Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimecres  10.04.2013  06:00

Autor/s: Pere Cardús i Cardellach

PP i PSOE intenten desviar el rumb de Catalunya

Rajoy convida Mas a seguir els passos d'Ibarretxe · Rubalcaba vol una reforma constitucional perquè Catalunya i Espanya 'continuïn juntes uns quants segles'

Men?ame
 

'Aquesta vegada no votarà el congrés, aquesta vegada votarà el poble de Catalunya', va dir el president Artur Mas en el discurs d'obertura del debat de política general del setembre passat. La declaració de sobirania aprovada per CiU, ERC i ICV, després del pas per les eleccions, confirmava aquesta voluntat: declarar el poble català subjecte polític i jurídic. Qui ha de decidir el futur de Catalunya? És la batalla de fons entaulada aquests dies entre els partits espanyols i els catalans per a l'autodeterminació. Ahir, Rajoy i Rubalcaba van convidar Mas a sotmetre el futur de Catalunya al congrés espanyol. Directament, el president del govern espanyol li va indicar el camí del lehendakari Ibarretxe, que es va estavellar contra un congrés on la majoria no pot ser mai dels grups catalans i bascos.

La batalla és sobre qui és el subjecte de sobirania de Catalunya. La declaració de sobirania aprovada el 23 de gener 2013 va establir una fita clara que va alertar l'estat espanyol de la via que prenia el procés català. Per això, el govern espanyol va recórrer al Tribunal Constitucional espanyol contra la declaració, i ara aquest tribunal mira d'aigualir aquell gest històric demanant si la moció del PSC sobre el dret de decidir amb diàleg aprovada després anul·la la primera. Pel PP i el PSOE, situar la decisió sobre el futur de Catalunya en el marc del congrés espanyol i de la constitució és una oportunitat de fer descarrilar la marxa cap a la independència.

Aquella frase de Mas i el desenvolupament posterior en la declaració de sobirania són l'única opció per a l'exercici real de l'autodeterminació del poble de Catalunya. Si es vol seguir el camí anunciat en la campanya electoral, el diàleg que s'estableixi amb el govern espanyol i amb les forces polítiques espanyoles hauria d'abordar la manera de reconèixer aquest procés sobirà.

Rajoy indica a Mas el camí d'Ibarretxe

Rajoy va tornar a expressar ahir l'oposició a la possibilitat que Catalunya faci una consulta, perquè 'no concep Catalunya sense Espanya ni Espanya sense Catalunya'. Amb tot, va emplaçar el president de la Generalitat, Artur Mas, a seguir la via Ibarretxe i a tramitar una reforma constitucional a les corts espanyoles per fer possible la consulta. També va reiterar l'oferiment a parlar del finançament amb la Generalitat i va acusar Mas de no voler dialogar, perquè fins ara –va dir– no ha vist cap cessió ni possibilitat d'entesa per part del president català.

Rajoy va refusar al senat espanyol tota possibilitat de fer una consulta i va ser aplaudit pel senadors del PP quan va afirmar que ell no estava d'acord amb el dret d'autodeterminació perquè no volia privar els catalans 'de la seva condició d'espanyols, de la seva història, del seu futur i de la seva pertinença a la Unió Europea'. 'Jo no crec en això', va sentenciar.

Rubalcaba vol fer reformes constitucionals perquè Catalunya i Espanya 'continuïn juntes uns quants segles'

Rajoy no és l'únic que tanca la porta a la consulta. El cap de l'oposició i secretari general del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, va dir diumenge al president de la Generalitat, Artur Mas, i a Pere Navarro que era impossible d'arribar a cap acord sobre la consulta. En canvi, va insistir a fer una reforma de la constitució que 'arregli els problemes de l'estructura territorial i que permeti que Catalunya i Espanya continuïn juntes uns quants segles'. Rubalcaba va parlar ahir a Onda Cero de la reunió secreta que va tenir diumenge amb Mas i Navarro.

Sobre la consulta, va admetre que el PSOE manté el desacord amb el PSC en aquesta qüestió, i considera que la reforma constitucional permetria de 'refer els ponts de diàleg' i cercar un sistema 'on estiguem més còmodes'.

L'eix principal del discurs de Rubalcaba a la trobada, segons que va dir, fou la reforma de la constitució. 'Li vaig explicar que hi havia un desacord entre Catalunya i Espanya sobre el suposat dret de decidir, que és un desacord que tenim també amb el PSC, que és el nostre partit germà a Catalunya, que jo crec que aquesta discussió no va enlloc i que és impossible d'arribar a cap acord sobre aquest assumpte', va dir.

Segons Rubalcaba, com que no és possible d'arribar a aquest acord, 'cal parlar del fons de la qüestió, que és com millorar la convivència entre Catalunya i la resta d'Espanya i com aprofitem aquesta reforma per arreglar alguns problemes de la nostra estructura territorial que també afecten unes altres comunitats autònomes'.

El líder del PSOE creu que en aquesta reforma de la constitució és 'molt important de refer els ponts de diàleg perquè fa molt segles que estem junts. Diu que va proposar a Mas que Espanya i Catalunya fessin com van fer trenta-cinc anys enrere: 'Repassar els nostres sistemes de convivència i cercar a través del diàleg un sistema on ens sentim més còmodes, però pensant que això no concerneix únicament Catalunya sinó Espanya, perquè quan parlem d'una reforma del Senat en sentit federal parlem del senat de tots els espanyols.'

'Crec que a Espanya cal una reforma constitucional sobre la qüestió territorial i que es pot obrir un diàleg amb Catalunya per trobar una fórmula de convivència, una fórmula que ens permeti de continuar uns quants segles junts', va afegir.

Mas: 'El futur de Catalunya i Espanya demana un tracte entre iguals'

El president de la Generalitat, Artur Mas, va dir ahir que el futur de Catalunya i Espanya demanava un tracte entre iguals, fet que es basava, va dir, en l’aspiració de poder decidir lliurement el futur, 'perquè això és un compromís radicalment democràtic'. Mas va reclamar a l'estat que evolucionés cap a aquest concepte de més maduresa democràtica, i permetés als pobles que se sentien pobles de decidir lliurement el seu futur.

Mas va fer aquestes declaracions en l’ofrena floral davant la tomba de Manuel Carrasco i Formiguera, al cementiri de Montjuïc, amb motiu del 75è aniversari de l’afusellament del dirigent d’Unió Democràtica de Catalunya (UDC).

Artur Mas va reivindicar, davant els assistents a l'homenatge, la validesa, en els moments actuals, 'de les idees, els ideals i el compromís' de Carrasco i Formiguera, i es va comprometre a 'mantenir aquella línia, aquella lluita, aquell compromís amb la democràcia, la justícia social, i amb una Catalunya que, ell va dir, volia lliure'.

Men?ame