Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimarts  14.02.2012  06:00

Autor/s: Bel Zaballa i Jordi Carreño

Els Amics de les Arts, explorant un nou univers

Entrevista amb el grup, que publica 'Espècies per catalogar'

Men?ame
 

Segur que els seus milers de seguidors feia temps que anhelaven el dia d'avui per poder tenir el nou disc dels Amics de les Arts. I el grup diu que l'anhelaven també tant o més, perquè el disc ja els cremava a les mans i volien saber la reacció del públic. S'ha acabat l'espera, doncs, que 'Espècies per catalogar' ja ha sortit. En parlem amb els quatre músics, que insisteixen en el pas endavant que aquest disc representa: hi aborden 'temes més complexos', deixen a voltes l'humor de banda i els arranjaments musicals són més treballats. 'El desafiament és no repetir-se', segons Joan Enric Barceló. Vegeu l'entrevista en vídeo.

Ara fa un any que van donar per tancada la ronda de 'Bed&Breakfast', per més que encara van fer algunes actuacions puntuals i una ronda per Alemanya. Després d'uns quants dies de vacances van tancar-se per preparar el nou disc: 'Hem mirat de fer un pas endavant en tots els sentits --manifesta Barceló--. Hem buscat coses noves: lletres, arranjaments, composició. Sobretot, no hem volgut repetir fórmules.' Per això diu que ningú no esperi trobar un 'Jean-Luc' en aquest disc perquè no hi és. 'Hem buscat noves maneres d'explicar sentiments clàssics'.

Cançons més llargues i reposades, amb poques tornades. Cançons més reflexives? 'Potser sí --diu Ferran Piqué--, però és que ens han sortit així. En tot cas, hem decidit d'abordar temes més complexos; allà on abans hauríem optat per un 'ole-le' o unes trompetes, ara ens hem dit: què passaria, si ens atrevíssim?, si no féssim broma a la primera?' I en Joan Enric: 'En aquest disc toquem temes que abans no hauríem gosat tocar, i ens hem arriscat a ser 'nyonyos', perquè  no volem amargar-nos darrere de metàfores i que la gent no entengui què volem dir'. 

Així han sortit cançons amb un ritme nostàlgic com 'Louisiana o els camps de cotó', 'Els ocells', 'Tots els homes d'Escòcia' o 'L'arquitecte', que és una de les dues cançons del disc que tracta de la paternitat. L'altra, 'Miracles' sona als Amics que ja coneixíem. No és pas l'única, també hi trobem una cinematogràfica 'A aquestes alçades de la pel·lícula' o un 'Matrimoni Arnolfini', que mantenen l'esperit més alegre i faceciós del grup. I és que, tot i que n'hi hagi menys, en aquest disc continua havent-hi l'humor dels Amics de les Arts, i cançons que juguen amb les paraules ('Carnaval', amb la col·laboració del Col·lectiu Brossa), un altre 'home que' (en aquest cas, 'que dobla en Bruce Willis') i mantenen les referències pop a tort i a dret. Cançons que viatgen per Escòcia, Louisiana, Viena, pel fons submarí i pels referents fílmics que hi apareixen, com 'Eternal Sunshine of the Spotless Mind', que serveix de punt de partença de la cançó 'Ciència-ficció'.

Ara que el disc ja és a les botigues, diuen que tenen ànsia de tocar i de rebre la resposta de la gent. Que soni la música, doncs!

Men?ame