Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Divendres  27.05.2011  20:00

AI: la força de molts

Men?ame
 

'Obre el diari, qualsevol dia de la setmana, i trobaràs articles sobre algú empresonat, torturat o executat per la seva opinió o religió a tot el món. El lector potser se sentirà impotent. Però si aquest sentiment confluís en una acció comuna de lectors de tot el món, es podria aconseguir algun efecte.' Així s'obria l'article 'The forgotten prisoners', publicat el 28 de maig de 1961 al diari londinenc 'The Observer'. El signava l'advocat Peter Benenson a partir del cas de dos estudiants portuguesos represaliats per la dictadura d'Antonio de Oliveira Salazar per haver fet un brindis per la llibertat al seu país. La idea central de l'article, l'acció conjunta de molts ciutadans anònims en favor de víctimes de violacions dels drets humans, va ser la catalitzadora d'Amnistia Internacional (AI), una de les grans associacions internacionals, amb tres milions d'afiliats. Per commemorar el mig segle de vida (cronologia interactiva), AI comença dissabte l'aniversari amb tota mena d'actes organitzats per la setantena de delegacions que té a tot el món.

La intenció de les activitats que es faran enguany pel cinquantenari és donar a conèixer la tasca de l'associació i, també, eixamplar la base de socis. I és que, per a garantir 'la independència econòmica i política, la imparcialitat i la llibertat d'acció', AI rebutja sistemàticament les subvencions de governs i les donacions de partits polítics.

Segons la biografia oficial, Peter Benenson (1921-2005), nascut a Londres i nét del banquer rus d'origen jueu Grigori Benenson, amb tan sols setze anys ja va llançar la primera campanya solidària de l'escola estant, en favor d'un comitè de suport als orfes republicans de la guerra de 1936-1939. Ell mateix 'va adoptar' econòmicament un dels infants. Durant la Segona Guerra Mundial, va mobilitzar els companys d'estudi en favor dels jueus perseguits pels nazis. I ja com a advocat, els anys 1950 va assistir com a observador en alguns judicis contra sindicalistes a l'Espanya franquista i, excepcionalment, en alguns casos es van aconseguir absolucions.

Amb l'article del 28 de maig de 1961 a 'The Observer', Benenson es va sorprendre de comprovar que més d'un miler de lectors van participar en l'acció solidària que hi proposava i va impulsar un tipus d'activisme que donaria bons resultats en la lluita contra la injustícia. El que va començar essent una campanya puntual, progressivament va esdevenir un moviment internacional per la defensa dels drets humans de caràcter permanent. Ja amb el nom d'Amnistia Internacional, l'organització amb seu a Londres va començar a créixer tant en nombre d'afiliats com de delegacions i, paral·lelament, va eixamplar amb el temps els focus d'atenció a víctimes d'abusos més enllà dels drets humans, com la tortura, les desaparicions forçades i la pena de mort.

El 1977, AI va rebre el premi Nobel de la pau i un any més tard, el Premi de Drets Humans de les Nacions Unides.

Amnistia Internacional a Catalunya

La relació del nostre país amb l'organització de Peter Benenson és antiga. De fet, al primer número de la revista 'Amnesty', del 1962, es va publicar un article titulat 'Protesta catalana', en el qual es descrivia el poble català com un 'pres de consciència col·lectiu'. L'autor era el pare claretià Manuel Casanoves, català exiliat a Anglaterra, que havia llegit un any abans l'article fundador de Benenson a 'The Observer', s'hi havia posat en contacte i es va fer soci de l'organització quan es va constituir. Després de la mort de Francisco Franco, Casanoves va ser el primer president de la secció d'Amnistia Internacional a l'estat espanyol. El 1994, el conjunt de grups locals d'AI a Catalunya es van constituir en unitat territorial i, finalment, en una estructura federada.

Men?ame