Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimarts  16.10.2012  10:18

Autor/s: Natalia Segura Raventós, Oriol Solé Altimira

Llums i ombres de l'educació infantil

El model educatiu de les escoles bressol a Catalunya va ser pioner i gaudeix de reconeixement internacional però s'ha d'enfrontar a una realitat complicada

Men?ame
 

L’escola bressol catalana té una llarga tradició i ha estat pionera a Espanya. La Segona República, l’emancipació laboral de la dona i el moviment pedagògic de l’Escola Nova van propiciar la creació de les primeres escoles bressol a l’Estat. Però la Guerra Civil i la dictadura van estroncar aquest camí. No va ser fins als anys seixanta quan hi va haver una reivindicació per una renovació pedagògica basada en model anterior i una defensa de l’escola pública i de qualitat.

Als anys vuitanta la transferència de competències en matèria d’educació van permetre començar a regular des de Catalunya. Les dues conselleries encarregades d’això, Educació i Sanitat, van establir unes orientacions claus per al model educatiu de les llars d’infants. A més de la regulació de la ràtio i els espais,  l’etapa de 0 a 3 anys va passar a anomenar-se educació infantil de primer cicle, de manera que es reconeixia el seu valor educatiu. També en aquest sentit es va crear un pla de formació especial per als mestres.

Els problemes del model actual

Otília Defis, mestra d'Educació Infantil, doctora en Pedagogia i professora titular jubilada de la Universitat de Barcelona, destaca el paper de la família i les condicions laborals com a factors claus en el model educatiu actual. Creu que els horaris laborals són el principal handicap per als pares: “Mentre aquell pare estigui a la feina fins a les nou de la nit, com voleu que atengui un infant de tres anys a casa seva?”. Defis opina que per millorar aquesta situació mestres i pares “han d’anar per camins convergents perquè el nen és únic i mereix una atenció de persona única”.

Tot i les dificultats econòmiques i socials, aquesta professora especialista en educació infantil considera que el model català és “envejable” i que els educadors de les escoles bressol són “grans professionals”.

L’escola bressol a Europa

El model educatiu de referència per excel·lència a Europa i al món és el dels països nòrdics. Ara bé, les seves condicions socioeconòmiques i climàtiques permeten unes llars d’infants molt particulars. “Allà a la una s’acaba tot i a la tarda en els mateixos centres es fan tallers i activitats per a les famílies”, explica Defis. Malgrat tot, considera que el model nòrdic no és exportable a Catalunya però que alguns elements és poden aprofitar.

Però si ens fixem en països més similars al nostre com Itàlia, el cas de Reggio Emilia és el més singular. De la mà de Loris Malaguzzi, als anys setanta es va crear un conjunt de llars d’infants amb un model educatiu centrat en el nen i les famílies. Les escoles disposaven d’un conjunt d’instal·lacions i recursos que feien possible una escola bressol de qualitat: sales amb sofàs per als pares, espais oberts, càmeres i la formació continuada dels mestres.

Men?ame