23.02.2012 - 06:00
Trenta-un any després del cop d’estat del 23 de febrer de 1981 el paper del rei espanyol Juan Carlos de Borbó en aquell fet és més qüestionat que mai. Segons la informació de l’ambaixador alemany a Espanya d’aleshores, apareguda el mes passat al setmanari alemany Der Spiegel, Juan Carlos simpatitzava i comprenia els sediciosos. Si bé el paper del rei espanyol el 23-F ja s’havia qüestionat més vegades, aquesta informació el comprometia molt just quan la monarquia tornava a rebre un fort embat, per la implicació del gendre de Juan Carlos en un cas de corrupció.
No fa gaire va publicar-se que Juan Carlos havia considerat que els sediciosos volien ‘allò que tothom volia… la reinstauració de la disciplina, l’ordre, la seguretat i la tranquil·litat’, i que s’havia declarat disposat a influir per evitar un càstig sever als sediciosos. Però aquesta informació ha coincidit amb un cas de corrupció que ha esquitxat la monarquia, i amb denúncies de l’opacitat dels comptes de la casa reial que partits i entitats fan amb més insistència, això si no qüestionen la figura del rei i la monarquia i l’especial protecció constitucional que l’empara.
Ahir mateix el grup parlamentari d’ERC al congrés espanyol va tornar a registrar una bateria de preguntes sobre els sous i les donacions que reben els membres de la família reial; també sobre el paper de Juan Carlos el 23-F. Els republicans han reformulat algunes de les preguntes que la mesa va tombar i en presenta de noves amb la intenció d’aclarir si el rei espanyol va fer costat, d’alguna manera, al cop d’estat del 81.
