Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimecres  08.08.2012  06:00

El Curiosity, ha 'aterrat' realment a Mart?

Una curiositat lingüística al voltant de l'arribada del vehicle explorador de la NASA al vermell

Men?ame
 

Dilluns, a les 7.31, el vehicle explorador Curiosity de la NASA va aterrar a Mart. 'Aterrar'? La pregunta no apel·la a cap conspiració de la NASA, sinó que és lingüística: un giny espacial, quan es posa en una superfície fora de la Terra, realment hi aterra? En el cas de la Lluna, per exemple, el diccionari admet el verb allunar, 'prendre terra amb suavitat un giny espacial a la superfície de la Lluna'. Llavors el Curiosity no devia 'amartitzar'?

En això hi ha un desenfocament. Quan diem que un avió 'aterra', no volem pas dir que es posa sobre el planeta Terra (de fet, no n'ha pas sortit), sinó que es posa sobre un paviment, una superfície dura i compacta, que es posa a terra, per contraposició al cel (o aire) i a mar; és a dir, es deixa anar 'a terra'. I, en aquest sentit de paviment, tant és que sigui a la Lluna com a Mart com a Júpiter. En tots aquests planetes o satèl·lits, quan una cosa hi cau, o s'hi posa, hi 'a-terra': per tant, 'hi aterra'.

Les llengües germàniques, que en el nostre mot 'terra', hi destrien tres realitats distintes, tenen un mot per a cada una (Earth, land, ground) i no fan servir, en aquest cas 'earthing', sinó 'landing' (a Mart i onsevulla).

El debat sobre aquesta qüestió ha estat present als mitjans francesos: tot i que l'Acadèmia francesa no accepta ni 'alunissage' ni 'amarsissage', tots dos termes són utilitzats habitualment i el darrer s'ha fet servir, aquests dies, en la cobertura de l'aterratge del Curiosity a Mart.