Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimarts  10.01.2012  10:00

L'atac a la llengua de Bauzá divideix el PP balear

Pollença pot ser, després de Manacor, el pròxim municipi governat pels populars a al·legar contra la modificació de la llei de la funció pública

Men?ame
 

L'ofensiva del govern de José Ramón Bauzá contra la llengua ha tingut una notable protesta al carrer i a la xarxa, i comença a causar una profunda divisió en el PP balear. L'ajuntament de Pollença, governant pel popular Tomeu Cifre, en coalició amb la Lliga Regionalista, ha anunciat de seguir els passos de Manacor, governat pel també popular Antoni Pastor, i consensuar amb els altres partits al·legacions contra l'avantprojecte de modificació de la llei de la funció pública (pdf), que eliminarà el català com a requisit.

Cifre va dir ahir: 'No estic d'acord amb la redacció actual del text', que, a més de reduir el català a la qualificació de mèrit per accedir a la funció pública,  donarà cobertura legal a la castellanització dels topònims de les Illes.

El ple de l'ajuntament de Manacor ja va acordar i votar unes al·legacions a la modificació de la llei de la finció pública que vol fer Bauzá. Però els populars, que, amb el batlle i vice-president del PP balear, Antoni Pastor, hi van votar favorablement, van veure com sorgien discrepàncies dins del seu grup: els regidors Llorenç Bosch i Antoni Servera van desmarcar-se de la votació i es van alinear amb José Ramón Bauzá. Pastor va llençar aquest missatge al president balear: 'Amb aquesta decisió [de modificar la llei de normalització lingüística] es canvien les regles que amb molt d'esforç es van consensuar el 1986. Ara, vint-i-cinc anys després es crea un problema on no n'hi havia. Jo sóc el mateix, ningú no trepitjarà els meus drets'.

Bauzá ha reaccionat dient que el partit 'analitzarà la situació' esdevinguda a Manacor, i ha dit que prendria les decisions oportunes. A més, ha reiterat que compliran els compromisos electorals.

En contradicció amb altres lleis

L'avantprojecte entra en contradicció amb altres lleis, com la de normalització lingüística (llei 3/1986, de 19 d'abril) i la de règim jurídic de l'administració (llei 3/2003, de 26 de març). Per això, el text té disposicions, dues de les quals afecten aquestes altres lleis relacionades amb l'ús i coneixement de la llengua perquè també caldrà modificar-les.

L'avantprojecte també aclareix que els procediments d'accés, selecció de personal interí o laboral temporal que ja hagin començat quan entri en vigor aquesta llei, continuaran la tramitació d'acord amb la normativa vigent en el moment en què hagin començat, llevat que encara no s'hagi publicat la convocatòria corresponent.

Amb aquesta reforma, el català només serà requisit, i en menor mesura, en dos casos concrets:

Per accedir i ocupar llocs de la funció pública docent (que s'ha de regir per la seva normativa reglamentària específica), i per accedir i ocupar llocs del cos facultatiu superior, escala humanística i de ciències socials, especialitat d'assessorament lingüístic (en la qual s'exigirà, només, com a requisit el nivell C2 o equivalent).

Per a tots aquells llocs que tinguin com a funció principal la informació i l'atenció al públic el català exigible serà només l'equivalent al nivell B2.

Men?ame