20.03.2013 - 18:34
La carrera professional de Javier Bardem ha anat continuadament pujant esglaons fins arribar al nivell ‘d’estrella’ que ara ostenta. En els darrers anys, de forma paral·lela, com si li servira per porgar la consciència (com fan alguns advocats que, de tant en tant, accepten feina ‘social’), ha llaurat una molt interessant faceta com a productor. Primer, l’any 1999, enrolant-se en la producció de l’interessant trhiller de Mariano Barroso ‘Los lobos de Washington’, després, l’any 2007, produint l’indispensable documental ‘Invisibles’, cinc relats dirigits per Isabel Coixet, Mariano Barroso, Javier Corcuera, Wim Wenders i Fernando León que mostraven de forma crua la situació a països africans en conflicte, on els xiquets i les dones pateixen (invisiblement) les pitjors conseqüències, i ara produeix i ‘protagonitza’ l’òpera prima d’Álvaro Longoria. Director i productor han dedicat quatre anys a aquest projecte amb la intenció de defensar els drets humans de la població sahrauí.
En la pel·lícula podem apreciar molts testimonis del poble sahrauí que somien amb una vida millor. Segons Bardem ‘la majoria de les generacions naixen, creixen i temen morir a camps de refugiats. L’efecte de la situació mundial al Sàhara és devastador i està repercutint en la supervivència d’aquesta població, la situació actual és extrema’.
Bardem i Longoria expliquen que l’ONU és conscient de la seua responsabilitat davant aquest conflicte i que hi resten moltes coses a fer. ‘L’objectiu del nostre discurs allà és fer veure que el Marroc no pot estar ara mateix a la zona ocupada violant contínuament els drets humans’. MIBURSO (Missió de les Nacions Unides per al Referèndum del Sàhara Occidental) és una entitat nascuda a l’ONU que no acompleix el seu treball des de 1991.
Respecte a la posició dels polítics espanyols, Bardem i Longoria són contundents. ‘Tots els partits polítics que han estat en el poder, es veuen enfrontats amb aquesta situació; Espanya considera el Marroc com un aliat estratègic. Cal manejar-ho amb diplomàcia i temen fer alguna cosa que perjudique els interessos d’Espanya. Eviten qualsevol enfrontament per aquesta causa’. És un tema espinós per a la gent que ha estat o es troba en actiu en política. ‘Hi ha molts participants que no han donat la seua opinió. El seu silenci és una veu a crits dient que no volen solucionar açò ni parlar-ne’.
‘És un treball valuós per allò que diu i per com ho diu en els seus trams més didàctics. Però el més valuós es troba en altre lloc: en les seues absències, en els silencis incòmodes, en les espantades vergonyoses’ (Jordi Costa – El País)
