Eudald Carbonell: ‘El consum actual ens mena al caos’

  • Va conversar amb els membres de +VilaWeb, dins el cicle 'Implicats' · Va parlar-hi del canvi climàtic, d'ètica científica, de crisi i d’independència

VilaWeb
Josep Casulleras Nualart
07.03.2012 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

L’arqueòleg Eudald Carbonell creu que la nostra societat s’encamina a un col·lapse inevitable; que no tenim temps d’assimilar els canvis que produïm i que ‘el consum exponencial convergent’ ens mena al caos. La conversa va permetre de saber l’opinió de Carbonell sobre el canvi climàtic, els límits ètics de la ciència reproductiva, el catalanisme, el futur de l’arqueologia… Podeu veure en vídeo el debat sencer.

També us oferim un recull de les reflexions que va fer al cicle ‘Implicats‘, que reuneix cada mes els membres de +VilaWeb amb personalitats de l’actualitat política i cultural.

‘Som en una situació d’acceleració, climàtica i social’

Els canvis climàtics són els que han produït les grans crisis i les grans extincions. Si no hi hagués hagut la caiguda de l’asteroide del Iucatan no existiríem, perquè encara hi hauria els dinosaures. En realitat, un canvi climàtic ens ha fet humans. Ara hi podem intervenir, accelerant els canvis. Som molts al planeta. Si accelerem un canvi, com ens hi adaptarem? Un canvi és bo o és dolent? Molts canvis són bons, però has de tenir temps d’adaptar-t’hi. El problema que tenim ara és que aquests consums exponencials que tenim ara ens porten a una situació d’acceleració, tant climàtica com social. Aquests canvis ens porten al caos, perquè estan accelerats, no perquè siguin bons o dolents. Hem de ser capaços d’intervenir sobre els canvis. Si no, els canvis mateixos poden eliminar les poblacions que no s’adaptin. Ens podem extingir? Doncs sí. Passarà ara? Probablement, no.

‘Vivim una situació de col·lapse’
 
Quan parlo de col·lapse parlo del que viu ara el món. Ja som en una dinàmica que ha fet que el consum exponencial convergent no és que no sigui sostenible, sinó que molt probablement ens conduirà al caos. Si vas pel carrer i t’empenyen et pots aguantar, perquè ets més o menys estable; si vas mig corrent, t’aguantaràs si ets àgil. Si vas corrent molt ràpid, cauràs, perquè la inèrcia que portes no t’aguantarà. Ara qualsevol cosa que ens toqui pot fer que el sistema no pugui mantenir les relacions econòmiques, socials, culturals, biològiques… i és molt probable que col·lapsi.

‘Tindrem una caiguda demogràfica’

El consum exponencial ens porta a tenir telons d’Aquil·les molt grans, i debilitat estructural. Com més complexitat, més dificultat. A més, per metabolitzar la revolució científico-tècnica dels últims trenta anys tindrem una caiguda demogràfica. La revolució industrial comença a finals del segle XVIII i principis del XIX, i les guerres mundials triguen relativament poc a succeir. La Primera i la Segona Guerra Mundial són una fase de metabolització de la revolució industrial i del capitalisme. I la conseqüència va ser uns dos-cents milions de morts. Calculo que la metabolització de la revolució científico-tècnica serà del mateix ordre. És com funcionem els humans.

‘Els valors són coses del passat’

Recordo que en Bernat Sòria, que fou ministre de sanitat, em va enviar un correu electrònic en què em preguntava, a propòsit del debat sobre l’avortament: ‘Eudald, quan podem dir que hi ha una vida: quan comença l’embrió i ja s’ha multiplicat, a les deu hores, més tard…?’ Bé, això són uns límits que posem, i la vida té processos diferents: quan sabem parlar, quan tenim consciència, quan som formats, quan som independents del nostre entorn… I on és el límit ètic de les tecnologies reproductives per a nosaltres? Tindrem la barrera que des dels nostres conceptes ètics i morals s’hagi de tenir. Segurament d’ací a dos-cents anys la nostra forma d’entendre els límits serà una altra. Potser diran: ‘Aquesta gent què deien, que no s’havia de modificar el cervell? Tan bé que va, un cervell modificat!’ Penso que s’ha d’actuar amb consciència. Hem de passar dels valors a la consciència. Ara mateix si tinguéssim consciència podríem definir més bé tots aquests valors. Els valors són coses del passat. És una opinió que tinc com a evolucionista.

Els polítics no ens portaran a un referèndum

El procés per a decidir què ha de ser Catalunya és proposar a la gent què vol. Ha de ser molt clar i diàfan. I si en un referèndum la gent diu que majoritàriament vol un estat no hi ha res a discutir amb Espanya, amb Europa ni amb ningú. El catalanisme evoluciona. El meu catalanisme és federalista, ve de l’esquerra, de Pi i Margall, de tradició republicana. Hi ha gent sobiranista, independentista. Però tots formem part d’aquest gran conjunt. Els catalanistes som un correlació de forces. Què s’ha d’imposar? Allò que la gent decideixi. Si això a Espanya no s’entén és normal que la gent opti cada vegada més per la independència, perquè no se sent representada per una situació de justícia respecte d’Espanya. Hi ha raons objectives. El procés el faran els polítics? No ho crec. Això ho ha de fer la societat. No podem esperar que els polítics ho facin. Ha de ser la gent que organitzi això. Ja es construeix una consciència. Sempre que es produeixen aquestes transformacions és important i obvi que hi hagi una majoria social. La majoria política no serveix, perquè seria una font de conflictes.

‘És inconstitucional que un poble no es pugui autodeterminar’

No hem de ser més catalans o menys per una qüestió econòmica, sinó per una qüestió de consciència nacional. Si políticament tinguéssim gent potent en aquest país hauríem de convocar un referèndum, ho permeti la constitució o no. És un dret i s’ha de poder exercir. L’autodetermnació és universal i ningú no pot impedir-la per llei. El que és inconstitucional és que un poble no es pugui autodeterminar.

‘L’arqueologia serà una disciplina molt futurista’

D’aquí a mil anys hi ha coses que els arqueòlegs ja no ens farà falta fer. Per exemple, tindrem els codis proteòmics i els codis genètics de totes les poblacions. L’arqueologia treballarà molt en la perspectiva de descobrir xarxes de coneixement científic; serà una disciplina molt futurista. Ara més que mai conservem moltes traces. Tenim material genètic d’animals extingits. La informació s’ha de saber utilitzar per al bon funcionament de l’espècie. Jo prefereixo que n’hi hagi molta que no pas que no n’hi hagi.

Enllaços
Array

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any