Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Dilluns  06.05.2013  06:00

Autor/s: Amparo Puerto

La música en valencià ha d'aconseguir defugir l'autoconsum

Men?ame
 

Sota el paraigüa de l'organització de la Fira del Llibre la música feta en valencià es va fer un lloc, dijous passat als jardins de Vivers de la ciutat de València. Josep Vicent Frechina, reconegut crític musical i estudiós d'aquesta disciplina, va fer un diagnòstic de la salut de què gaudeix en l'actualitat la música cantada en valencià. L'acompanyaven, Manolo Miralles, membre d'Al Tall i president del COM (col·lectiu de músics Ovidi Montllor) i Xavi Sarrià cantant d'Obrint Pas. Dos grups representatitus de les diferents etapes d'eclosió i consolidació, si més no, de la música en valencià. Representant l'àmbit literari hi era Gemma Pasqual, presidenta de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

A ningú sobta ja l'auge de grups que decideixen cantar en la nostra llengua, i la diversificació d'estils és a hores d'ara una realitat. Si als '90 la mitjana de discos trets a l'any es situava entre els deu o quinze, al 2012 es produïren 98 discos. Josep Vicent Frechina evidenciava així la bona salut de la música en valencià. A banda d'aquests indicadors positius, Frechina avisava que cal trencar amb el cercle viciós que suposa fer concerts on el comú denominador d'aquests és la llengua i evitar doncs l'autoconsum; 'és millor que Orxata encapçale un cartell de música electrònica a Madrid'. Entre els reptes, Frechina alertava que per una banda cada vegada hi ha més oferta que públic; i per l'altra destacava el problema de la professionalitat, ja que en molt poques ocasions la música permet els grups de viure'n. 

Frechina destaca el treball que fa la Tres Deu d'actualització diària de continguts per tal de cohesionar la música feta en valencià i al nostre territori

Xavi Sarrià, cantant d'Obrint Pas, malgrat la marginació constant que ha patit i pateix encara la música en valencià, es mostrava encoratjat a causa dels èxits que s'han aconseguit al País Valencià en aquest terreny. Tot i l'hostilitat de les insititucions i dels mitjans de comunicació públics -RTVV-, Sarrià destacava que l'autogestió que rau alhora del component contracultural afavoreix que la música en la nostra llengua continue viva. De fet, Josep Vicent Frechina va destacar el treball que fa aquesta mateixa revista musical d'actualització diària de continguts com a mostra d'aquelles iniciatives cohesionadores de tota la música que es fa en valencià i al nostre territori. Per últim, Manolo Miralles va subratllar com un dels principals  la poca incidència dels grups valencians a Ràdio 9 i Canal 9.