després d’aquest anunci, estudiants, professors i treballadors van posar en marxa una iniciativa anomenada “ESMUC en lluita”. En el marc d’aquest projecte, han dut a terme diverses activitats com classes de música obertes a la plaça de Sant Jaume, diverses marxes fúnebres –una de les quals el dia de la inauguració del curs escolar–, tancades a l’escola i diverses piulades a la xarxa amb les etiquetes #ESMUCenLluita i #tancadaESMUC.

Tots aquests fets alimenten la precarietat amb la que conviuen les escoles de música i conservatoris espanyols.

Men?ame