Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Divendres  25.10.2013  15:54

Autor/s: Manel Sales / Laura Pous - ACN

El referèndum d'autodeterminació i l'encaix a la UE centren la conferència de Diplocat a Londres

Uns cent participants assisteixen a l'acte sobre la independència de Catalunya

Men?ame
 

Un centenar de persones ha participat a Londres en les jornades 'Processos d'autodeterminació a la UE. El cas de Catalunya', organitzades per l'European Institute de la University College London (UCL) i el Diplocat. El professor de la Universitat d'Oxford i director general honorari de la Comissió Europea, Graham Avery, ha assegurat que la UE 'no hauria de ser un obstacle' perquè la gent decideix el seu futur, però ha admès que la situació catalana és 'menys clara' que l'escocesa. El doctor emèrit de la Universitat d'Edimburg i ex-jutge del Tribunal de Justícia, David Edward, ha remarcat que tot dependria de l'acceptació o rebuig de Madrid al resultat d'un referèndum.

Les jornades a la UCL de Londres han comptat amb una primera part dedicada exclusivament a explicar la situació que viu Catalunya. L'ex-cònsul honorari britànic a Barcelona, Geoff Cowling, ha resumit la història catalana fins a les manifestacions de la diada, i ha destacat, especialment, les amenaces violentes d'alguns membres de l'exèrcit a la possibilitat de la independència. Cowling ha afirmat que el moviment independentista català va 'de baix cap a dalt', a diferència d'Escòcia, on són els polítics els qui marquen el ritme de la gent del carrer. 

Miquel Strubell, com a representant de l'ANC i president del departament de Multilingüisme de la UOC, ha centrat la seva presentació en les mobilitzacions ciutadanes dels darrers anys, com les consultes locals o la marxa a Brussel·les, fins a culminar amb la gran manifestació de la Diada del 2012 i la cadena humana d'aquest setembre. Per la seva banda, el periodista Xavier Vidal-Folch ha defensat que 'ni Escòcia és Catalunya, ni el Regne Unit és Espanya'. Folch ha indicat que, en la seva opinió, la 'tercera via' era 'molt difícil' però que 'també era difícil la transició espanyola'. 'La tercera via té una difícil viabilitat, però la independència té encara més dificultats', ha dit. 

El rol de la Unió Europea

El segon bloc de les jornades a l'European Institute de la UCL s'ha centrat en l'encaix d'un nou estat escocès o català dins de la Unió Europea. Aquesta taula rodona ha comptat amb la participació dels acadèmics Robert Hazell, director del departament Constitucional de la UCL, Montserrat Guibernau, catedràtica de Política i Relacions Internacionals a la Queen Mary de Londres; Graham Avery, professor de la Universitat d'Oxford i director general honorari de la Comissió Europea; i el doctor emèrit de la Universitat d'Edimburg i ex-jutge del Tribunal de Justícia, David Edward. 

Tots els ponents han coincidit que la situació d'una Escòcia independent dins de la Unió Europea podria ser molt més fàcil que la de Catalunya, pel compromís de Londres d'acceptar 'de bona fe' el resultat d'un referèndum d'independència. 'Hi ha una diferència fonamental, a Catalunya hi ha un moviment separatista molt fort, però encara no heu desenvolupat un acord amb les autoritats nacionals', ha remarcat a l'ACN el professor d'Oxford Graham Avery. 'Si no es pot trobar una manera de tirar el projecte endavant amb un acord, és bastant difícil de veure una bona solució en el context europeu', ha lamentat. 

En la mateixa línia, el professor David Edwards, de la universitat d'Edimburg, ha destacat que per la Unió Europea i la resta d'estats membres seria 'molt complicat o impossible' negociar amb una Catalunya independent que l'estat espanyol no reconegués com a tal. Edwards creu, com Avery, que la independència i la permanència a la UE es podria negociar durant el període d'entre un i dos anys que hi ha entre un referèndum i la declaració oficial d'independència. Aquest expert creu que en aquesta situació seria fonamental veure si la independència de Catalunya era reconeguda 'no només per Espanya sinó per altres estats de dins i fora de la UE'. Edwards reconeix que 'no hi ha precedent' i que ningú no sap 'quina és la resposta'. 'L'única certesa és que hi ha moltes incerteses', destaquen els acadèmics. 

La catedràtica de la Queen Mary University de Londres, Montserrat Guibernau, també ha intervingut en el debat, i ha defensat que el creixent sentiment independentista a Catalunya estava relacionat amb la democratització del país. Guibernau ha defensat que la impossibilitat de fer una consulta podria crear una 'gran frustració' entre la població, i ha instat els polítics a arribar a un acord per permetre que la gent decideixi. El director del departament Constitucional de la UCL, Robert Hazell, ha explicat durant la seva intervenció que el Regne Unit reconeixia el dret d'autodeterminació de les seves nacions, i que fins i tot els polítics més conservadors com Margaret Thatcher havien defensat sempre la possibilitat de la independència d'Escòcia. 

La internacionalització del procés

El secretari d'Afers Exteriors de la Generalitat, Roger Albinyana, ha explicat en declaracions a l'ACN que jornades com la d'aquest divendres a Londres serveixen per normalitzar un debat que pels catalans ja és normal però que a l'exterior encara no ho és tant. Es tracta d'explicar la voluntat 'del poble de Catalunya de decidir a través d'una consulta quin ha de ser el seu futur'. Albinyana ha defensat davant de l'audiència a Londres que el problema per fer una consulta no era legal, sinó polític i ha indicat que fins ara la Generalitat s'havia trobat davant d'un 'mur' quan havia volgut negociar amb Madrid. 

Men?ame