17.12.2011 - 17:25
Més de 800 persones s’han aplegat aquest matí a la Facultat d’Economia i Empresa de la UB per assistir a la primera Convenció Nacional de Transició de l’Autonomia a la Independència, organitzada pel Cercle d’Estudis Sobiranistes, la fundació de Solidaritat Catalana per la Independència. Acadèmics del país han analitzat qüestions cabdals per a l’independentisme, com ara quins passos s’han de seguir per assolir la independència o com dur a terme la secessió d’una nació dins d’un estat constitucional.
El vice-president del Cercle, Hèctor López Bofill, ha encoratjat ‘a passar de la retòrica independentista a l’acció independentista’ amb l’establiment d’un full de ruta ‘clar i inequívoc’ a la construcció de l’estat al marge de les normes estatals. En aquest mateix sentit, el president del Cercle, Alfons López Tena, ha explicat que tots els processos que s’han dut a terme al llarg de la història han estat unilaterals ‘perquè els costos d’impedir la independència superaven els beneficis de mantenir l’estat secessionista unit’.
L’economista Jaume Argerich ha quantificat l’espoli fiscal pel 2011 en un 8% del PIB de Catalunya, això és, 16.170 milions d’euros, i ha defensat que cal abordar el debat sobre l’ús que es faria dels recursos. També ha alertat que com més es difereixi el moment de la separació, més gran serà l’herència de deutes de la Catalunya autònoma i s’ha mostrat contundent contra ‘el discurs de la por’: ‘Hipotèticament, davant d’un boicot comercial espanyol dels més durs que podem imaginar, durant el primer any de l’estat català, el creixement anual de l’economia catalana vorejaria el 5%’, ha afirmat.
Posteriorment, l’economista Albert Gendrau ha centrat la seva ponència en l’àmbit de l’associacionisme empresarial i professional apel·lant a la responsabilitat i el lideratge d’empreses, professionals i emprenedors en el procés d’independència.
Jean-Guy Talamoni, militant Corsica Libera, ha fet una aproximació a la realitat corsa i els canvis constitucionals que està introduint l’estat francès per donar cert reconeixement a la realitat nacional de Còrsega. Acte seguit, l’escriptora i periodista Núria Cadenes ha fet una radiografia del moment polític actual dels Països Catalans destacant com a fita més destacada ‘la irrupció de l’independentisme no autonomista al Parlament de Catalunya’.
Finalment, el politòleg Jordi Muñoz ha estat l’encarregat de fer una anàlisi del suport social a la independència de Catalunya, que ha definit de ‘majoritari però heterogeni’.
